Accueil>Les corpus textuels>Charte Codi001

Accueil

Descriptif du projet

Les corpus textuels

Interrogations linguistiques
[vers une autre interface]

Contact

 

Choix d'édition

édition critique
édition interprétative
édition diplomatique

Montrer la structure rhétorique

non
oui

   

Téléchargement du document

fichier xml fichier pdf

Documents linguistiques galloromans
Corpus : Codi (Codi)
Responsable du corpus : -
Édition de la charte : -

Codi001

XIIIe siècle

Type de document: Somme du code

Support: Manuscrit de 51 feuillets en cahiers de 8, mutilé, 285mm de hauteur sur 190mm de largeur

Lieu de conservation: Bibliothèque du château d'Uriage.

Édition antérieure: Louis Royer, Antoine Thomas, (1983), La Somme du code. Texte dauphinois de la région de Grenbole. D'après un manuscrit du XIIIe siècle.

1 Livre .III. [1].
2 [X.] [Quomodo] [debeamus] [incipere] [placitum].
3 (…) contestas, zo est à dire comencés. Maites veis avente en plait que maintes ofensions sunt faites de l una partia o de l autra, e li una de les parties vout prumeiriment dire sa raison e li autra atressi; e per zo est covinabla chosa que diam quaut clama deit estre oia prumeiriment. Si les questions e li maleficio que li una partia fait à l atra sunt tauz que li una noie à l autra, totjorz deit estre oia cilli qui noit à l autra prumeiriment, issi coma si eu diu:« Zo que tu as est [2] men», o:« Totes le choses que tu as sunt mies, quar tu es mos sers o no [3] ». Pueis que oi ert saupu que tu es mos sers, tantost est saupu que totes tes [4] choses sunt mies, mobles e no mobles. Atretauz raisons est si eu quero à ti alcuna chosa e tu dis que li chosa no est mia, quar eu soi tos sers. Mais si les clames qui sunt faites en plait sunt tauz que li una no noie à l autra, icel qui prumeiriment a fait sa clama deit estre prumeiriment ois e sa peticions coneua e jugia per amor icella lei qui dit:« Icel qui prumers apelle deit aver prumers sa raison si el l a». Issi coma si eu me clamo de ti e tu de mi, li mia clama deit estre oia prumeiri e coineua e jugia. 4 [XI]. Qui quert mais que no deurit.
5 Maites veis avente que cel qui fait clama quert mais que no deurit, e zo fait saipent o no saipent. Si el non o sat, non en deit aver pena e pot cosegre sa raison. Mais si el o sat, non i deit aver pena si el s en vout repentir denant lo comenciment del plait; mais si el o sat, e el vout perseverar en cella boisi pueis que le plait est comencés, si i deit aver tal pe[na] que el deit perdre zo que demande trop e la dreitura que el i avit avoi. E tot izo deit dire le jugos. 6 [XII]. De les perlongances qui sunt demandais el plait.
7 Qant le plait est comencés, si avente maites veis que les parties queront perlongances del plait; e per zo direm ores de le perlongances. Le jugos deit donar perlongances à cellui qui les quert si el les quert per dreit e no en autra maneiri. Justa causa est si una de les parties quert alongiment per sa ch[a]rtra o per ses garenties o per trovar avocat o per autra justa causa. Le jugos no deit d{o}nar legeiriment alongiment mais que una veis, o si no conuit ben justa causa per que o face. Le jugos, quant el done alongiment, no lo pot donar ostra .III. meis si andoes le parties sunt en cella meesma terra; mais si les parties sunt en diversses terres, si pot donar tro à .VI. meis. Si li una de les parties quert tauz alongances, que die que se garenties sunt ostra mar o sa chartra, si pot donar .IX. meis e no pruis. Certes ostra cest espazio no deit donar neuns jugos alongiment si non ere molt justa causa, issi coma maladi o mauz temps, quar adonc lo pot ben donar maior si el vout. 8 [XIII]. De les perlongances qui sunt donais per les festes.
9 Desore est dit generalment deuz alongiment; or direm de cellos qui son dona per les festes. à les diomenges ni à Pasques ni à Chalendes ni à les autres festes deuz apostouz no deit neuns jugos plait tenir ni donar sentenci; e, si o fait, si no vaut si non o fait per lo consentiment de les parties, o per la chosa qui est en peril de perdre, o per zo que cel qui demande no perdest s accion si en cel jort no la comenzave, o si non ere tauz negocios qui fust fait per la volonta de l una partia e de l autra, issi coma si le pare gitave son fil de son poer, o si alcuns faisit franc cellui qui sarit sers, o si alcuns hom faisit son fil d alcun homen etrango. Atressi en meissons deit om istar .I. meis que om no deit plaideier, e per vendeimes autro. 10 [XIV]. Denant quauz persones devont estre tenu li plait.
11 Pueis que dit avem deuz alongiment e cores li jugo los devont donar, or direm denant quauz persones devont estre fait li plait. Li plait devont estre fait denant cellos qui ant poer, issi coma sunt evesque o segnor de terra. E l actors deit totjorz alar denant lo jujo del colpablo, e le colpablos no deit venir denant lo jugo de l actor mais que en cest cas: issi coma en cel lue en que est fait le fait; quar zo est vers si eu fau marche, o achato alcuna chosa, o fau conpainni avoi un autro, o si el m a fait covencion que el istest avoi mi tro à certan temps: en tot icestos cas deit respondre e plaideier le colpablos iqui ont fu faita li convencions. Atressi si le colpablos fait alcun maleficio, si lo deit apellar denant cellui en cui senori fu fait, jaseit zo que el no seit de sa senori. Atressi cel qui fait clama d alcun maleficio pot apellar celui de cui la fait en qualque lue que el lo troveit. Alcunes persones sunt qui no sunt costraintes de venir denant lo segnor si alcuns les apelle, issi coma sunt effant e femes veves e autres persones marciables, quar zo que om lor trove à lor profeit no deit om tornar (…) 12 [XVIII]. En qual forma sunt costraynt li effant de laisser al pare o à la mare lor falcidi quant il moront.
13 Issi quant oi est raisons que le pare laiseit son aver e sos bens al sos effant, issi est raisons que li effant, quant il morunt, laissant lor bens al pare o à la mare; e zo meesmo est de les autres persones qui sont el poer del pare, issi coma li nevo e li autri. E si li effant no laisunt, quant il morunt, lor bens al pare o à la mare, si no vaut le testament que il fant si le pare o li mare non ant lor partia el bens deuz effant del cui heretajo est le plait. Issi quant le testament del pare o de la mare no vaut si no laisont à chascun de lor effant lor partia, issi no vaut le testament deuz effant si no laissont al pare e à la mare lor partia. E zo est vers si le pare o li mare no sunt lie de cas per que li effant los poissant deseretar de lor bens. 14 [XIX]. Per que li effant pount deseretar lo pare e la mare de lor bens quant il morunt.
15 Li cas per que li effant pount deseretar los pares e les mares de lor bens sunt .VII.: issi coma si le pare a bailé lo fil à mort, si le filt non avit cuida ocirre l emperaor o alcun de sos coseilt; o si le pare avit aparele verim o autro maleficio contra la via del fil; o si le pare se mesclave avoi la muler del fil o avoir la fenna; o si le pare li a contradit que no fesest testament en les choses en que lo poie fare; o si le pare o li mare donont medicines al fil o à si muler de que perde lo sen, o à ocire lui, o en qualque maneiri que el tracteit sa mort; o si le filt pert lo sen, e le pare no lo vout meger ni gardar; o si le filt est preis del Sarazins, e le pare no lo vout reemer, si pert tot los bens del fil en que le filt lo poie heretar; e si le filt est mort, si devont estre ses choses de l igleisi e devont estre donais à la reemson de cellos qui sont preis ostra mar; o si le filt est catolicos, e le pare est herejos. Zo meesmo est de la mare e de les autres persones qui sont desore. E si non i a alcuna de cestes choses, le filt deit laisser totjort al meint la terci partia de tot sos bens. 16 [XX]. Cores li effant pount destruire la donacion que a fait le pare o li mare.
17 En la maneiri que le pare no pot deseretar sos effanz quant el mort, issi no deit donar en sa via tant à .I. de sos filt o à autrui que li autri non aiant ben lor partia; e, si el o fait, si o pot querre le filt tant que el l ait pleneiriment. 18 [XXI]. Si le pare o li mare donont à alcun de lor effant mais de vercheiri que no deuriant.
19 Atressi si li mare done tant à una de ses files o à autrui en vercheiri que li autri en perdant lor partia, si la pount querre li autri à cellui cui est dona li vercheiri. 20 [XXII]. De la demanda de l eretajo [5].
21 Pueis que nos avem dit cores est destruit le testament del pare e de la mare, or direm cores lor effant pount querre lor heretajo, seiant homen o fennes cil qui la tinont issi coma hereter; si el non est veraiment hereters, mais el o cuide estre, o si el est hereters, e non o est per dreit, mais la tenie per mala fei, o quar a laissé la possession per mal engin, o el havit tot l eretajo o partia. Icel hom tint l eretajo utilment qui tint les choses de l eretajo, issi coma sunt champ o vignes e maisons, per lesquauz raisons el pot querre alcuna chosa autrui, issi coma cel qui a vendu alcuna chosa de l eretajo o fait dan en les choses de l eretajo, issi coma si à mort o feri lo ser o les besties de l eretajo, o si i a tailé arbros, o fait autro dan. Atresi pot estre demandas l eretajos à cellui qui lo tint per mal engin, o qui per mal engin a laissé la possession, o qui l a achata de celui qui non avit son sen; o si cel qui l a vendu en bona fei per meint de preis que no valie: adonc est tenus l achatare de rendre tot zo qui n est venu à lui. Atressi est tenus cel de rendre l eretajo, qui l a achata de celui cui el savit que non ere. Atressi cel qui a recet l eretajo d autrui en vercheiri de celui cui el savit qui non i avit ren est tenus del rendre. Per cesta raison pot querre alcuns la chosa de l eretajo et les accions que i avit le mort del cui heretajo est le plait. Atressi pot querre tot los fruit qui sunt sali de les choses, o que el en poere aver au si el est gainne les choses; e zo est vers si el savit que les choses fussant d autrui; e si el non o savit, non est tenus de rendre los fruit mais que en tant quant el n est melures. Mais pueis que le plait est comencés de les choses de l eretajo, est entendu que tuit cil qui tinont icelles choses les tignant per mala fei, e, per zo, devont rendre tot los fruit de les choses si elles sunt gainniés. Cilli meema raisons, qui est dita del fruit, est de les usures d alcuna pecuni qui ere deupua à cellui de cui eu ai l eretajo. Cel à cui est alcuna chosa demanda deit rendre los fruit qui sunt en la chosa, si el rent la chosa, ait la tenu per bona fei o per mala. Si tu achates una chosa, e de cela chosa est ja faita clama à cellui qui la te vent o al jugo de lui per cella chosa, tu la tins per mala fei e es tenus de rendre tot los fruit. L ereters del mort pot querre totes les choses del mort e celles que le mort poie querre, jaseit zo que elles no fussant soes mais li fussant essues comandais o prestais o engagiés o loiés. Totes les choses qui sunt dites pot querre l ereters per la raison de l eretajo. 22 [XXIII]. Quauz messions pot querre cel qui rent l eretajo.
23 Icel qui tint la chosa de l eretajo per bona fei o per mala, si autre li demande los fruit de la chosa, el pot demandar les mesions que i a faites, issi coma en arar o en sennar o en serclar o en reculir lo bla. Mais si cel qui tenie l eretajo a fait tauz messions qui no poessant remanir de fare senz lo destruisiment de la chosa, issi coma maisons qui furant destruites si no fussant refaites, si pot retenir icella chosa en que a fait les messions tro que el les ait recora, e zo per l oficio del jugo e no en autra maneiri, sol que li chosa en seit meluria; donques o deit recorar en tant quant li chosa n est meluria. Mais si les messions sont tauz faites que li chosa non en seit meluria, mais sunt faites per deleit, issi coma peintures, o que li chosa solament en apareisse meilt, no pot querre icelles messions, mais el en pot ben ostar icelles peintures, si el vout, en tal maneiri que li chosa non en vaille meint que faisit denant. E si cel qui demande la chosa l en vout tant donar quant li peintura vaudrit quant illi en sarit osta, si no la pot moure. Tot izo qui est dit de les messions est de l oficio del jugo. 24 [XXIV]. Quant dure li peticions de l eretajo.
25 Cesta raison per que alcuns quert heretajo no pot perdre l ereters tro à .XXX. anz contra cellui qui tint la chosa. E si el la tint per mala fei e el l a tenu .XXX. anz, certes ben se pot defendre, sol que no l ait achata de cellui qui ere for del sen, o per autra raison qui li seit encontra. 26 [XXV]. Cores alcuns pot querre totes choses singularment.
27 Pueis que dit avem cores alcuns pot querre heretajo generalment, ores direm cores om pot querre totes choses singularment. En cesta peticion, quant alcuns quert alcuna chosa corporalment, deit om regardar qui est cel qui pot querre la chosa, e qui est cel cui om la pot querre. Icel qui est segner de la chosa la pot querre en cella maneiri que cel qui l a en feu la pot querre, jaseit zo que li segnori no seit soa, si la pot querre à tot cellos qui la tinont, sol que el ait poer de rendre la chosa, o si el l a meiparti per son mal engin. E non est tenus de rendre lo preis à celui qui la tint si el l a achata. Cilli meesma raisons est si cel qui tenie la chosa l a autrui amana per so mal engin per zo que no en fust meis en plait; e atressi i pot estre meis coma si el la tenest. E si per sa colpa a perdu la possession pueis que le plait fu comencés, jaseit zo que el non est perdu sa causa à sa volonta, si la deit rendre issi coma cel qui l a dona o vendu. Mais si cel qui tenie la chosa al comenciment del plait l a perdu denant que jugiment en fust donas, issi coma si li chosa est morta sent sa colpa, si est desliuras que el non i deit aver neun dan, si cel qui la li querie no la li avit vendu, e que el est au salf lo preis de la chosa, si el la li est rendu al comenciment del plait, quant el la demandet. E est à saver que si cel cui eu quero alcuna chosa en que eu ai dreit la tint, que el no pot ajostar la possession en que el a ista denant lo plait à cella qui est aprés lo comenciment del plait. 28 [XXVI]. Quauz dreit est si alcuns no vout rendre la chosa de que el est vencus en plait.
29 Pueis que cel hom est vencus en plait, à cui li chosa est demanda, le jugos li deit comandar que el rende la chosa e los fruit segunt zo qui est dit desore. E si el non o vout fare per lo comandament del jugo, le jugos la li fare toudre, si el l a ni om la pot trovar. E si le jugos no la pot trovar, o cel qui la tenie l a laisé per boisi, le jugos li deit comandar que el doneit tant à l actor quant el voudre jurar, si el no jurave ostra mesura, quar adonc le jugos deit mesurar lo sariment. E si cel qui est vencus de la chosa que alcuns li querie no l a ne l a laissé per mal engin, le jugos lo deit condempnar en tant quant li chosa valie. E si li chosa laqual alcuns demande est peuria o destructa, le jugos deit fare emendar lo dan, si li chosa est peiuria per la colpa de cellui qui la tint. E si li chosa est peuria per lo fait d autrui, le segner de cella chosa deit esmendar lo dan, e pot aver accion contra celui qui a fait lo dan. Si cel qui tint alcuna chosa per bona fei en est vencus en plait, tuit li fruit que el en [a] au per son travail sunt sen, ester cellos qui sunt nascu sent travail, issi coma fens e pom e peruz e chastanes e le semblablo à cestos: icestos fruit deit rendre si el los a, e si no los a, si los deit esmendar. Mais si el a tenu la chosa sent justa ochison, jaseit zo que el l ait tenu en bona fei, certes deit rendre tot los fruit, o si el no los a, tant quant el n est melures. Mais neuns qui tint en bona fei la chosa non est tenus del fruit de la chosa si el no n a au alcuna chosa. Icel qui tint la chosa de que est le plait en bona fei, si el demande les mesions que i a fait, e autre demande los fruit, ben o pot fare, e deit contar les mesions per los fruit, issi co vint rassonablament, jaseit zo que el aest gainne la chosa per justa causa. Icel hom qui rent la chosa de que est essus meis en plait, si alcuns li quert los fruit, el en pot retenir tant quant el a fait de mesion en arar, en sennar, en serclar e en reculir lo bla, o en autra maneiri utilment. E cesta raison pount aver tuit homen, tignant la chosa per bona fei o per mala. Li mesions que fait le posseere de la chosa o illi est necessari o illi est utiuz o illi est volontari [6]. Et de cestes est diverssa raisons. Icilli mesions est utiuz, per que li chosa est meluria, jaseit zo que, si li mesions no fust faita, pero li chosa no fure peuria ni destruita, issi quant est fare fenestra en la maison quar grant meters i ere, o plantar vigni o arbro. Icilli mesions est volontari que fait alcuns per deleit, issi coma peintures; e de cesta mession est hom tenus, issi quant est dit desore euz autros chapitouz. Icel hom qui a la chosa d autrui non est costraint de rendre la chosa mais que celui qui i prove sa justa raison. Izo devem saver que quant alcuns quert alcuna chosa, e est dota de la possession, que om non est certans quauz tint e quauz non, le jugos deit prumeiriment conuisser de la possession, per zo que el saipe quauz deit provar e quauz no. 30 [XXVII]. Per qual raison pot estre demanda chosa no corporauz.
31 Pueis que dit avem cores devont estre demandais le choses corporauz, ores direm cores devont estre demandais les choses no corporauz, zo est à dire usament de fruit e li servitu que a l uns en la chosa de l autro, issi coma si eu ai raison d allar per ton champ al men. Per celles meesmes raisons per que pount estre demandais les choses desore dites, pount estre demandais cestes raisons. E cesta raison pot aver chascuns no solament el champ d autrui, mais encor en sa maison, issi coma si alcuns a maison justa la mia e eu ai raison que le destelt de ma maison chae sore la soa, o si eu i ai tal raison que eu poisso metre mos tras en la parei de la soa. Icesta dreitura pueis aver en maintes maneires, issi coma si cel cui ere li maisons m a laisé tal servitu en testament, o si eu li ai dona tant de mos deners per que eu poisso fare. Icestes dreitures que eu ai dit desore, e les autres qui semblont cestes, apellem servitus per zo quar tos champs sert al men, o ta maisons à la mia. Icestes dreitures pueis perdre en maintes maneires, issi coma si eu achato lo champ o la maison en que eu avim tal servitu, o si li mia chosa perist. Atressi la pueis perdre si eu isto per .X. anz o per .XX. que eu non useiso de cella servitu. Alcuna servitus est que eu pueis aquerre si eu en ai usa per .X. anz o per .XX. si el non est en la terra, et zo non ai fait per forci ne per preieires que eu n aio fait à cellui cui ere le champs. Icestes servitus e maintes autres pueis querre per cella meesma raison per que eu pueis querre les choses desore dites. E cisti raison qui est dita per que alcuns pot querre servitu no [se] pert al meint tro à .X. anz si andui sunt en la terra, l actors o le colpablos, o autre per lor. 32 [XXVIII]. De la servitu qui est apella usament de fruit.
33 Pueis que dit avem cuminalment de les servitus cores le champs o li maisons d autrul sert al nostro, ores direm cores le champs o li maisons d autrui sert à nostra persona, e cisti servitu est apella us de fruit. Us de fruit est dreitura d usar de l autrui chosa en tal maneiri que cilli chosa remaingne salva. Us de fruit est aquist en la maneiri que les autres servitus de que avem dit desore. Quant alcuns aquert us de fruit, si deit metre seurta que el usare de cella chosa issi coma prosom, e que el no fare en la chosa per que illi seit peuria, e que el la rendre al segnor de la chosa quant l us del fruit ert fenis. 34 [XXIX]. En quauz choses pot aver alcuns us de fruit.
35 En totes choses mobles e no mobles pot estre ordenas us de fruit, mais que en celles choses qui no pount estre gardais si alcuns les vout usar, issi coma sunt vins e blas e vestiment. Mais quar en celles choses no pot estre us de fruit, si est ordena que celles choses seiant donais à cellos qui devont aver us de fruit, e il devont fiancer que il rendant lo preis de celles quant l us del fruit ert fenis, issi coma en cest exemplo: si alcuns m a laisé en sa mort us de fruit de vin o d uelio, deit estre estimas, e eu fermarei que eu rendo lo preis à lui o à son hereter el temps que l us del fruit sare fenis. 36 [XXX]. En quauz maneires est fenis us de fruit.
37 Us de fruit se fenist en maintes maneires, issi coma si cel mort cui est l us del fruit, o si el gainne la chosa en que el l a. Atressi fenist si cel cui est li proprieta gainne l us del fruit. Atressi fenist si li chosa mort o si li maisons art o chat. E si cel cui est l us del fruit iste en cella terra .X. anz, o en autra terra .XX. anz, que el non useit ne autre per lui, si a perdu l us del fruit. Icel qui a us de fruit en alcuna chosa, issi coma en champ o de vigni o de besties, si deit aver tot lo profeit qui sailt d iqui [7], …quar adonc no deit ni pot aver lo fil de lei. E per zo quar cel cui est l us del fruit deit aver lo profeit de la chosa, dreit est que, si una de les vis mort, que el en planteit autra, e si uns deuz arbros mort, que el en planteit autro [8]. Atressi si el a us de fruit en un tropel de feies o d autres besties, e una o pruisors en morunt, si les deit restorar de celles qui naissont. Atressi si el a us de fruit en una maison, si la deit cuirir e non i deit ren peurer. Cel cui est l us del fruit lo pot donar o vendre e fare sa volonta, salf lo dan de celui cui est li proprieta. 38 [XXXI]. Del dan que fait l uns à l autro senz raison.
39 Pueis que dit avem cores alcuns pot querre ses choses e ses dreitures, ores direm cores alcuns pot querre son dan que alcuns fait per lo dreit d autrui. Icel fait dan en les nostres choses per cui nostres choses sunt peuries e destruites per sa colpa e li colpa fu denant lo dan, issi coma en cest exemplo: alcuns mejos talet mon ser e per zo est mort quar no lo sot ben taler. Atresi si alcuns se charget trop e per zo cheegue, si per zo à mort mon ser o si m a fait autro dan, si m o deit esmendar. Cilli meesma raisons est si sore eiga [9] chargave la besti que menave, e el cheit e feit dan à mi. En tot cestos cas est li colpa denant lo dan. Maites veis est li colpa e le danz ensemblo, issi quant est en cel mejo qui savit ben taler l omen malado, e per sa colpa l a mal talé, e per zo est mort. Maintes veis est li colpa aprés lo dan, issi coma est en cel mejo qui savit ben taler l omen e, pueis que l ot ben talé, no lo volit meger, e per zo est mort. En tot cestos cas e el semblablos deit à mi esmendar lo dan que eu i ai si mos sers est mort. Mais si danz avente en mes choses senz la colpa de cellui qui o fait, si no m o deit esmendar, issi coma si alcuns en deffendenz si meesmo fait à mi dan, no m o deit esmendar quar tuit ant licenci de defendre se lor cors. Atressi si el est chavalers, e el cort per lo lue per que soliant corre li autri en jue, e el o sos chavauz ucit alcun homen o li fait autro dan malgra lo chavaler, no l en deit ren emendar. Prumeiriment deit hom regardar qui pot querre lo dan per cesta raisson e à cu i pot estre quist e que i pot gainer per cesta accion. Per cesta accion pot le segner de la chosa querre lo dan qui li est fait en la chosa à celui qui lo li a fait, issi coma cel qui a mal talé lo ser, e per zo est mort, e à cellui [10] lo pot querre qui li a fait dan si oi est per sa colpa, issi coma si alcuns a comanda à mon ser que el poiest sus un arbro, e el per amor de zo est mort o peures, cel qui li o avit comanda me deit esmendar tant quant el est peures; e si el est mort, si me deit esmendar tant quant el pruis valie lo jort que el est mort. Mais si li chosa non est morta ne peuria, e en autra maneiri me vint danz per ta colpa, si m o deis esmendar, issi coma si tu as gita ma copa d argent en l aiga, jaseit zo que illi no seit peuria, tu la me deis esmendar. Si alcuns quert lo dan qui li est fait per cesta raison, e l autre li o cofesse, se li o deit emendar issi quant est dit desore. Mais si l autre li o desneie, e el o pot provar per bones garenties, si li deit esmendar dos tant que no feire si el o est cofessa. Mais si l actors non o prove mais que per son sariment, que li autra partia li o comandeit o le jugos, que jureit quant li a fait de dan cel de cui a fait la clama(…) [11]. 40 [XXXII].
41 Per cesta raison pot quere lo dan si le plait ere comencés denant que fust mort cel qui avit fait lo dan. E le hereters de cellui à cui est fait le danz lo pot itan ben querre co farit cel cui ere fait le danz, si el visquest, quar cisti peticions no se pot perdre tro à .XXX. anz, si cel vit qui a fait lo dan o est essus meis en plait denant que el fust mort. 42 [XXXIII]. Quauz raisons est entre cellos qui volunt partir lo cuminal heretajo.
43 Ores direm cores deit estre partis le heretajos entre cellos qui lo tinont. Icesta peticion de partir l eretajo pot fare chascuns deuz hereters à l autro, si el vout [12] partir l eretajo, jaseit zo que li autri non o voilant. Mais si alcuns deuz autros desneie que cel qui vout partir no seit ereters, si deit provar que el o seit. Per cesta raison pot alcuns demandar sa partia de totes les choses de l eretajo, mobles e no mobles, e los fruit qui sunt en sa partia. Atressi deit aver sa partia de totes les dreitures que avit le mort contra tot homen, issi coma si cel qui est mort avit alcuna dreitura de querre alcuna chosa à autrui. Atressi si alcuns deuz hereters fait dan en la chosa cuminal o prent alcuna chosa o del fruit de l eretajo, si o pount querre li autri. 44 [XXXIV]. Quauz mesions pot querre alcuns deuz hereters si el les a fait en les choses cuminauz.
45 Si alcuns deuz hereters a fait mesions en la chosa cuminal, issi coma si a reems la chosa cuminal que le mort avit meis e[n] gajo, o en autra maneiri i a fait messions, si les deit aver mais que celles que a fait per sa partia. En cest jugiment deit regardar le jugos que li partia de totes les choses de l eretajo seit faita dreitureiriment; e si i a alcuna chosa qui no poisse estre partia, issi coma chavauz o liuros, e cella deit juger le jugos à un deuz hereters; e cel qui aure la chosa deit donar tant auz autros quant le jugos estimare cella chosa. 46 [XXXV]. Quauz choses no devont estre parties.
47 Alcunes choses sunt que, jaseit zo que elles seiant en l eretajo, no devont estre parties, issi co sunt liuro d art de nigromanci e males medicines, que tot izo deit estre ars e destruit. 48 [XXXVI]. Qui deit gardar lo testament e les autres choses cuminauz.
49 Autres choses sunt qui no pount estre parties, issi coma le testament del mort o autres chartres d aver o de pecuni, mais le jugos deit comandar que cel les [13] gardeit qui est de melor fei. E si l uns no les creit à l autro, le jugos les deit comandar à alcun proomen o les deit metre en l igleisi. Mais si li hereter no se pount acordar quauz les tigne, si en devont gitar sorz. Atressi les choses que le mort tenie en gajo o en autra maneiri, en bona fei, devont venir en comunita. 50 [XXXVII]. Quauz dreit est si li chosa qui est echeuta en partia à alcun deuz hereters li est osta raisonablament.
51 Pueis que li partia de l eretajo est faita, le jugos deit comandar que chascuns deuz hereters mete fianci auz autros que, si alcuna de celles choses est osta à alcun de lor per dreit, que li autri li esmendant chascuns per sa partia. 52 [XXXVIII]. En qual maneiri deit le jugos partir l eretajo.
53 Le jugos deit regardar que chascuns deuz hereters aie ({sic}) tal partia quant le mort a comanda. E si le mort no n a parla, le jugos o deit partir esgalment. Icesta peticion pot fare chascuns deuz hereters tro à .XXX. anz. 54 [XXXIX]. Quauz raisons est entre cellos qui volunt partir alcuna chosa cuminal.
55 En cella maneiri que deit estre partis l eretajos cuminauz, si deit estre partia alcuna chosa, quant illi est cuminauz, entre divers homent. E si l uns i fait dan o mession, si o deit à l autro emendar, e l autre à lui. Maites veis avente que cil qui ant chosa cuminal no queront que illi seit partia, mais que chascuns en face zo que li are mester; issi co si dui homen ant una parei cuminal e volunt que chascuns mete son tra en cella parei, certes ben o pount fare. Atressi si dui homen ant alcuna chosa cuminal, e le sers gaine alcuna chosa à la pecuni de l un, cel de cui est li pecuni pot querre zo que el a gainé à sa pecuni. Le jugos deit partir dreitureiriment entre los compaignons qui se sunt meis en son poer, e si li chosa est tauz que no poisse estre partia, le jugos la deit preiser e partir lo preis entre los conpagnons, e li chosa remaigne à un solet. Le jugos deit comandar que li compainon se promettant que, si li chosa cuminauz est osta à l un, que li autri li o emendant. Cisti peticions dure tro à .XXX. anz. Certes li hereter de lor ant cesta accion si li compainon ant laisé les choses cuminauz, jaseit zo que li compaini seit fenia. 56 [XL]. Si le sers d alcun fait dan o maleficio.
57 Or direm quauz dreitura est si le sers fait dan. Si le sers fait dan o alcun maleficio, issi coma laronicio o rapina o autro mal, le segner del ser est tenus, per cel dan, que el l esmendeit, issi coma si hom francs lo est fait, o que el rende lo ser à cellui cui le dant est fait. E zo est vers si le sers est el poer del segnor, e si le segner l a gita de sa maison per engan, issi coma si l a vendu o dona o l en a fait fuir; atretant li vaut coma si l avit à sa maison. Mais si l a perdu sent engan, neuns no l en pot ren querre si per la colpa del segnor no fu le dant. Mais si le sers feit lo maleficio per lo comant del segnor, o si le segner o sot o li o poere viar e no li o viet, le segner n est tenus issi coma si el o avit fait. Le sers qui fait dan e pueis devint francs, si om li demande que el esmendeit lo dan, si lo deit esmendar. Atressi si alcuns coffesse en plait que le sers qui a fait lo dan seit sens, el est tenus de cel dan issi coma si le sers fust sens. 58 [XLI]. Qui pot querre lo dan que a fait le sers.
59 Icesta peticion pount fare cil en les cui choses est fait le danz, issi coma si le sers estrangos a feri o mort lo men ser o fait autro dan, issi coma si m a talé arbro o mort o nafra ma besti. Alquantes veis pot querre lo dan cel cui non est li chosa en que est essus fait le danz, issi quant est cel qui avit la chosa e[n] gajo o la tenie en autra maneiri. 60 [XLII]. Quant pot estre demanda per cesta raison.
61 Per cesta peticion pot estre demandas le dant que a recet alcuns, e cest dant deit estre estimas issi coma si l est fait alcuns francs hom. 62 [XLIII]. De l officio del jugo.
63 Le jugos deit estimar que le preis del dan seit emendas à cellui cui est fait le dant, e li face rendre lo ser; e zo deit estre en l arbirio del segnor pueis que jugiment en ert donas, si non a ista per tant grant temps que non ait esmenda lo dan ne rendu lo ser, que autre lo mete en plait, quar pueis que are ista tant grant temps, ert en l eleccion de celui qui a recet lo dan; e, si el vout, l autre li deit rendre lo ser, jaseit zo que le dant seit maier que le sers no vaut. E cisti raisons dure tro à .XXX. anz si le sers vit tant. Mais si le sers est mort denant que le segner en fust meis en plait, e le segner non i avit colpa, el est desliuros del dan que avit fait le sers si le segner no li o avit comanda, o no sot quant el feit lo dan, o si el non o sot en tal maneiri que el li o poest viar. Cilli meesma raisons qui est dita, del ser qui fait dan en la chosa d autrui, est de la besti d alcun si illi fait dan en la chosa d autrui. 64 [XLIV]. Per qual raison pot alcuns costrainner autrui que mostreit la chosa de que est le plait.
65 Maites veis avente que li chosa qui est demanda non apareit, o cel qui la tenie no la demostre per son mal engin. Per zo est raisons ordena que cel qui a dreit en la chosa pot demandar que l autre la demostreit. Cisti raisons est dona per cellos que tinont la chosa e volunt la mostrar, e contra cellos qui laissont la chosa per mal engin. Per cesta raison pot estre demanda que cil qui tinont la chosa la demonstrant issi bona quant illi ere al comenciment del plait, e est tenus de esmendar lo dan de que li chosa est peuria per sa colpa. Atressi pot alcuns demandar los fruit e los profeit que el ore au de la chosa si li fust rendua quant le plait fu comencés. Icisti raisons est dona solament de les choses mobles, e dure tro à .XXX. anz. 66 Livre IV.
67 [I]. Ici comence le quart liuros, e parle deuz sariment qui sont fait el plait quant non i a garenti ni autra prova.
68 Ores direm del sariment que fait alcuns en plait quant non i sunt garenties ne proves e, si i sunt, non i sunt tantes quant n i ariant mester. 69 [II]. Cores le jugos deit fare jurar.
70 Quant garenties ne proves no sunt en alcun negocio issi quant li leis comande, si a mester que le plait se fenisse per sariment, quant apareit que li una de les parties dit melt ver que li autra, o per l una de les persones qui vaut mais que li autra, o per sa raison que dit meilt en plait. Mais si les parties sunt egals e non apareit pruis de l una partia que de l autra, si pert son plait cel qui apelle si no pot mostrar zo que demande, ni en tal lue non a lue cest sariment. En cest sariment deit om regardar quauz persona lo fait e contra qual persona à zo que seit sos danz. Alcunes veis le jugos done cest sariment à una de les parties, e alcunes veis li una partia à l autra. 71 [III]. Quauz persona pot donar cest sariment.
72 Quant una de les parties done icest sariment à l autra, si deit estre tauz persona qui poisse fare son dan e son profeit. En autra maneiri no vaut, quar, si en autra maneiri est fait le sariment, no sare neuns danz à cellui contra cui ert fait si el non i a tuaor e no fu fait per la volonta del tuaor. Li chosa deit estre regarda que tant solament i seit contencions [14] de fait, issi coma si eu quero à ti .C. souz que t ai prestas, e tu dis que no. Adonc quar li contencions [15] est de fait, si eu volo à ti donar lo sariment, o tu à mi, si se pot fenir le plait. Mais si li contencions [16] est de dreitura, issi coma si tu me recognuis cella pecuni e tu dis que tu no la me deis paier per alcuna raison, de zo no se deit fare sariment, mais est en la conuisenci del jugo qui regardeit si est dreitura o no. 73 [IV]. En qual forma deit alcuns jurar.
74 Icest sariment deit estre fait issi quant el est donas à fare, mais si eu dono à ti lo sariment en una maneiri, e tu lo fais en autra, no vaut. Cilli meesma raisons est si le jugos comande à l una de les parties que jureit que zo seit vers issi quant illi o dit, e illi o jure en autra maneiri. E si non est dit en qual maneiri deipe jurar, si deit jurar que zo est vers issi quant el o dit. 75 [V]. Quauz profeit sare à cellui qui fare cest sariment.
76 Tant fort deit estre gardas icest sariment que cel qui lo fait o lo vout fare, mais perdona li est, pot querre tro à .XXX. anz zo que el a jura que autre li deit, e el e sos hereters. E si el a jura que el no deit ren à son aversario, tot temps mais se pot defendre el e sos hereters. Cisti donacions de sariment, que fait l uns à l autro, vaut en la maneiri qui est dita e no en autra. Alquantes veis avente que cel qui a dona à l autro lo sariment se pot repentir, issi coma si el a trova ses proves o ses garenties. E zo est vers que el se pot repentir si le sariment non est encor fait. Mais pueis que le sariment est fait, jaseit zo que el ait jura malvaisiment, no deit estre destruit le sariment, ne deit om demandar si el a ben jura o mal. E zo que el a jura deit le jugos fare tenir fermament. Alquantes veis avente que le sariment qui est fait pot estre fraint, issi coma si el est fait contra cellui qui est mener de .XXV. anz e le jugos est tauz qui lo poisse restituir. 77 [VI]. De l aver qui est presta.
78 Ores direm cores est tenus cel qui receit la pecuni d autrui en prest, e quauz chosa pot estre presta. Icilli chosa pot estre presta qui pot estre numbra o pesa o mesura, issi coma dener o ors o argent o blas o vins. Si eu te presto pecuni, tant tost quant tu l as recet tu es ouligas à mi si li pecuni ere mia. Mais si li pecuni non est mia, tu non es ouligas à mi tro que tu l aies despendu, e cel la te pot querre cui est li pecuni; mais pueis que tu l ares despendu en bona fei, tu es ouligas à mi, en qualque maneiri que eu l aio au, e no à cellui cui est li pecuni, si tu no l avies despendu en mala fei. Icilli meesma raisons qui est dita, si eu ai presta la pecuni d autrui, est si eu soi tauz persona qui non aio poer de ma pecuni, issi coma si eu soi enfes o sers o for del sen. En prest deit estre regarda li persona de cellui qui preste e de cellui cui est presta. Li persona de cellui qui preste deit aver mais de .XXV. anz, e si a meint no vaut le prest. E li persona de cellui cui est presta deit estre tauz que saipe fare son dan o son profeit e que no seit el poer d autrui, issi coma le filt est el poer del pare. Icel qui receit pecuni per prest, si el est tauz persona qui se poise ouligar, est tenus del rendre, jaseit zo que pueis la perde en alcuna maneiri. E cesta pecuni pot querre cel qui l a presta e sos hereters à cellui cui l a presta e à son hereter. E si eu ai presta ma pecuni per nom d autrui, cel autre la pot querre si el vout, e non eu. E cisti raisons dure tro à .XXX. anz. 79 [VII]. Si alcuns paie zo que no deit e vout o pueis querre.
80 Maites veis avente que alcuns cuide deure, e no fait, e per zo paie la pecuni que el no deit, e cel qui o fait à tal raison que el pot querre cella pecuni à cellui cui l a paié, ait la el paié per si o autre per lui. Atressi si alcuns a fait testament e a fait son hereter d alcun homen estrango e a laisé de sa pecuni à alcun homen per don, e l ereters de celui a paié la pecuni issi quant le mort a comanda, e leiesmos hereters, à cui devit estre l eretajos sent testament, a recora l eretajo, icel hereters pot querre icella donacion que le mort avit fait, e zo est vers si cel leiesmos hereters no fu filt del mort: jaseit zo que el ait recora l eretajo, el no pot querre lo don que a fait le pare. Atressi si alcuns a paié alcuna chosa per mi sent mon comant, e eu non o devim ne o ai volu aver per ferm, eu o pueis querre cellui cui alcuns a paié per mi. Atressi si eu escrio que eu ai recet pecuni d autrui qui la me devit prestar, e non o a fait, e eu fui issi fouz que eu li ai paié, quar la cuidavo dever, eu la li pueis querre. Cilli meesma raisons est si eu ai promeis à alcun per faliment, e eu pessavo que eu li deupesso, e per cella promeissa li ai paié, si o pueis querre; e encor, denant que eu li aio paié, lo pueis costrainner que el me desliureit. 81 [VIII]. De cellui qui a paié à son escient zo que el savit ben que no devie.
82 Maites veis avente que cel qui paie zo que no deit non o pot recorar, issi coma cel qui savit que non o devit e a o paié, quar oi est entendu que el o ait dona. Atressi cel qui paie per jugiment o per transaccion o per sariment, zo est que alcuns a jura que cel li devit pecuni, non o pot querre, quar oi est entendu que cel qui paie per cestes choses o deupest veraiment; e cel qui paie vercheiri no la pot pueis querre. E cel qui cuide dever alcuna chosa à l igleisi per la mort d alcun et non est vers, si el paie à l igleisi, non o pot querre. 83 [IX]. Si alcuns paie zo que no deit, si o pot querre.
84 Icel qui a paié zo que no devie o pot querre e tot los fruit qui sunt sailli de la chosa e les usures, si le plait est comencés, e les autres choses qui i creisont deis lo jort que le plait est comencés. E si li chosa est perdua per la boisi o per la colpa de cellui cui est essua paia, si deit rendre lo preis que valie li chosa. Mais si el l a perdu, que non i ait boisi ni seit sa colpa, si no l en pot om ren querre. Cesta peticion pot fare cel qui a paié zo que no devie e sos hers à cellui cui o a paié e à son ereter; e dure tro à .XXX. anz pueis que li chosa est paia. 85 [X]. Si alcuns done deners autrui per zo que li face alcuna chosa, e el no fait zo per que la li done.
86 Issi quant cil qui ant paié zo que no deviant e pount o querre, atressi cil qui donont pecuni per les choses qui sunt à venir, e elles no vinont, pount querre zo que ant dona, issi coma si eu t ai dona .XX. souz per zo que tu m alesses en Franci, e tu no lai es alas, eu los te pueis querre. E zo est vers si oi remant en ti; e jaseit zo que no remainne en ti, eu los pueis querre si li chosa no est encor comencia per que eu t avim dona ma pecuni. Mais si tu n as fait mession, eu no me pueis repentir que ta mesion no te rendo. E si li chosa per que eu t avim dona ma pecuni est faita, si no te pueis ren querre. Si eu ai dona à ti .X. souz per zo que tu alesses avoi mi tro à Monpeiller o me fesesses autra chosa, e eu no t ai dit per que los te donavo, jaseit zo que tu ren no m aies fait, eu no te pueis ren querre, quar oi est entendu que eu los te volesso donar. 87 [XI]. Que pot estre demanda per cesta raison.
88 Per cesta raison pot alcuns demandar la chosa que alcuns li donet, o tant quant li chosa valie. Maintes veis pot om querre autra chosa que om non a dona, issi coma si eu t ai dona .X. souz, que tu m achatesses un ser e fesesses lo franc, si tu l as achata e no l as fait franc, eu lo te pueis querre denant que tu lo faces franc. E cisti raisons dure tro à .XXX. anz. 89 [XII]. Si alcuns done pecuni autrui per zo que face alcuna laida chosa.
90 Quant eu dono alcuna chosa à alcun homen per zo que el face alcuna chosa qui li seit laida o contra [raison], o est laida de fare à mi o à lui, per zo direm ores quauz raisons est de cestes choses. Si li chosa, per que eu te dono o te prometo de donar, est laida de fare à mi e à ti, issi coma si eu te dono per zo que tu faces laronicio o adulterio, o ucies un homen o faces autro vituperio, adonc si eu t ai ren promeis, jaseit zo que tu o aies fait, eu no soi tenus del rendre, per zo quar eu t o ai promeis per laida causa. E si eu t ai paié zo que t avim promeis, e tu non o as fait, certes eu non o pueis querre ne te pueis costrainner que tu o faces. Mais si li chosa est laida tant solament de part ti, ben te pueis querre zo que t avim dona per zo, issi coma si eu t ai dona pecuni per zo que tu me rendesses la chosa que tu me devies rendre, o si tu volies fare laronicio o autra laida chosa, e eu t ai dona pecuni per que tu non o fessesses, jaseit zo que per la pecuni o aies laissé, eu te pueis querre zo que t ai dona; e si eu no t ai paié, ma defensions est meler que ta peticions, quar tu o deuperes laisser sent tota pecuni. Atressi si eu dono alcuna chosa à alcuna putan per zo que illi gace avoi mi, e illi pueis non o vout fare, eu no li pueis querre zo que li ai dona, quar li causa est laida de part mi. Mais si eu prenno alcun en adulterio o en autra laida causa, e el per zo me done de son aver, jaseit zo que el lo m ait dona per laida causa, pero, quar lo m a dona per paor de mort, certes si lo me pot querre. E zo est vers si lo m a dona domentres que el ere en cella paor; mais si el lo m a dona pueis que el est salis de la paor, no lo pot querre. (…) 91 [LXVI.] [De] [convencionibus] [quas] [faciunt] [venditor] [et] [comparator] [inter] [se].
92 …alcuna chosa, e fauf tal covencion que, si el no m a paié lo preis tro à un certan temps, que li vendicions no vaile, ben vaut tauz covencions; e si non a paié al temps qui est dit, si me deit rendre la chosa e los fruit qui i sont creu. Zo qui est dit de cesta covencion est en mon plaisir, quar, si eu volo, eu pueis querre la chosa o, si eu volo, eu pueis querre lo preis e les usures. Mais pueis que eu arei comence de querre l una chosa, eu no me pueis repentir de querre [l]'[autra]. Cilli meesma raisons est si el a paié una partia del preis, en tal covencion que, si el non a paié l autra partia tro à un certan temps, que el perdest cella partia que el avit paié e que el rendest la chosa à mi. 93 [LXVII]. Del ser qui est vendus en tal covencion que seit portas en estrangi terra.
94 Si alcuns a vendu .I. ser en tal covencion que el fust gitas for d alcuna cita, ben vaut cilli covencions. E si l achatare fraint la covencion, e pena i est essua meisa, le vendire pot pendre lo ser e pot querre la pena qui i est essua meissa. Atressi si eu vendo alcuna sirventa en tal covencion que illi no seit meissa en putari, cilli covencions vaut. E si illi vait en les mans de maintos homenz, totjorz deit estre tenua cilli covencions, que neuns hom no la deit metre ni pot en les mans de putari. E si illi i est meissa, le vendire la pot pendre, e sare franchi e sare liberta del vendaor qui avit fait tal covencion. E zo est vers si le vendire no l i a pueis meissa o non a cosenti que autre l i mesest; mais si el l i a meis o a cosenti que autre l i mesest, illi est tantost franchi, e el pert lo dreit que el avit en lei. Atressi si alcuns a vendu un ser en tal covencion que l achatare lo fesest franc tro à un certan temps, si el non o fait, li leis lo fait franc tantost. 95 [LXVIII]. Si alcuns aliene la chosa qui est morbosa o viciosa.
96 Pueis que dit avem de les choses que alcuns vent o achate, or direm quauz raisons est si en la chosa qui est vendua à alcun vizio. Tauz vizios pot estre en la chosa que li vendicions en pot estre destruita, si l achatare vout, issi quant est maladi. Maladi est icilli chosa qui no laise à homen o besti fare zo que naturalment deit fare, issi coma si hom o besti pert lo membro, o a autro mal que no se pot ajuar. Maladi est qui totjorz vint de mal[a] sanita de cors, issi coma feura. Autre vizios est qui vint de cor senz mala sanda de cors, issi coma si le sers est lare o fugitis, e si est besti qui ait volonter paor, o que feire del pe o del cort sent uchison. Quant li vendicions est destruita per la maladi qui est en la chosa, si pot l achatare querre lo preis e les usures del preis e lo dan que el a au per cella chosa, issi coma si le sers o li besti que eu avim achata m a fait alcun dan o à autrui, per que eu aio dan, e si eu i ai fait alcunes messions en bere o en menger o en vestir o en chauzer, non o pueis querre. Mais zo qui est dit, que le vendire deit esmendar lo dan, est vers quant le vendire savit lo vizio qui ere en la chosa e no l avit dit à l achataor; mais si le vendire non o savit, si est en son arbirio de esmendar lo dan o de laiser la besti per lo dan. E si li chosa est peuria el poer de l achataor per sa colpa, o de sa maina, si o pot querre le vendire e zo qui i est creu avoi. Cisti raisons que avem dit, per que alcuns rent la chosa que el [avit] achata e per que le vendire pot querre lo dan, no dure mais que tro à .VI. meis. Alcunes veis avente que l achatare pot rendre al vendaor la chosa que el avit achata, jaseit zo que non i ait autro vizio, issi coma si l achatare feit tal covencion al vendaor que el rendest la chosa en certan temps si illi no li plaie. Alquantes veis avente que cel qui a achata la chosa pot destruire l achat e la pot rendre e pot recorar lo preis, jaseit zo que no seit chosa mobla, issi coma si eu t ai vendu ma terra en que creisont males herbes e mortauz. Si le vendire a dit nomnament à l achataor que li chosa non avit croi dechi en si, e el a menti à son escient, l achatare lo pot costrainner que el recoreit la chosa e que li rende lo preis, e il pot tant querre quant el l ore meint achata si el saupest lo vizio. 97 [LXIX]. De les choses que alcuns loie.
98 Pueis que dit avem d achat et de vendicion, or direm de loiment. Loiment est quant eu dono ma chosa à un autro à possession per pecuni que cel me done o me promet. E cisti raisons est quant le preis est promeis, issi coma li vendicions est complia quant l achatare e le vendire s acordunt. Atressi si alcuns loie s oura, icen est loiment, issi coma si alcuns escrit à mi un liuro per pecuni que eu li dono o li prometo. Si alcuns loie una chosa autrui, .II. raisons i sunt: li prumeiri raisons est per que pot demandar sa raison cel de cui est li chosa contra cellui cui l a loie. Li secunda raisons est per que pot querre raison cel qui prent la chosa contra celui de cui est li chosa, si cel cui est li chosa no la li amane en certan temps, si l en pot apellar, jaseit zo que li chosa no seit soa. Atressi si cel cui li chosa est loia vout dire que li chosa seit soa, o que el i a alcuna raison, no la pot pas retenir per zo, mais la deit prumeiriment rendre, e pueis pot querre sa raison si el l i a. Cilli meesma raisons est de cellui qui prent alcuna chosa en gajo o en comanda o en prest, si el vout dire que li chosa seit soa. Atressi si alcuna covencions fu faita el loiment, si deit estre tenua, issi coma en cest exemplo:« Eu Joant loio à ti Peron cesta chosa, e preiso la .C. souz; jaseit zo que eu no te dio que tu me rendries la chosa si se peurave o se perdie, sol per zo quar eu l ai preise, tu me deis rendre .C. souz, si tu pert en alcuna maneiri la chosa». Loiment est tauz negocios que alcuns i pot querre zo qui dit ne pessa no fu al loier, issi coma en cest plait:« Eu ai loie alcuna chosa de ti, e cilli chosa est peuria per ma mala garda o per mon mal enjan; certes eu la dei esmendar, jaseit zo que non en fust parla; atressi la te dei esmendar si eu l ai chembia o si l ai perdu per ma mala garda». Si alcuns est mos enemius per ma colpa e el fait dan en la chosa que eu ai loie, eu o dei esmendar, e mos enemius o deit esmendar à mi. Atressi si li chosa que eu avim loie d autrui est peuria sent ma colpa, non o dei esmendar, issi coma si me fu touta per forci o si me fu enbla senz ma colpa; ma colpa est si eu no l ai garda coma savios hom. Si eu alcuna chosa mero mal en la chosa, eu o dei esmendar, issi coma si eu t ai presta mon chaval o loie tro à Saint Gile, e tu lo menes tro à Monpeiler. En cest exemplo, jaseit zo que tu non i aies colpa, tu lo me deis esmendar, si li chosa est peuria, quar tu i as fait zo que no devies. E m es tenus del laronizio, si tu pessaves que oi me enoiest quar tu lo menaves ostra lo lue establi. Atressi si eu loio una maison, e eu isto per .II. anz que eu no paiesso lo loier, le segner de la maison la me pot ostar, que ja neun dan non i are, jaseit zo que el aest promeis pena si el la m ostave denant lo temps, quar eu o perdo per ma colpa, per zo quar eu non ai volu paier lo loier quant eu lo deupiu paier. Atressi la me pot ostar si el me mostre que el ait necessita d istar en la maison, o si li maisons est tauz que se deipe melurer: en cestos dos cas, si el me gete de sa maison, non i deit aver negun dan, mais el me deit rendre lo loier que eu li ai paié, mais que tant quant eu i ai ista. Si eu ai loie à ti ma maison tro à un certan temps, o mon chaval tro à un certan lue, tu me deis paier tot lo preis que tu m as promeis, jaseit zo que tu non aies tenu la maison, o que tu non aies mena lo chaval tro al certan lue, e zo est vers si eu i ai tant de dan quant vaut zo que tu m en devies donar. Mais si eu ai loie ma maison, pueis que tu l as laisé, o si l ai pou loier, tu no me deis esmendar mais que tant quant eu l ai loie meint que tu m en donaves. Mais si no remant en ti que no tignes la chosa, no me deis paier mais que de tant quant tu l as tenu, issi coma si li maisons que eu t ai loie est cheuta o est arsa sent ta colpa, o si le chavauz est morz o est fait clops: en cestos dos cas e euz semblablos no me deis paier lo loier mais que de tant quant tu as tenu la chosa. Autra raisons est si eu loio mes oures à alcun homen, issi coma si eu ai covenenze à alcun que eu lo servo .I. an, o mais o meint, jaseit zo que eu no cumplisso lo temps, si no remant per mi, el me deit paier tot mon loier issi ben coma si eu aesso cumpli lo temps; issi coma si eu devim alar tro à Monpeiler, e eu fui preis en la vi o morz o malados o oi autra contrari, que eu no poei cumplir zo que avim covenent, en cest cas e el senblablo me deis paier tot mon loier. Cilli meesma raisons est del plaideiaors qui fant covencion que il alant à alcun plait, quar, jaseit zo que il non i alant, si non remant per lor, om lor deit paier lor loier, issi ben coma si il fusant ala al plait. E zo est vers si il non ant recet preis d autrui dedint lo temps que il deviant alar al prumer plait; mais si il ant preis pecuni d autrui, e sunt ala à autro plait dedint cel temps, om no lor deit donar mais que tant quant il ant preis meint. Or veiem de l autra partia, si cel qui receit la chosa pot querre son loier cellui de cui est. Icest negocios est tauz que alcuns pot querre zo qui dit ni pessa no fu quant fu loia li chosa. Icel cui est li chosa loia la pot ben loier autrui, si autra covencions non est essua faita quant li chosa fu loia. Si cel cui est loia li maisons a aporta alcunes choses en la maison e el non a paié lo loier, quant el s en vout issir, cel cui est li maisons pot retenir de celles choses tant que el seit paiés. Atressi si cel cui est loia li maisons i fait alcunes mesions per que li maisons seit meluria, issi coma per cuirir o per fare atres choses necessaries en la maison, si pot querre les mesions que i a fait. Icestes peticions que ant cel qui a loié la chosa e cel cui est loia, l uns contra l autro, pount aver il e lor hereter tro à .XXX. anz. 99 [LXX]. Quant alcuns alberge sa terra per cessa.
100 Pueis que dit avem del loiment, or direm de cellos negocios qui no sunt loiment ne vendicions, mais sunt semblables à cestes, e sunt apellais« enfiteosis», zo est à dire officios de meluriment, issi coma si eu alberjo ma terra à alcun que el la melureit e que m en face cessa e que el la tigne totjorz, e el e sos hers, e que il aiant poer de vendre o de donar o d alienar cella terra cui que il voudrent, sol que eu aio ma cessa issi quant me fu promeissa. En cest negocio que avem dit, de totes les covencions qui i sunt faites deit estre faita chartra, ne no vaut en autra maneiri, e le segner de la chosa non est costraint de metre cellui en possession [17] si chartra no n est faita; ne alcuns de lor no pot aver alcuna raison contra l autro per alcuna convencion qui seit essua faita entre lor si chartra no n en est essua faita. Mais si chartra est essua faita de cel negocio, ben vaut, e le segner de la chosa est costraint d amanar li la chosa si el vout paier la cessa; e tota li covencions qui est faita entre lor deit estre tenua si en fu faita chartra e si no fu contra la lei. Mais si el no vout paier la cessa, le segner de la chosa non est costraint d amanar li la chosa si no fu faita covencions cores deupest paier la cessa, quar si terment i fu meis cores deupest paier, no li deit estre quista tro à cel termen; e le segner de la chosa lo deit metre en possession, jaseit zo que el no li paieit tro al termen. E si el a meis cellui en possession de la chosa, no la li pot pueis toudre, e vaut le contrait, jaseit zo que chartra non en fust essua faita. Si cel qui tint alcuna chosa à feu iste .III. anz que no paieit la cessa de la chosa, pert sa raison que el a en la chosa, e pot li estre osta li possessions de cella chosa, quar el pert la chosa per sa colpa; e si el vout dire que la cessa no li seit essua quista, no li vaut tauz uchisons, quar el deupere paier al segnor la cessa sent querre. Mais si cel no vout pendre la cessa o se escont per zo que l autre no la li paieit, cel qui tint la chosa deit alar al segnor de la terra o al jugo, e deit metre la cessa iqui on el li comandare, o la deit metre en l igleisi; et pueis que zo sare fait, el ert issi seurs coma si el l avit paié. Et tot izo est vers si no fu faita covencions cores deupest paier cella cessa; mais si il ant fait covencion cores deupest paier la cessa, si deit estre tenua si chartra en est essua faita. Si li chosa que alcuns done à usajo est pueis peuria tro à la meita, per tot zo meint no deit estre paia la cessa si no fu dit en la covencion; mais si li chosa fu peuria ostra la meita, no pot estre quista li cessa mais que per cella partia qui est remasa si non i fu autra covencions. Si cel qui tint alcuna chosa à cessa vout vendre la raison [18] que el i a, ben o pot fare segunt la covencion que el feit avoi lo prumier segnor si cilli covencions fu escrita; mais si cilli covencions no fu escrita, o si fu escrita e li escritura non apareit, icel qui tint la chosa deit alar al segnor de la chosa e deit li dire que el vout vendre la raison que el a en la chosa, e deit li dire lo preis; e si el no l en vout donar tant coma uns autre, el deit istar tro à .II. meis que no la vende, e al che del dos meis deit autra veis venir al segnor e deit la li somondre autra veis; e si el no l en vout donar tant coma uns autre, passas cellos .II. meis cel la pot vendre cui que el se voile, sol que cel cui el o vout vendre no seit tauz que non o deipe aver. Quant cel qui tint la chosa d autrui en alcuna maneiri la vent issi quant est dit desore, le segner de la chosa en deit metre en possession celui qui l a achata e deit en aver la cinquantena partia de zo que est essua vendua per ses loaures; mais si el no vent la dreitura que el i a, mais la aliene en alcuna autra maneiri, si deit estre estima cilli dreitura et, segunt zo que sare, deit aver le segner la cinquantena partia de cella estimacion, e deit lo metre en possession per si meesmo, e no per son mesajo, si el no l en trametie ses letres que el intrest en la possession, et ensore tot deit estre faita chartra de cel contrait. Si le segner no vout receure en possession cellui qui a gainé la chosa de celui qui l avit, e el o tarze de fare per .II. meis, pueis aprés lo pot metre en possession cel qui a aliena la chosa. Si cel qui tint alcuna chosa à cessa la vent o la aliene en autra maneiri que no deurit, si pert la raison que el a en la chosa. Si cel qui tint alcuna chosa de mi en enfitheosim pert la possession de cella chosa, si la pot querre à tot cellos qui la tinont, e à mi meesmo de cui est li chosa si el me paie la cessa o si la me vout paier, jaseit zo que l autre la tigne per mi et que tuit entendant que eu aio la possession. Mais pero el a sa raison en la chosa per que la pot querre à tot cellos qui la tinont. Si eu dono ma terra en enfiteosim à alcun, totes les covencions qui sunt faites entre mi e lui devont estre tenues, qua[u]z que elles seiant, si chartra n est essua faita e si no sunt contra les leis. Si cel qui tint ma chosa issi quant est dit desore l a tenu .XXX. anz e totjort m a paié ma cessa, no pot pas dire que li chosa seit soa per cella retencion; mais si el l a tenu .XXX. anz que no n ait paié cessa ni servis, si se pot defendre de mi e de tot homent; e pot la retenir que ja non en doneit usago. 101 Livre V.
102 [I]. Izi comenze le cinquens liuros, e parle deuz matremonios e de les fiances qui i sunt meises.
103 Pueis que dit avem de cellos negocios que l uns fait à l autro, issi coma en vendicion i en loiment e en maites autres maneires que fant li homen per respeit de pecuni, or direm del matremonios. Si alcuns vout fermar muler, maites choses i devont estre regardais, e l eiajos de l un e de l autra, quar neuns no pot fermar muler si el a meint de .VII. anz. Atressi li fenna no deit aver meint de .VII. anz, ait pare o no, ne no vaut li fermanci, jaseit zo que gajo en seiant dona o paiés erres. Atressi jaseit zo que om poisse fermar muler à che de .VII. anz, o li fenna mari, neuns no pot esposar muler si el a meint de .XIIII. ans, ne li fenna no pot esposar mari si illi a meint de .XII. anz. Si cel qui a ferma muler est mener de .XIIII. anz, e li fenna est mener de .XII. anz, si se pount partir senz tota pena e senz tot peche si il volunt andui, o l uns tant solament, jaseit zo que sariment en seit essus fait e pena promeissa. E si l om est maier de .XIIII. anz, si s en pot partir si illi est mener de .XII. anz, jaseit zo que el o ait jura, quar el non iste per zo que el la prenne issi quant el avit jura; e pot la laiser si illi a meint de .XII. anz, jaseit zo que el seit maier de .XIIII. anz e jaseit zo que el o ait jura, si o pot fare senz pena. Cilli meesma raisons est de part la fenna. Mais si cel qui a ferma muler est maier de .XXV. anz, e remant en lui que el no la prenne, si deit perdre les erres si el les a dona, o los gajos si los a amana. E si remant en la fenna qui est maier de .XXV. anz, si deit rendre zo que a au de l omen e atretant avoi, e no pruis, si autres covencions non i sunt essues faites. Cel qui est el poer del pare no deit pendre muler senz lo cosentiment del pare e, si o fait, no vaut si le pare non o cosint aprés. Cilli meesma raisons est si el est el poer del pare don. Cilli meesma raisons est de la fenna qui est el poer del pare. Issi quant oi est vers que le filt qui est el poer del pare no deit pendre muler senz la volonta de lui, issi est vers que le pare no pot costrainner lo fil de pendre muler, mais covente que le filt i cosinte nonnament per zo que vale le matremonios. Mais autra raisons est de la filli qui est el poer del pare, quar le pare li pot donar mari, jaseit zo que illi non o voile, e illi deit cosentir al mari que vout le pare, sol que le maris seit honesta persona ne diffamas, quar, si el ere deshonesta persona e diffamas, illi non est tenua de cosentir al pare. 104 [II]. De la donacion que fait l espos à l esposa e li esposa à l espos.
105 Icel qui a ferma muler li pot donar zo que el vout denant que la prenne si el est maier de .XXV. anz; mais si el est mener de .XXV. anz, si li pot donar de sa pecuni per lo cosel de son tuaor, quar l espos pot ben donar à sa esposa e li esposa à son espos. Mais si le espos a covenencé que el darit à s esposa chascun an quant illi sarit sa moler, no vaut cisti covencions, jaseit zo que el li o aest promeis quant illi ere esposa, ne non o pore querre li fenna pueis que illi sare sa moler, ne autre per lei, mais que quant el ert morz denant la muler, sol que el no se seit repentis de zo que li avit promeis. Mais de sa possession no pot donar ne lei ni autrui, quar le mener de .XXV. anz no pot donar à alcun de sa honor e, si o fait, no vaut li donacions. Cilli meesma raisons est de part la muler: si illi vout donar alcuna chosa à cellui que a ferma, si o pot fare en la maneiri que est dit del mari. Si cel qui a ferma muler no la prent, si li pot querre zo que li a dona, si, quant el li o donet, non avit volonta de donar li o, ja no la fermest. E zo qui est dit, que l espos pot recorar lo don que a fait à s esposa si no la prent, zo est vers si remant de part lei que no la prenne, o per autra justa causa, e no de part lui. Si remant el mari o en celui en cui poer est, no pot recorar zo que li a dona. Cilli meesma raisons est de part la muler. Si alcuns a ferma muler e el li a dona alcuna chosa mobla issi quant est dit, e alcuns de lor mort denant que el l ait preisa, si el l a baise, ni el ni sos hers no pount querre mais que la meita de zo que li avit dona; mais si el no l a baise, si o pot tot querre, si el li o a dona quar l avit ferma. Autra raisons est de part la fenna, si illi a dona alcuna chosa al mari que illi a ferma, e l uns de lor mort denant que el l ait preisa, el o sos hers o pot tot querre si illi est morta. 106 [III]. De la donacion que fait le maris à la muler per esposalicio.
107 Pueis que dit avem de la donacion que fait le maris à la muler denant que la prenne, o li moler al mari, issi simplament quant fariant autri homen estrango entre lor, or direm de cesta donacion qui est apella esposalicios. Cesta donacion pot fare le maris à la muler, o autre per lui, e pot estre faita denant que el la prenne o aprés. Cisti donacions que fait le maris, o autre per lui, à si muler, qui est apella esposalicios, deit estre esgauz à la vercheiri que done li moler al mari; e li vercheiri que done li moler al mari, o autre per lei, deit estre esgaut à la donacion que fait le maris à la muler. E si li donacions vaut mais que li vercheiri, o li vercheiri mais que li donacions, zo qui est mais no vaut raisonablament. E si l uns covenence de donar, e l autre no covenence, cilli covencions no vaut. Atressi si l uns done, e l autre no, zo qui est dona no vaut, mais est li segnori à cellui qui a dona issi quant ere denant lo don. Cella covencion que fait le maris à la muler quant done l esposalicio, cella meesma deit fare li moler quant done la vercheiri, e si de l una partia est faita covencions, et de l autra no, cilli qui est faita no vaut. 108 [IV]. Que le maris no pot donar ni alienar la vercheiri de si muler.
109 Si le maris done chosa no mobla à si muler, issi coma possession, en esposalicio, el no la pot pueis vendre ne engager ni alienar en alcuna maneiri, jaseit zo que li moler o cosinte. E si o fait, no vaudre ren, e pore destruire zo que a fait, e li fenna e sos hers pot querre la chosa issi coma si li chosa no fust aliena. Atressi si illi se part del mari per la mort del mari o per autra raison, si le maris li a fait [19] tal covencion quant li donet l esposalicio, que el lo retenie à sa via, o que fust tot à lei si el morie denant que illi, o si el se partie de lei, illi la pot querre à tot cellos qui la tinont, ne no se pot defendre cel qui l a achata del mari, o qui la tint en alcuna maneiri, si el sat que cilli chosa fust esposalicios de la fenna, si no l a tenu per .XXX. anz senz reclamacion pueis que illi la poet querre, o que le maris fu mort o que le matremonios fu partis entre lor. E zo est vers si li fenna non a cosenti la alienacion pueis que illi fu senz mari, quar, si pueis i a cosenti, non i pot ren querre. Atressi pot valer li alienacions si le maris a tant de pecuni que li fenna se sinte seura de son esposalicio; en autra maneiri no vaut si li fenna non est seura de son esposalicio, jaseit zo que illi o ait consenti maintes veis. Tot izo qui est dit de l esposalicio deit estre atressi entendu de la vercheiri que li moler done al mari si est chosa no mobla. Cel qui prent la vercheiri o l esposalicio en gajo, o l achate del mari, si la pert raisonablement, salv à son preis, de que pot apellar lo mari. 110 [V]. De la fenna qui prent mari aprés la mort del prumer.
111 Si alcuna fenna prent mari pueis que le prumers est mort, si i deit aver grant pena per does raisons: li una est si illi prent mari dedint .I. an aprés la mort del prumer mari; li autra est si illi a effant del prumer mari e pueis prent mari, jaseit zo que l ant seit pasas. Li pena de cella fenna qui prent mari dedint l an que l autre est mort est taut que illi deit estre diffama, e cel qui la prent avoi, ne illi no pot donar vercheiri à cel mari qui la prent ni en sa via ni en sa mort. Atressi deit aver autra pena, que si alcuns estrangos o alcuns de sos parent ostra lo tert gra li a laisé alcuna chosa en sa mort, illi non o pot querre; e si o a preis non o pot retenir, mais deit rendre à cestes persones que comande li leis, quar l ereters de celui qui a laisé la chosa la pot querre. Encor deit aver autra pena, quar, si le prumers maris li a laisé alcuna chosa, illi no la deit aver, e, si l a, no la pot retenir, mais deit estre del pare e de la mare del prumer mari o à sos effant, si los a, o à sos nevos o à sos frares; e si alcuna de cestes persones non i sunt, si deit tornar al segnor. Atressi l esposalicio que li donet sos maris no deit aver per neuna covencion que el li fesest. Encor a autra pena, quar illi no pot eretar à alcun de sos parenz ostra lo terz gra si el mort senz testament. Atretal pena deit aver li fenna qui est enpreinnia dedint l an que le maris est mort. Li pena de cesta coeiri est tauz que illi no pot ne deit aver alcuna chosa en les choses del mari qui est mort, jaseit zo que el li aest dona en esposalicio o en autra maneiri, en sa mort, mais los fruit de celles choses pot retenir à sa via, e li segnori est auz effant que illi a au de cel mari qui li laiset la chosa. Encor a cisti autra pena, que si alcuns de sos effant mort senz testament e sent her, illi no pot aver alcuna chosa en les choses qui pertinont à cel fil qui sunt de part lo pare. Li mare no pot alienar en alcuna maneiri les choses deuz effant qui sunt de part lo pare, ni en sa via ni en sa mort, quar illi non i a mais que los fruit à sa via, e, si o fait, li effant les pount demandar à tot cellos qui les tinont si no les ant tenu tant grant temps que se poisant defendre; mais si li effant sunt hereter de tot los bens del pare e de la mare, si no pount querre zo que li mare a aliena, quar tuit li ereter del mont devont tenir per ferm zo que li ancestro ant aliena. 112 [VI]. Si li fenna pert son mari e non a effant de lui.
113 Zo que est dit desore, qual pena deit aver li fenna qui prent mari dedint l an que l autre est mort, est vers si illi a effant del prumer mari; mais si illi vout ben, pot pendre autro mari quant l anz ert pasas, e pot aver zo que le maris li a dona en sa via o en sa mort, e pot en fare sa volonta de zo que sos maris li a dona. Si alcuna fenna pert son mari e pueis no prent autro, ben pot fare sa volunta de les choses qui sunt dites, jaseit zo que illi ait effant del mari, e pot aver l eretajo deuz effant si il morunt senz her e senz testament. E zo qui est dit est vers, que ben en pot fare sa volonta de zo que li a laisé le maris, si illi no prent autro, mais que de l esposalicio, quar cel deit gardar auz effant, prenne autro mari o no; mais tro tant que illi prenne autro mari, illi deit aver atretal partia quant à .I. deuz effant que illi a au del prumer mari. E si li fenna desore dita [no] vent o done en autra maneiri les choses qui sunt desore dites, si devont estre al filt que illi a au de cel mari. E si alcuns deuz effant est mort, si deit laiser sa chosa à sos effant si el los a; e si no los a, si deit laiser sa partia à sos frares de part pare e de part mare. Tot icen qui est dit de la fenna qui prent mari aprés la mort del prumer, passa l an, tot izo deit estre entendu de la partia del mari si el prent muler pueis que li prumeiri est morta, si el en a effant. 114 [VII]. Si le maris done à si muler l us del fruit de ses choses.
115 Si alcuns hom vout donar à si muler los usament del fruit de ses choses, en sa via o en sa mort, ben o pot fare si non a effant, ne li fenna no los pot perdre, jaseit zo que illi prenne autro mari, sol que l anz seit passas, si cel maris no dist nonnament que illi perdest los fruit si illi prennie autro mari, quar adonc, tantost quant illi prent autro mari, illi pert l us del fruit, jazeit zo que l anz seit passas. Mais si alcuns a effant, e el vout laiser l us del fruit à si muler, si li pot laiser l us del fruit de les does parties de tot sos bens, e zo que pruis li laisire no vaudre ren, quar li fil devont aver la terci partia de tot los bens del pare e la proprieta e la segnori e l us del fruit si il sunt .IIII. o meint; e si sunt mais de .IIII., si devont aver la meita. 116 [VIII]. Quauz persona est costrainta de donar vercheiri o esposalicio per autrui.
117 Si alcuns a filli, o filli de son fil, si li deit donar mari si illi est en son poer, e est costraint de donar li vercheiri. Atressi si alcuns a fil o nevo qui seit en son poer, e el prent muler al coseil del pare o de cellui en cui poer est, el est costraint de donar esposalicio per lui. Li mare non est costrainta de donar vercheiri per la filli ni esposalicio per lo fil mais que en .I. cas, issi coma si li mare est heregi e le filt o li fili sunt de bona fei. Neuns autre non est costraint de donar vercheiri o esposalicio per neun mais que le pare o li mare, issi quant est dit. Mais si alcuns hom o alcuna fenna covenence de donar vercheiri per alcuna fenna, si deit estre entendu que el la dare del sen proprio; e, pueis que el l a covenencé, si la deit paier, jaseit zo que chartra non en seit essua faita ne dona fermanci ni gajo, sol que cel qui a covenencé fust de tal eiajo que se poest obligar. E zo est vers quant alcuns covenence certana vercheiri, issi coma si el dit issi:« Eu te covenenzo tal maison o .C. souz en vercheiri per tal fenna que tu prent à muler». O si el dit en tal maneiri:« Eu te darei vercheiri tant quant dire Peros». E si el non a dit en neuna de cestes maneires, mais a dit sol:« Eu te darei vercheiri», non n est tenus. Tot izo qui est dit desore, que cel qui promet vercheiri o esposalicio la deit paier, est vers quant le matremonios vaut raisonablement. 118 [IX]. Quant pot donar fenna en vercheiri.
119 Fenna qui prent mari, si illi est maier de .XXV. anz, si pot donar totes ses choses à son mari si illi non a effant ni a au autro mari; mais si illi a effant, si lor deit laiser lor partia, e de les autres choses pot fare sa volonta. E si illi a au autro mari, si deit estre regarda zo qui est desore dit de l autra fenna. Si cilli qui prent mari est mener de .XXV. anz, si deit donar vercheiri segunt son poer e segunt zo que a le maris, al cosel de son tuaor si illi l a. Alcunes veis done vercheiri à son mari li fenna qui lo prent, alcunes veis la done cel en cui poer illi est, alquantes veis la done alcuns estrangos per lei. Atressi per vercheiri sont alcunes veis dona dener, alcunes veis autres choses, alcunes veis chosa mobla, alcunes veis no mobla. Alcuna veis li chosa est preisia, alcunes veis non est preisia, issi coma si eu diu:« Eu dono à ti cesta maison per .C. souz». De les autres choses devem saver qual raison i a le maris, e qui pot querre la vercheiri per lo mari e de part la muler, e cui la pot om querre e en qual temps. Cel pot querre la vercheiri cui est promeissa à cellui qui l a promeisa; mais neuns no pot querre la vercheiri tro que el a preis la muler per cui li est promeissa, si no fu covencions que la poest querre denant que la presest. 120 [X]. Qual raison a le maris en la vercheiri de si muler.
121 Le maris a tal raison en la vercheiri qui est estima en deners, que el est tantost segner de la vercheri qui li est dona si cel qui la li a dona ere segner de la vercheiri; mais si la vercheiri non ere de cellui qui l a dona, e el l a dona per bona fei, quar cuidave que fust soa, e l autre la prent en bona fei, si el la tint per .III. anz senz clama, deis cel temps enant sare soa si li chosa ere mobla e non ere essua touta ni embla. Mais si non ere entendua bona feis, le maris no se pore defendre à meint de .XXX. anz si alcuns i pot mostrar sa raison. Mais si li vercheiri ere chosa no mobla, le maris se pore defendre per tant de temps quant est ordena en cel titol ont parle de les prescripcions. E si li chosa fu estima à deners, le maris deit aver lo gaain de la chosa, e pot la vendre o donar o fare sa volonta, e deit rendre à si muler tant quant fu estima, si le matremonios se part, si autra raison non i a per que o poisse retenir. Mais si li chosa no fu estima e oi est chosa no mobla, le maris deit aver los fruit de cella chosa, e el deit fare le mesions qui sunt necessaries en celles choses, e deit sostenir lo travail de si e de si muler e de tota sa maina. Pero si le maris vout engager o alienar cesta possession, non o pot fare mais que issi quant est dit desore el titol de l esposalicio. Mais si zo qui est dona en vercheiri est chosa mobla e no fu estima, si oi est tauz chosa qui fust dona à numbro, issi coma dener, o à pes, issi coma argent o ors, o à mesura, issi coma froment o vins, totes icestes choses sunt tantost al mari si elles eront à cellui qui les a dona, et le maris les pot vendre o donar o fare sa volonta. E si le mariajos se part aprés, si el vit, el deit rendre tot los deners o les besties o tot los bens que el en a au; e si el est mort, si o devont rendre li hereter de lui si il non i ant raison per que se poisant defendre e retenir. Mai si oi est autre avers que dit non est, e no fu estimas, le maris lo pot vendre o alienar al cosentiment de si muler. En totes cestes choses qui sunt donais en vercheiri e no furont estimais, si no sunt donais à nombro o à pes o à mesura, le maris deit aver tal cura quant aurit alcuns prosom de celles choses e quant deurit aver le creire en la chosa qui li est meisa en gajo; e si el i a tal cura quant est dit, e una o totes les choses se perdunt o se peurunt senz la colpa del mari, le danz deit estre à la muler; e si les choses no se perdunt, mais se melurunt, si devont tornar à la fenna si le maris mort o si illi se part de son mari, e devont tornar auz hereters de la fenna si illi mort denant que le maris. Si li chosa qui est dona en vercheiri est raisonablament touta al mari, cel qui la li a dona, seit sa moler o le pare de si muler o autre hom estrangos, el est costraint d esmendar cella chosa al mari si, denant que illi li fust touta, li dist le maris que li defendest la chosa. 122 [XI]. Cui pot estre demanda li vercheiri quant le mariajos est fenis.
123 Si le mariajos est fenis per la mort del mari o de la muler o per autra causa qui no seit justa, sol que no seit li colpa de la fenna, le maris deit rendre sa vercheiri à si muler si el est vis, e, si el est mort, si la devont rendre sei hereter. Si le maris a au la vercheiri, si illi fu dona del prumer mari, le pare la deit rendre, e, si el est mort, si la devont rendre sei hereter. Domentres que le mariajos dure entre lo mari e la muler, no pot querre li moler sa vercheiri si le maris no devint pouros, mais, si el devint pouros, li moler pot querre sa vercheiri e la donacion per les noces, e le maris la li deit rendre, e illi les deit tenir e gardar issi coma farit le maris, e tot los fruit que illi aure de la vercheiri e de l esposalicio deit despendre en si e el mari e euz effant que illi a de cel mari e en celles choses en que le maris o despendere si el aest la vercheiri, e non en autra maneiri. Si le mariajos est fenis, et li moler a dona vercheri à son mari, ben la pot querre si illi est en son poer, quar non a pare ni avon de part son pare o, si l a, non est en son sen o non est en la terra, ne non est qui la queire per lei, o si illi est issia del poer son pare: en tot cestos cas pot querre li fenna sa vercheiri. Mais en autra maneiri no la pot querre senz lo cosentiment del pare, ne le pare ni autre no la pot querre senz lo cosentiment de la fili. Si le pare qui a filli en son poer a dona vercheiri de ses choses, e le mariajos se fenist senz la colpa de la fenna ni de son pare, le pare pot querre la vercheiri si li fenna o cosint; li fenna o cosint, [o] nonnament, o que illi o sat e non o contradit. En autra maneiri ne le pare ne le filt per la filli ne illi no pount querre la vercheiri senz lo cosentiment del pare o de cellui en cui poer est, mais si le pare mort denant la fenna, illi pot querre sa vercheiri, o sei hereter si illi est morta. Si li filli qui est el poer del pare est morta denant que sos maris, le pare pot querre la vercheiri si el l a dona de les soes choses, e non est alcuna differenci si illi a filt o no de lui; mais alcun homen diont que le pare pot querre la vercheiri jaseit zo que illi ait laisé filt, mais li prumeiri raisons vaut pruis, zo est que le pare no pot querre la vercheiri quant illi a laissé filles ({sic}) [20]. Si alcuns fait covencion, quant el done vercheiri per alcuna fenna, que illi torneit à si quant le mariajos est fenis, ben o pot fare, e deit adonc tornar li vercheiri à lui o à sos hereters; mais si el no feit tal covencion quant el donet la vercheiri, si est entendu que el l ait dona à la fenna, e li fenna i a tal raison coma si illi meesma la aest dona de ses choses. 124 [XII]. En qual temps pot alcuns querre la vercheiri.
125 Pueis que dit avem quauz persona deit rendre la vercheiri e quauz persones la pount querre, or direm en qual temps la pot quere alcuns. Si le maris devint pouros, tantost pot querre la vercheiri li moler issi quant est dit desore. Mais si le maris no devint pouros, no pot querre sa vercheiri domentres que dure le mariajos. Si le mariajos est fenis senz la colpa de la fenna, tantost deit estre rendua li vercheiri à la fenna o à son hereter si cilli vercheiri est possessions; mais si oi est pecuni o autra chosa mobla e no fu estima, per zo quar le maris l a despendu el non est costraint de rendre la tro à che de .I. an pueis que le mariajos est partis. Si li vercheiri non est paia el temps qui est dit desore e oi est possessions, si deit donar los fruit qui salirent de la chosa d iqui enant; si oi est chosa mobla, si deit donar les usures del preis, o quant li chosa fu estima per aver e per tal covencion que li chosa fust al mari e que el rendest tant quant illi fu estima; les usures devont estre entendues en zo de la liura .V. souz en l an. 126 [XIII]. Quaut messions pot recorar le maris si les a fait en la vercheiri de la muler.
127 Si le maris fait messions en les choses de la vercheiri, o celles messions sunt necessaries o utiuz o volontaries [21]. Celles sunt necessaries qui sunt faites quant li chosa peure o cuide peurer e om la melure. Icelles messions sunt utiuz per que li chosa est meluria, issi coma si le maris a planta vigni en la terra de si muler. Icelles sunt volontaries [22] qui sunt faites per lo deleit, issi quant est peigner alcuna maison. Si le maris fait messions necessaries en la chosa de si muler, e aprés li covente rendre la vercheiri, el pot retenir la chosa en gajo tant que ait cora ses messions; e si el a rendu la chosa denant que les ait corais, si les pot pueis aprés querre. Cilli meesma raisons est si les a faites utiuz, sol que illi no les li aest defendu de fare. Mais si le maris a fait messions volontaries [23], si non a raison per que les poise querre; mais si zo que el a fait est tauz chosa que el la poisse ostar en tal maneiri que non vale meint que faisit denant que fust faita li messions, ben o pot fare. E si li moler li en vout donar tant quant vaudrit pueis en sarit osta, si non o pot moure. E zo est vers si li chosa non ere à vendre, quar si illi ere à vendre, si sunt entendues celles messions d estre utiuz, e pot les recorar le maris. 128 [XIV]. En quant pot estre condempnas le maris si no pot rendre la vercheiri.
129 Si le maris est meis en plait que el rende la vercheiri de si muler, e el est tant pouros que el no la pot paier ni rendre, el no deit estre condempnas mais que en tant quant el pot fare, mais deit prometre que el paire zo que remant si el pot gainer o afannar de que paieit. Si le jugos fu tant fouz que el comandest [24] al mari que el paiest tota la vercheiri, quant el no devit estre condempnas mais que en zo que el poit fare, le maris non est aprés costraint que el paieit mais que tant quant el poie fare. Tot cel ajutorios qui est donas al mari de les choses desore dites, si est donas al pare del mari e à cellui qui vout deffendre lo mari; mais li hereter del mari no pount aver icel ajutorio, quant le maris est morz, si il no sunt sei effant proprio. 130 [XV]. Que le maris pot retenir la vercheiri de si muler aprés la division del matremonio si non est partis per sa colpa.
131 Alcunes veis avente que le mariajos se part senz la colpa del mari, e est justa causa per que el pot retenir tota la vercheiri o partia, issi coma si, quant le maris receit la vercheiri e el fait tal covencion que, si li moler morie denant lo mari, que el fesest de la vercheiri à sa volonta de tot o de partia, ben vaut tauz covencions si el a effant de lei; mais si el no a effant de cella muler, si deit aver l us del fruit de celles choses à sa via, prenne autra muler o no. Mais si el prent autra muler, el no pot alienar ren de cella vercheiri ni en sa via ni en sa mort, mais o deit tot laiser auz effant de cella muler qui est morta. E si el no prent autra muler, si deit aver tal partia en cella vercheiri coma l uns deuz effant, e de cella partia pot fare sa volunta en sa via e en sa mort. Cella meesma covencion, que pot fare le maris de la vercheiri, pot fare li moler de l esposalicio, e cilli meesma raisons en est qui est de la vercheiri, ne li covencions qui est faita de la vercheiri no vaut si atretauz non est faita de l esposalicio; e si li una covencions est maier que li autra, si la deit om fare esgal totjorz à la menor. 132 [XVI]. Si le pare done alcuna chosa al fil, o le filt al pare, o le maris à la muler, o li moler al mari.
133 Ores direm quauz raisons est de la donacion que fait le maris à si muler pueis que l a preisa, o li moler à son mari, o le pare al fil, o le filt al pare. Neuns hom no pot fare donacion à si muler pueis que el l a preisa si non o fait en sa mort o en son testament; e si o fait en autra maneiri, no vaudre li donacions e remant li chosa soa, issi coma si no li avit ren dona. E si illi a la chosa, o autre per lei, le maris la pot querre à tot homen qui la tigne si no l a tenu tant de temps que se poisse defendre. Si le maris demande la chosa que el a dona à si muler, e illi no l a, mais l a despendu o perdu, el ni autre per lui no pot ren querre en la chosa mais que tant quant illi en est meluria e le maris peures. Si le maris qui a dona alcuna chosa à si muler mort denant que illi, e el non a mostra sa volonta que el volguest destruire cella donacion en sa via, ben vaut cilli donacions pueis que le maris est mort, e l ereters del mari non o pot querre. Mais si li moler à cui est faita li donacions mort denant que le maris, le maris pot ben querre zo que el a dona auz hereters de la muler. Le filastre ni li filastra no pount fare donacion à lor socro ne à cellos qui sunt el poer del socro. Atressi le socros no pot fare donacion à son filastro o à sa filastra ni à cellos qui sunt en lor poer. Atressi le pare no pot fare donacion al fil qui est en son poer o à autrui qui seit en son poer. Li mare no pot dona[r] alcuna chosa à sos effant si il sunt el poer del pare, quar tot quant il gainnont est à l at del pare; mais si il no sunt el poer del pare, o si le pare est mort, li mare lor pot ben donar. Atressi le filt no pot ren donar à si mare domentres que el est el poer de son pare. Cilli meesma raisons qui est dita del pare e del fil, cilli meesma est del fil e del pare segnor, de la partia de l un et de l autro. Issi quant oi est dit desore del don que fait le maris à si muler, e que el lo pot querre, o pot estre cofermas, si le maris mort denant que li fenna, e illi coferme icel don nonnament, o non en parle, atressi totes les autres donacions qui sunt dites desore pount estre recorais de cellos qui les ant fait si il volunt, o cofermais. Cilli raisons qui est dita del mari quant fait donacion à si muler, cilli meesma est si li moler done ren al mari. Zo qui est dit que le maris no pot donar à la muler ne li moler al mari est vers, seit leiesma o no. Alcunes veis est que le maris pot donar à si muler, issi quant est si el li done per un chascun an o per chascun meis per zo que illi nurisse sos effant o sa maina e si meesma. Atressi vaut li donacions si cel cui est faita li donacions non est pruis richos per cel don. Atressi l enperare pot ben fare don à si muler, e li enperaris pot ben donar à l enperaor, jaseit zo que li autri homen non o poisant fare. 134 [XVII]. Per quauz causes se pot defendre le maris de la muler e li moler del mari.
135 Issi quant li homen pount pendre mulers e les fennes pount pendre maris, atressi sunt alcunes justes causes per que le maris pot laisser la muler senz tota pena, jaseit zo que li fenna non o voile. Atressi e li fenna pot laisser son mari senz pena, jaseit zo que el non o voile. E si neuns part lo matremonio mais que issi quant comandunt les leis, si en deit aver grant pena issi quant est ordena. Mais quar non est acouduna que mariajos se parte mais que per los saint chanons, issi coma per parentela [25], o per adulterio que face li fenna, per zo non est chosa necessari que pruis en parlam. 136 [XVIII]. Qui deit nurir los effant si le maris se part de la muler.
137 Si le maris s est partis en alcu[na] maneiri de si muler, e el en a effant qui seiant menor de .III. anz, li mare los deit nurir tro que seiant passa li .III. an, o, si il sunt maior de .III. anz, le pare los deit nurir. E le jugos deit enquerre avoi cui porent meilt istar, avoi lo pare o avoi la mare; e avoi cellui avoi cui il porent meilt istar los face istar le jugos, seiant menor de .III. anz o maior. 138 [XIX]. Que le pare e li mare devont nurir lor effant, e li effant lor pare e la mare.
139 Naturauz raisons est que, si alcuns a muler leiesma de que el ait effant, si lor deit donar à bere i à menger, à vestir i à chaucer, segunt zo que à lor taint e que el pot fare. De l autra partia, le pare n a tal eschanbio, que tot zo que le filt o li fili gainnont de les choses del pare domentres que il sunt el poer del pare, est tot al pare, o al pare segnor si il sunt en son poer. Mais si il gainnont alcuna chosa d autra partia, le fruit deit estre del pare, e li proprieta deit estre delt effant. Atressi quant le pare deit nurir sos effant, atressi los deit nurir li mare, jaseit zo que il no seiant leiesmo. Issi quant le pare e li mare, sunt costraint de nurir los effant, issi sunt costraint li effant de nurir lo pare e la mare si li effant sunt tant richo que o poisant fare e le pare o li mare sunt tant pouro que no s en poisant chavir. Atressi li libert devont nurir lor patrons e los effant del patrons, si le libert est tant richos que o poise fare e le patrons o sei effant tant pouro que no se poissant chavir. 140 [XX]. Qual raison ant li effant qui no sunt leiesmo en les choses del pare.
141 Alcunes veis avente que li fil qui no sunt na de la muler pount aver l eretajo de lor pare. Si alcuns hom qui non a muler geit avoi alcuna fenna laqual el poere pendre à muler, si il volessant andui raisonablament, e el la tint sola en sa maison e a en effant, ben pot donar à cellos effant, en sa via o en sa mort, totes ses choses, pecuni e possessions, si el non a autros effant leiesmos ni pare ni mare ni autra persona soveirana; mais si el a effant leiesmos o autra persona soveirana, si pot donar auz effant desore dit totes ses choses mais que la falcisdi partia, e cella deit laiser à parent desore, zo est à cellos qui sunt pruis proimian. Mais si el a leiesmos effant, no pot donar auz effant desore dit ni à la fenna mais que la dozena partia de l eretajo, ni en sa via ni en sa mort, e de cella .XII. partia deit aver li mare de cellos effant la meita, e tuit li effant l autra. E si li effant i sunt tant solament, devont aver la partia qui est dita desore. E si li fenna i est tant solament, no li pot donar ostra la meita de cella partia qui est dita desore, zo est asaver de .XXIIII. parties una. E tot izo est vers quant el a autros effant leiesmos. E si el lor done pruis que oi est dit, ni à lor mare, en sa via o en sa mort, no vaut zo que pruis lor done ne non o devont aver, mais o devont aver li autri effant leiesmo, e pount o tenir si il o ant; si non o ant, si o pount querre. Dit est quant pot laisser cel qui a effant de sa fenna, en sa via o en sa mort; mais si el mort senz testament, e el a leiesma muler o leiesmos effant, certes li effant de la fenna no devont aver ren en les choses del pare; mais li effant leiesmo los devont nurir segunt l estimacion de proomen. Mais si el non a effant leiesmos ni muler leiesma, e el mort sent testament, li fil e li mare devont aver la .VI. partia de l eretajo de lor pare. E si li mare non i vout aver partia, o no pot quar est morta, li effant devont aver cella .VI. partia enteiri. E quant li mare i vout pendre sa partia, si i deit tant aver coma chascuns deuz effant. Issi quant le pare desore dit deit socorre à sos effant qui no sunt leiesmo issi quant est dit desore, en cella meesma maneiri devont socorre al pare e lo devont nurir, si mesters li est, e li devont laiser lor heretajo. Li effant qui no sunt na de leiesma muler, ni de tal fenna quant est dit, non ant raison contra lo pare ni contra les choses del pare; ne le pare ne li frare de lor no sunt costraint de nurir los ni de donar lor alcuna chosa, ni en la mort ni en la via, ne no devont estre apella propriment fil. 142 [XXI]. En qual maneiri pount estre vendues o engagiés o alienais les choses dels menors de .XXV. anz.
143 Ores direm cores pount estre vendues o engagiés o alienais le choses de cellos qui sunt menor de .XXV. anz. Si cel qui est mener de .XXV. anz, o autre per lui, vout vendre o alienar o engager la chosa no mobla, non o pot fare sen lo cosentiment del segnor de la terra; e si o fait en autra maneiri, no vaudre. Atressi no la pot donar en albergiment à alcun, zo est à fare cessa, e no pot donar l us del fruit de sa chosa, ne no pot donar à autrui servitu en sa chosa senz lo coseil del segnor; e si autre li deit servitu, no la pot perdonar. Si le mener de .XXV. anz a alcuna chosa cuminal avoi autro menor, neuns de lor no pot apellar l autro de partir cella chosa senz lo coseil del segnor. Mais si le mener de .XXV. anz a chosa cuminal avoi un maior, le maier pot costrainner lo menor de partir cella chosa, e ben vaudre li partia senz lo coseil del segnor; mais le mener no pot apellar lo maior de partir cella chosa senz lo coseil del segnor. Cilli raisons qui est, que [26] le mener de .XXV. anz no pot alienar sa chosa no mobla, cilli meessa raisons est de totes ses autres choses mais que solament de celles choses que om no pot gardar, issi coma froment o vins o vestimentes veiles o besties, quar cestes choses pount estre vendues senz lo coseil del segnor; ne le segner del lue no deit legeiriment cosentir cella alienacion, mais deit enquerre sutilment si el vout fare cella alienacion per detevo qui isteit sus lui à usures e per zo que le creire, à cui el deit la pecuni, lo costraint forment que li paieit. Quant le mener de .XXV. anz dit que sa chosa no fu aliena ni obliga issi quant deupire, e per zo la vout recorar, si cel cui est demanda li chosa pot mostrar que li pecuni que le mener en a recet est despendua [27] el profeit del menor, le mener no pot querre la chosa, si el prumeiriment no rent tot cen qui n est essu en so profeit e lo gaaing avoi. E si el vout tot izo rendre, si pot recorar la chosa e los fruit que i a preis cel qui a tenu la chosa. E si cel qui tenie la chosa rent los fruit, si pot retenir de cellos fruit tant quant valunt les mesions que el a fait en cella chosa. Atressi si le mener a loa la alienacion pueis que el fu maier, jaseit zo que li prumeiri alienacions no valguest, el no la pot pas aprés destruire. Atressi si el iste aprés los .XXV. anz .X. anz senz plait, e el est en cella terra, o .XX. anz, si non est en cella terra, ben se pot pueis defendre cel qui tint icella chosa. E zo est vers si cel qui demande la chosa ere enfes mener de .XIIII. anz, si el ere masclos, o, si ere fenna, mener de .XII. anz, e que o aest fait per lo coseil de son tuaor. Mais si l enfes non avit tuaor quant el alienet la chosa o quant la meit en gajo, o si el avit tuaor e non o feit per son coseil, no vaut li alienacions ni le gajos; e per zo cel qui tint la chosa no se pot defendre que no la rende, si no sunt passa li .X. an o li .XX. senz plait, pueis que cel qui la donet e ores la demande ot .XII. anz, si ere fenna, o .XIIII. anz, si ere masclos; quar possessions de .XXX. anz comence à corre à cellui qui a .XXV. anz pueis que el a passa l eiago effantivol. Cilli meesma raisons est de cel menor qui est maier de .XIIII. anz, sol que seit mener de .XXV. anz, e non a tuaor; e si el a tuaor e el aliene de ses choses per son coseil, per tot zo no vaut; mais si el iste .V. anz que non en parleit pueis que el are .XXV. anz, ben vaudre li alienacions que el a fait per lo coseil de son tuaor. 144 [XXII]. Cores li menor de .XXV. anz pount alienar lor choses.
145 Alcunes veis avente que le mener de .XXV. anz pot donar sa chosa autrui senz lo coseil del senor, issi quant est en vercheiri, si est fenna qui prenne mari, o en posalicio ({sic}), si est hom qui prenne muler. Atressi si le pare del menor, o autre hom de cui el est hereters, laiset alcuna chosa à alcun sen amiu quant el morie, o devie alcuna chosa à alcun, issi coma si l avit vendu o promeissa, icel hom qui est hereters de cellui la pot donar à cellui cui le mort la devie senz lo coseil del segnor, jaseit zo que el seit mener de .XXV. anz. Atressi si le mort de cui le mener de .XXV. anz est hereters a meis alcuna chosa en gajo, si le mener no paie la pecuni per que li chosa ere en gajo, le creire la pot vendre, issi ben coma si li chosa fust à maior de .XXV. anz, zo est si el l a vendu en la maneiri que prestare deit vendre gajo; e cel qui l a achata i a tal raison coma si li chosa fust d un maior de .XXV. anz. Atressi si cel en cui bailli est le mener de .XXV. anz a reemps, deut deners que eu li ai presta, la chosa del menor, jaseit zo que eu l aio receta en gajo senz lo coseil del segnor, eu i ai tal raison quant i avit cel qui l avit en gajo prumeiriment, quar illi est reemssa de mos deners. Atressi per lo comant del segnor pot estre meissa en gajo li chosa del menor e pot estre vendua issi ben coma si ere d omen maior de .XXV. anz, si oi est justa causa per que le segner o comandeit, issi coma en cest exemplo:« Li maissons del menor ere josta la mia, e ere issi frainta que illi volie cheir». Le segner li deit comandar que el me doneit fianci que el me rende lo dan que eu i arin si li maisons chaie. E si le mener non o vout fare, le segner me pot metre per dreit en possession de cella maison, e eu la tendrei en gajo tant que el m ait esmenda lo dan que m a fait li maisons quant illi cheegue, jaseit zo que le mener de .XXV. anz no poisse engager sa chosa ni donar à autrui mais que en la maneiri qui est dita. Si alcuns maier de .XXV. anz met sa chosa en gajo, per zo que le mener ait ferma cella alienacion que el a fait o cel gajo que a dona, si le mener non a ferm zo que a fait, l autre pot retenir lo gajo que li a dona cel qui ere mener de .XXV. anz, tro tant que li seit esmendas le dant que el i a. E si zo est vers, le segner deit enquerre si el pot paier son detevo en autra maneiri, issi quant est si el avit froment o vin o autres choses semblables, o si el avit detor qui li deupest pecuni que el poest recorar, e que el poest paier à cellos cui el deit. E si le segner non o pot trovar, si deit regardar zo qui mais vaudre à l at del menor, o vendre cella chosa o engager. E si el veit que le vendres vaile mais que l engagers, si deit comandar que li chosa qui meint vaut à l at del menor e de que el a meint de profeit seit vendua, e deit regardar que el no vende grant chosa per petit preis. Atressi si le mener met sa chosa en gajo, le segner deit regardar que el no prenne pruis de pecuni que el en deit. E en totes maneires deit aver cura le segner que le mener no seit enjanas, e deit ordenar alcun homen qui ait la cura de cella pecuni que a manleva le mener, e per que el a vendu sa chosa, e que le detos seit paiés à cellui cui el devit. Si li chosa del menor de .XXV. anz est aliena o engagia en autra maneiri que est dit, no vaut; e si o est, le mener la pore querre à tot cellos qui la tendrent, en qualque lue que la troveit, e pot la querre à son tuaor qui a aliena la chosa en autra maneiri que no deupere. 146 Livre VI.
147 [I] [.] Ici comenze le .VI. liuros, e parle deut sers qui se fuiont de lor segnors.
148 Ores direm dels sers qui fuiont lor segners ({sic}) e deuz libert; mais prumeiriment devem saver que est sers fugitis. Sers fugitis est cel qui se fuit de son segnor o de son maitro en tal volonta que el no retorneit vers lui, jaseit zo que pueis mueit sa volonta e torneit. Atressi si el se escont en la maison de son segnor per zo que el troveit uchison de fuir, jaseit zo que no s en seit fuis, itant li vaut coma si el s en ere fuis. Atressi si alcuns sers s en fuie, e el a mua sa volonta i est se mort en alcuna maneiri, itant li vaut coma si s en fust fuis. Cilli meesma raisons est si el s en volie fuir, e quant el comencet à corre, sos segner lo preit e no s en poet fuir. Atretauz raisons est si mos sers est alas en tal lue que eu no l en poisso retornar, issi coma si est alas vers mos enemius. Si mos sers s en fuit, eu m en pueis tornar à cellui qui lo m a dona per eschainbo o per vendicion, e m en pueis tornar à cellui qui l a recet e à cellui qui a dona lo coseil que s en fuisest. Si cel qui receit mon ser fugiti lo me cele, quar no vout que eu o saupesso, jaseit zo que el no saupest que el fust mens, sol que el saupest que el fust fugitis, el lo me deit rendre e autro ser atretant bon o .XX. souz. E totes veis que el lo receure, deit aver ital pena, si el lo tint per .XXX. jort que no lo manifesteit à cellui cui ere ni en lue espublie. E ensore tot est tenus per lo laronicio; e si el no pot paier cesta pena, le segner lo deit chastier segunt zo que li sare senblant. Si alcuns sers s en fuit e el se escont en la maison del menor de .XXV. anz, le segner del ser lo pot querre al tuaor de cellui, e cist sunt tenu de la pena desore dita. Si le segner del ser fugiti a mal engin en la fuida del ser, issi coma si el li dist en cesta maneiri:« Vai t en, fui t en en la maison de mon enemiu»; e le sers s en fuit per lo coseil de son segnor, e om o pore saver per la demanda que om fare al ser, le segner lo deit perdre, e sare à l enperaor. Si cel en cui maison s en fuit le sers vout dire que cel sers est sens o que el est francs, le sers deit estre tormentas tant que el die la verita, si el est sers o francs; e si el est sers, si die de cui est, si li verita no pot estre saupua en autra maneiri. Si alcuns hom dit que sos sers s en fuit, e el lo vout querre en la maison d autrui, no li deit estre via. Si le sers s en fuit, sos segner no pot perdre la raison que el i a tro à .XXX. anz, ni autre no la pot gainner à meint de .XXX. anz, jaseit zo que el lo ait achata d alcun en bona fei; e per zo avente quar el fait laronicio de si meesmo quant s en fuit. 149 [II]. Del laronicio.
150 Quar le sers d autrui solie fare laronicio à son segnor o à autrui quant el s en fuit, per zo devem dire del laronicio, e qual pena deit aver cel qui corrompt lo ser d alcun que el s en fuie. Mais prumeiriment devem saver que est laronicios e qui pot fare laronicio e de qual chosa, e qual pena deit aver cel qui done lo coseil e l ajua à alcun que el face laronicio; e devem saver quant de temps dure cisti raisons, e qui pot querre la chosa enbla e cui pot estre demanda; e devem saver cores le lare deit rendre la chosa enbla. Icel qui oure la chosa d autrui en alcuna maneiri, contra la volonta del segnor de la chosa, fait laronicio si el pesse que al segnor graveit si el o saupest; mais si el cuide que si el o savit, que el o suffririt, el no fait laronicio, jaseit zo que oi li graveit, e jaseit zo que el non o cosentest si el o saupest. Cilli meesma raisons est si cel qui oure la chosa o cuide fare contra la volonta de celui cui est, mais oi no li a grava, o, si el o est saupu, el o ore cosenti. 151 [III]. En quantes maneires pot estre fait laronicios.
152 En tres maneires pot estre fait laronicios de la chosa d autrui: zo est o per profeit de la chosa, quant alcuns l enble per zo quar la vout aver à l at de si o la vout donar autrui. Atressi se fait laronicios per l us del fruit de la chosa, issi coma en cest exemplo:« Alcuns m a presta son chaval tro à un lue certan; si eu lo meno pruis loing, e eu pesso que oi li gravest si el o savit, eu fauf laronicio de tota la chosa». Cilli meessa raisons est si alcuns m a meis sa chosa en gajo, e eu i ouro en autra maneiri que ere en nostra covencion. Atretauz raisons est si alcuns m a amana sa chosa per gardar, e eu en uso contra sa volonta. Atressi per possession fait alcuns laronicio en cesta maneiri:« Si alcuns hom tenie la chosa que eu disin estre mia, e, per zo que eu me deschargesso de provar que illi fust mia e lui enchargesso, eu li ai osta la chosa per zo que eu provesso la possession, e jaseit zo que eu no la li aio osta per l us del fruit de la chosa, eu ai fait laronicio per la possession». 153 [IV]. Qui pot querre la chosa enbla e la pena.
154 Pueis que dit avem que est laronicios e cores lo fait alcuns e qui est cel qui lo fait, or direm qui pot querre la chosa enbla e la pena de lui. Cel pot querre la pena del laronicio à cui le laronicios est fait. E zo est vers que cel cui li chosa est enbla la pot querre si no l a perdu per sa colpa, o en tal maneiri que el sare costraint de rendre cella chosa à cellui per cui l avit e non en autra maneiri, si non est prestare cui seit enblas le gajos, quar le prestare pot querre lo gajo si el li est enblas jaseit zo que no l ait perdu per sa colpa, quar el est pruis seurs de son deto si el pot recorar son gajo. 155 [V]. Si le gajos est enblas al prestaor.
156 Si le gajos est enblas al prestaor, per sa colpa o senz sa colpa, sol que el non i ait au mal engin, el pot ben querre la chosa e tota la pena, jaseit zo que le detre li poise ben paier; mais el deit rendre al detor tot zo que el a mais recet del laron que le detre no li devie. E si meesmos le detre a enbla la chosa al prestaor, le prestare li pot querre lo deto e les usures e la pena del laronicio issi coma à un autro estranjo, e no contare izo per sa pena, issi quant est dit desore. Si alcuns autre hom a enbla lo gajo al prestaor, e zo est per la colpa del detor, per tot zo non est meint tenus le detre de paier lo deto e de rendre lo gajo tant que el ait paié lo deto. Si cel cui eu ai loie alcuna chosa la pert senz sa colpa, que li seit enbla, eu la pueis querre al laron, e cel no pas, quar le dant non est sens si li chosa est perdua, jaseit zo que autra raisons seit del prestaor. E zo est vers si el no m a fait tal covencion que el la me rendest en qualque maneiri que el la perdest. Mais si li chosa li est enbla per sa colpa, e el est tant rics que la me poisse rendre, el o deit fare, e pot en apellar lo laron, e tot zo que el pore aver del laron sare sen, quar cel qui ore lo dan deit aver lo profeit. Mais si el non est tant richos que el poisse rendre mais que la meita, si o deit fare; e de cella meita pot apellar lo laron, e no pas de l autra; mais eu l en pueis apellar de l autra meita. Cilli raisons qui est dita desore, de cellui cui eu ai loie alcuna chosa, cilli meessa est si le draps est essus enblas à cellei cui eu l avim amana per lavar. Si eu ai presta à alcun homen alcuna chosa, issi coma mon chaval, e el li est enblas, si en est autra raisons, quar en cest negocio est en mon arbirio d apellar en lo laron o cellui cui l ai presta. E si eu en apello lo laron, cel cui eu l avim presta est desliuros de mi e no pot apellar lo laron, paieit me le lare o no. Mais si eu en apello cellui cui eu ai presta la chosa, si la me deit rendre, e pot en apellar lo laron, e eu no si eu savim que li chosa fust enbla; mais si eu no savin que li chosa fust enbla quant eu la comencei à querre cellui cui l avim presta, e eu o ai saupu pueis aprés, eu pueis laisser cellui e apellar lo laron. Si cel cui eu ai presta alcuna chosa l a perdu senz sa colpa, el no la pot querre, quar le danz non est sens, si no m avit covenent que la me rendest en qualque maneiri que el la perdest. Si eu ai comanda alcuna chosa à alcun per gardar, si el l a perdu per sa colpa, el la me deit rendre. En tot icestos cas, si li chosa est enbla à lui, el la pot ben querre, e no pas eu, quar le dant pertint à lui si el no la poest recorar, si el est tant richos que el la me poisse esmendar. Mais si el no la me pot esmendar, eu pueis querre la pena del laronicio, e no pas el. Si cel qui receit ma chosa per gardar no la receit en la maneiri qui est dit desore, si illi li est enbla per son mal engin o per sa colpa, quar no la garda issi quant deupere o el poere, non en pot apellar lo laron; mais eu pueis querre al laron la chosa e la pena, e pueis querre la chosa à cellui cui l ai amana per gardar, si el l a perdua per son mal engin. Tot zo qui est dit, que cel cui eu ai loie ma chosa, e cel cui eu ai amana mos draps per coser o per lavar, o cel cui eu ai amana ma chosa per gardar pot apellar lo laron si li chosa li est enbla, est vers de la pena del laronicio, mais no pas de la chosa enbla. Mais autra raisons est del prestaor cui est enbla li chosa que el avit en gajo. 157 [VI]. En qual maneiri pot estre fait laronicios.
158 Laronicios pot estre fait si alcuns enble alcuna chosa per fare son profeit, o si alcuns prent alcuna chosa per zo que el la presteit à son amiu o la li doneit, issi quant est si eu te loio mon chaval tro à un certan lue, e tu lo menes pruis loing o autre per ta volonta. Atressi tu fais laronicio de ma chosa si tu ajostes mon chaval avoi ta rocina, e tu pesses que tu o fais contra ma volonta. Certes si tu tins ma chosa laqual tu as senz raison, e no la me vouz rendre pueis que eu la t ai demanda e tu recoinuis que tu la me deis rendre, certes tu fais laronicio, e per laronicio la te pueis querre. Atressi si eu te paio deners o autro aver, e eu te paio mais que no deurim, e tu o sas ben e eu non o sai, eu te pueis querre per laronicio zo que eu no te devim. Cilli meesma raisons est si autre t a paié per mi, e eu ai au per ferm quant eu o ai saupu. Atressi si eu alavo per mar o per autra aiga, e eu ai gita alcuna chosa en l aiga per mal temps, per zo que li na en fust pruis legeiri, e alcuns hom l a trova en terra o en aiga, e tint la per son profeit e no la me vout rendre, si el sat en qual maneiri est, el fait laronicio. E en totes maneires est vers que cel qui oure la chosa contra la volonta de cellui cui est, el fait laronicio, e deit la rendre, sol que el saipe que li chosa est d autrui, jaseit zo que el no saipe de cui est. Alcunes veis est que cel qui no fait lo laronicio est tenus de la pena del laronicio, issi quant est cel qui done autrui coseil o ajua que el face laronicio. Icel done coseil e ajua que autre face laronicio qui preste ferramenta, que el frainne maison o archi en que ere li chosa qui est enbla, o si a presta eschela autrui o si l a meissa josta ma fenestra per zo que lelare i intrest. E zo est vers si cel qui done lo coseil o l ajua o a fait per mal engin, que el saupest zo que volit fare le lare; mais si el non o savit, el non i a colpa, e om no li o pot querre [28], quar el non a fait cest mal si saipent. Icel done coseil per mal engin à fare lo laronicio qui conforte alcun homen que el enbleit alcuna chosa. Icel qui done coseil e ajua à fare laron icio, o tant solament ajua, el est tenus tant solament de la pena del laronicio, e no pas de la chosa, si li chosa no vint à lui. Mais cel qui a dona tant solament coseil à fare lo laronicio non est tenus de la pena, mais est tenu del dan, per cella accion qui est dita en les leis, iqui ont parle de boisi e d engan, per que sunt tenu cil qui fant enjan à autro, si cel cui li chosa est enbla no la pot corar en autra maneiri. 159 [VII]. De quauz choses no pot estre fait laronicios.
160 Alcunes choses sunt de que no pot estre fait laronicios, issi quant sunt icelles choses qui no sunt d alcun homen, mais sunt choses sagrais. Icelles choses sunt sagrais per l esvesque, issi quant sunt calicio o crois. Encor cel qui enble homen franc no fait laronicio; mais si cel qui est enblas est el poer de son pare, le pare no lo pot demandar, mais el pot querre tot lo dan que el a de son fil qui li est enblas. 161 [VIII]. Qui pot querre la chosa enbla, e à cui la pot querre.
162 Cel cui li chosa est enbla, si el est segner, o si el est prestare cui seit enblas le gajos, sos hereters la pot querre à tot cellos qui la tinont si li chosa apareit. Autre hom no pot querre la chosa qui est enbla mais que cil qui sunt dit desore, e cist o dirent en cesta maneiri à cellui qui tendre la chosa:« Frare, cisti chosa me fu enbla». E non est tenus de rendre lo preis, jaseit zo que cel qui la tint la aest achata. Si li chosa qui est enbla non apareit, illi no pot estre demanda mais que al laron o à son hereter. L ereters del laron est tenus de tota la chosa enbla si el est solet en l eretajo; mais si il sunt pruisor hereter, chascuns en est tenus per sa partia. 163 [IX]. Qui pot querre la pena del laronicio, e cuipot estre demanda.
164 Le lare est tenus de la pena del laronicio, e cel qui a dona lo coseil e l ajua à fare laronicio, o l ajua tant solament. Mais issi quant dit li leis, li hereter de cellui qui fait alcun maleficio, issi coma laronicio o rapina o enjuri, no sunt tenu de la pena, aprés la mort de cellui qui avit fait lo maleficio, si en sa via non ere essua faita clama contra lui, mais que de tant quant il en sunt melure. 165 [X]. Quauz raisons est si pruisor homen fant laronicio.
166 Si pruisor homen fant un laronicio, il sunt tuit tenu de la chosa enbla e de la pena del laronicio. Mais si l uns de lor a rendu o esmenda la chosa, tuit li autri sunt desliuro de tant quant pertint a la chosa. Autra raisons est de la pena, quar si l uns de lor esmende la pena, no profeite ren auz autros, mais est chascuns tenus de donar la pena, si il eront mil. 167 [XI]. Qual pena deit aver cel qui a enbla la chosa d autrui.
168 Li pena del laronicio est alcunes veis del doblo e alcunes veis de[l] quatrodoblo de zo que vaut li chosa. Atressi le laronicios est alcunes veis manifest, e alcunes (…) 169 [XLVI.] [Quando] [ille] [qui] [est] [institutus] [heres] [sub] [aliqua] [condicione] [non] [potest] [esse] [heres].
170  no pot estre hereters si el no fait zo que le mort li a comanda, si el o pot fare. Mais si el non o pot fare, no li noit, quar l ereters e tuit li homen cui le mort a laissé alcuna chosa devont tenir la volonta del mort, si il pount; e en autra maneiri no devont zo aver que lor a laissé, si no lor a comanda que il fazant zo que no poriant fare o zo qui est contra lei, quar adonc devont aver zo qui lor est laissé, jaseit zo que il no fazant zo que le mort lor a comanda. Mais cel qui est ordenas hereters en entremescla condicion pot ben estre ereters, tantost pueis que le mort est mort, si el vout complir zo que le mort a comanda, jaseit zo que el non o cumplisse e li condicions no vigne à fin, sol que no remaigne en lui. 171 [XLVII]. Si alcuns pot estre ereters tro à certan temps.
172 Hereters pot estre ordenas purament e en condicion issi quant est dit desore. Mais el no pot estre ordenas tro à certan temps o deis certan temps enant, issi coma en cest cas o dit:« Martin, seies mos hereters aprés ma mort tro à .X. anz, o deis .X. anz en apres». En cestos dos cas vaut itant li ordenacions coma si fust faita purament. Mais si alcuns vout fare d alcun son hereter, el li pot ben comandar que el rende tot l eretajo o partia aprés sa mort, zo est aprés la mort de l ereter, o que el la rende aprés certan temps. 173 [XLVIII]. Cores pount alar li hereter à l eretajo.
174 Ores direm cores li hereter pount alar à l eretajo que il devont aver per testament o senz testament. Si alcuns deit aver alcun heretajo, tot o partia, per testament o senz testament, el deit mostrar sa volunta, zo est que el deit dire:« Eu dei aver cest heretajo e volo lo aver». Mais pueis que el a mostra sa volonta, no se pot defendre que no paieit tot lo detevo del mort si el a tot l eretajo; e si el non a tot l eretajo, el deit paier per cella partia que el i a si el no fait inventario. Inventarios est una chartra en que el deit escrire totes les choses de l eretajo, quar adonc non est tenus de paier al detors mais que tant quant valunt les choses de l eretajo, jaseit zo que le detos seit maier. Icest inventarios deit estre fait dedint .VIII. meis pueis que el est envestis de l eretajo. En does maneires pot alar à l eretajo cel à cui pertint: li una est si el s entramet de l eretajo issi coma hereters; li autra est si el est hers per sola volonta. Cel s entramet de l eretajo coma hers qui use de les choses de l eretajo, issi coma si el vent alcuna chosa de l eretajo o la fait arar, o si demostre sa volonta en achatant les choses de l eretajo, o si dist que el voile estre hers. Mais cel qui vout estre hers deit saver si cel de cui est hers est mort en testament o senz testament. 175 [XLIX]. En qual maneiri pot alcuns refusar l eretajo.
176 Issi coma alcuns pot estre hers per sola volonta, issi la pot refusar per sola volonta, o si el a dit que el no vout estre hers de cel heretajo. 177 [L]. De les substitucions.
178 Qui ordene un her o pruisors, si pot sotordenar l un à l autro en cesta maneiri:« Pero e Martin, seiis mei her; e, si l uns non o est, l autre ait la partia de cellui qui non o sare». E cisti sotordenacions est apella vulgars per zo que tuit li homen la pount fare, laissant lor choses à lor effant o à autros homenz. 179 [LI].
180 En cesta sotordenacion qui est apella vulgars est tauz raisons quar si Peros est ordenas hers denant Juan e l eretajo ait tenu, jaseit zo que el moire pueis aprés, Juanz, qui est sotordenas hers, no pot venir à l eretajo si Peros a frare o seror qui seiant fil de cellui qui los avit ordena. 181 [LII]. De la sotordenacion que fait le pare al fii qui est mener de .XIIII. anz.
182 Qui a effant en son poer, qui seiant menor de .XIIII. anz, ben pot l un sotordenar à l autro que, si l uns non est hers, que l autre o seit en son lue. Atressi pot l uns sotordenar à l autro en autra maneiri pupilarment. Pupillars sotordenacions est quant le pare dit en cesta maneiri:« Peros mos filt seit mos hers; e, si el non o est o si el est mort dedint .XIIII. anz o, si est fenna, dedint .XII. anz, Juanz mos filt seit el sen lue». En cest cas si cel qui fu ordenas prumers non est hers o si est mort dedint lo temps qui est dit, cel qui est sotordenas, si el est sos frare o sa suera, pore heretar, e non en autra maneiri. Mais si le prumers vit ostra lo temps qui est dit, jaseit zo que el moire pueis aprés senz testament e senz effanz, cel qui fu sotordenas no pore estre hers de lui per cel testament si el non i a autra raison. E cisti sotordenacions est apella pupillars. 183 [LIII]. Cores sotordenacions vulgars est entendua pupillars.
184 Cilli meesma raisons est si le pare a fait cella sola sotordenacion entre los effant, qui est apella vulgars e est entendua pupillars. Mais zo est vers si cil qui sunt hereter non ant mare, issi coma en cest exemplo. Si le pare avit fait dos de sos effant hers, qui eront en son poer e qui eront menor de .XIIII. anz, e dist lor en cesta maneiri:« Si l uns de vos non est mos hers, l autre o seit en son lue». En cest cas, jaseit zo que il seiant andui her, si alcuns de lor mort domentres que el est mener de .XIIII. anz e senz effant, l autre deit aver la partia de lui, o, si el no vit, li mare deit aver l eretajo del fil avoi los autros frares del mort issi quant dit li leis. 185 [LIV]. à cui pot hom sotordenar pupillarment e à cui no.
186 Si alcuns fait d autrui son her, ben li pot autro sotordenar per cella sotordenacion qui est apella vulgars o pupillars issi quant est dit desore. Mais neuns no pot sotordenar à homen estranjo per pupillar sotordenacion, jaseit zo que el en face son her e que seit mener de .XIIII. anz, ne pot fare cella sotordenacion à son fil si le filt non est mener de .XIIII. anz; e si o fait en autra maneiri, no vaudre; mais el pot ben preier l ereter que el rende l eretajo à l autro, o tota o partia, aprés la mort de l ereter o aprés certan temps, issi coma aprés .X. anz. 187 [LV]. Quanta maneiri est ({sic}) de hereters.
188 Deuz hers sunt li un necessario tan solament, li autri sunt de lor meesmo e necessario, li autri sunt estrango. E de toz cestos devem saver quauz differenci est et quauz raisons est de tot. Si alcuns fait son her de son ser, cel est necessarios; e est apellas necessarios per zo quar el deit pendre l eretajo, voile o no, tantost quant sos segner est mort, e sare tantost francs, jaseit zo que le segner no n ait parla, quar li leis entent que li volonta del mort fust tauz, que no poest fare son her de ser si no lo fesest franc. 189 [LVI].
190 Le sers hereters de son segnor deit paier toz los detos de son segnor si l eretajos vaut tant; mais el no deit pruis paier que vaut l eretajos si el no vout. E si el no vout paier los detos de son segnor, el deit rendre l eretajo auz prestaors de lui, e il lo vendant e lo partant entre lor issi quant comande li leis. E tot zo que gainne le sers aprés la mort del segnor deit estre sen, ne le prestare del segnor non i pot aver neun dreit, jaseit zo que non ait tant en l eretajo que poisse estre paiés tot le detos. 191 [LVII]. De cellos hereters qui sunt de lor meesmo e necessario.
192 Li effant qui sunt el poer del pare, o del pare segnor, sunt her de lor meesmo e necessario. E sunt apella de lor meesmo quar, vivent lo pare en cui poer sunt, sunt entendu estre segnor del bens del pare si le pare est mort. Per zo si alcuns mort senz testament, li effant vinont prumeiriment à l eretajo. 193 [LVIII].
194 Li effant sunt apella per zo hereter necessario quar cil qui sunt el poer del pare sunt tantost her que le pare est mort, voilant il o no. E zo est vers, jaseit zo que el no saipant que le pare seit mort; e non est alcuna differenci si el est mener de .XIIII. anz o maier o si a son sen o no. E jaseit zo que li effant seiant her del pare en cui poer sunt, voilant o no, quant à l estreita raison pertint, il pount laiser l eretajo, si il volunt, denant que il de mostrant que il voilant estre hereter; e pueis que il laissont l eretajo, non i ant profeit ni dan. 195 [LIX]. Qual hereter sunt apella estranjo [29].
196 Cil homen sunt hereter estranjo qui no sunt el poer de cellos qui los fant hereters, jaseit zo que il seiant lor effant; quar no sunt en lor poer, issi coma en cest exemplo:« Si li mare a ordena sos effant hereters, il sunt estranjo, quar li mare no pot aver effant en son poer. Neuna fenna no pot aver alcuna persona en son poer». 197 [LX]. De l eretajo de l efant qui est mener de .VII. anz.
198 Si alcuns heretajos pertint à alcun, per testament o senz testament, de part la mare o d alcun de sos parent, e el est el poer del pare o del pare segnor, si el est mener de .VII. anz, le pare o le pare segner pount pendre l eretajo en lue del fil, jaseit zo que le filt non i cosinte, quar cel filt no pot (…) 199 [LXVII.] [Ante] [quos] [debet] [fieri] [inventarium].
200  choses de l eretajo, e que les ait cela, si alcuns sers est en cel heretajo, el deit estre meis à torment, que el die que en a fait l ereters, si en autra maneiri no pot hom saver la verita. E l ereters deit jurar que el non ait fait alcuna chosa per boisi en l inventario. E les garenties devont jurar si il savont que el i ait fait alcuna boisi. Tal beneficio are l ereters per l inventario que el non est tenus mais que en tant quant el a en l eretajo, mais que en alcuns cas. 201 [LXVIII]. Dedint qual temps pot allar alcuns à l eretajo.
202 Ores direm dedint qual temps deit alcuns alar à l eretajo. Cel cui pertint alcuns heretajos lo pot pendre tantost quant est mort cel cui ere l eretajos, mais que quant el est ordenas en alcuna condicion, quar adonc lo pot pendre issi quant est dit desore. Mais si el no fait inventario issi quant est dit ne no vout pendre l eretajo, quar no sat [30] si est bons o crois, el pot pessar tant d espazio de temps quant el vout, ne no pore estre costraint de pendre l eretajo. E quant zo avente, l ereters deit alar al segnor e deit querre certan espazio tro cores ait preis si el voudre estre hereters o no, e le segner li deit donar .C. jorz o .I. an, segunt zo que li semblare; e tro à cel temps ait preis l eretajo o laissé. Si est neuns qui queire l eretajo o no, o que lo prenne o no, el pot alar à l eretajo en tot temps e pot lo querre tro à .XXX. anz à cellui qui lo tint si el non a justa uchison per que se defende. Mais si l ereters mort denant que el ait l eretajo, no pore laisser à l autro son hereter icel dreit que el poisse alar à l eretajo, si no mort dedint l an que el recoignuist que l eretajo pertenie à lui per testament o senz testament e que el la poet pendre. E passa l an que el poere pendre l eretajo e que el saupit que el ere hers, si el vit pueis, e aprés mort denant que l ait preis, sos hers non i pot ren querre, ne à lui no pertendre, mais taignire à cellui cui tainssere si le prumers no fust essus hers. Autra raisons est deuz effant quant l eretajos del pare o de la mare pertint auz effant, jaseit zo que il moirant denant que seiant her e que il no saupessant que il fusant her, li effant de lor pount pendre l eretajo, jaseit zo que le pare ne li mare no l essant preis en lor via, jaseit zo que il fussant mort aprés l an passa deis que l eretajos lor tainsit denant que il aessant preis l eretajo. 203 [LXIX.] [Quomodo] [potest] [refutari] [hereditas].
204 Cel à cui pertint alcuns heretajos a poer que el seit hereters o no, ne non en pot estre costraint. Per amor de zo est vers que alcuns no pot refusar l eretajo pueis que el l a preis si non est mener de .XXV. anz. Atressi pueis que el l a refusa, no pot estre hers si non est mener de .XXV. anz. Mais le mener de .XXV. anz pot estre restituis si el fu decet quar l a refusa. Atressi, si est filt o fili de cellui cui ere l eretajos, pot recorar le terres de l eretajo dedint .III. anz aprés la fin del mort, en qualque lue que el les troveit, jaseit zo que el ait refusa l eretajo, sol que les choses no seiant vendues o alienais per los pretaors cui el devit. Mais si elles sunt alienais, no les pot pueis recorar si non est mener de .XXV. anz. L ereters pot refusar l eretajo per sola volonta issi quant el pot estre hers per sola volonta. 205 [LXX.] [Quod] [testamentum] [debet] [publicari] [ante] [potestatem].
206 Si alcuns mort, e el fait testament o autra escritura, issi quant sunt codicillo, l ers, o autre à cui est laisé alcuna chosa en cel testament o en cella escritura, pot querre cella chosa à cellui qui la tint, e pot querre que cilli escritura o cel testament seit portas denant lo segnor e que seit leit denant les garenties qui i furont quant fu fait le testament o cilli escritura. E si celles garenties non i sunt, deit estre leit denant autros prohoment; e pot querre que el ait lo paron à l at d escrire. Mais cel qui demande zo qui est desore dit deit prumeiriment jurar de calomi; e pueis que le testament sare uvert issi quant est dit, jaseit zo que pueis aprés seit destruit, o que les garenties moirant, non sare le danz de l ereter ne de cellui à cui [31] le mort a laissé alcuna chosa. 207 [LXXI].
208 Icel qui est ordenas hereters d alcuna chosa, el deit estre meis en possession de l eretajo tantost que cel est mort qui l a ordena, jaseit zo que discordi seit de l eretajo entre l ereter e alcun del parent del mort. E pueis que el sare meis en possession, el deit respondre à tot cellos qui li movont question de l eretajo e qui diont que no deit estre hers. Si dui homen mostront per escrit o per garenties e chascuns die que l eretajos li seit essus laissés, le jugos deit conuisser quauz est meilt semblant que die ver, e cel deit estre meis en l eretajo prumeiriment si cel qui la tint no se pot defendre que l ait tenu tant de temps. 209 [LXXII.] [Quando] [heres] [perdit] [quod] [defunctus] [dimisit] [ei] [in] [morte] [sua].
210 Alcunes veis avente que cel qui est ordenas hereters non o pot estre, mais si el tint l eretajo, si la deit rendre issi coma si le mort a fait alcun hereter contra sa volonta. Cilli meesma raisons est si cel à cui pertint mos heretajos senz testament m a defendu que eu no fesesso testament segunt ma volunta, e eu soi mort senz testament. En cestos dos cas deit estre otas l eretajos auz hereters e deit estre donas al segnor. Atressi si alcuns ocit alcun parent de cellui de cui pertint l eretajos à mi si el est mort senz testament, e eu no l acuso denant lo segnor de la terra, eu no dei pueis aprés estre sos hers si no soi mener de .XXV. anz. Atressi si eu ai apella alcun testament fals e eu non o pueis provar, eu no pueis aprés querre ni retenir zo qui m ere essu laissé en cel testament, mais le segner pot querre à mi zo que eu en ai. 211 [LXXIII.] [De] [legatis].
212 Pueis que dit avem de l eretajo que alcuns laisse en testament, ores direm de les choses que alcuns legue en son testament. Prumeiriment direm que est chosa legua, e aprés quauz chosa pot estre laisia per legua, e cores chascuns pot laisser chosa lega. Chosa lega est li chosa que alcuns laisse à alcun de sos amius el temps de sa mort. Chosa lega pot estre laissia en testament o senz testament, sol que i ait .V. garenties. 213 [LXXIV.] [Cui] [potest] [dimitti] [legatum].
214 Chosa lega pot estre laissia à l igleisi o à ospital o à la cita o al segnor o à alcun deuz hereters, per meluriment, o à alcun de sos amius. 215 [LXXV.] [Que] [res] [possunt] [dimitti] [per] [legatum] [alii].
216 Per chosa lega pot estre laissia tota chosa corporauz o no corporauz e pecuni e possessions, sol que no seit chosa sagra ne religiosa ne hom francs o autres choses semblables à cestes. Per chosa lega me pot alcuns laiser sa chosa e la chosa de l ereter e la chosa d autrui. Quant alcuns me laisse sa chosa, sos hers la me deit rendre, e eu la pueis querre en qualque lue que eu la troveiso. Mais si li chosa ere d autrui, l ereters la deit conquerre de celui cui illi est, si el pot, e deit la me donar. E si no la pot aver, si me deit donar tant quant vaut li chosa. E zo est vers que el me deit donar la chosa o lo preis si le mort savit que li chosa fust d autrui. Mais si el cuidave que li chosa fust soa, e non ere, l ereters non est costraint de rendre la chosa ne lo preis. Cel qui demande la chosa deit provar que le mort saupest que fust d autrui, e si el o pot provar, l ers li deit rendre la chosa o lo preis. E si non o pot provar, l ers non est tenus si non n est tauz persona que seit senblant que le mort li deupest laisser, issi quant est sos enfes o sa moler o autra persona proimiana. 217 [LXXVI].
218 Si alcuns m a laissé alcuna chosa qui ere en gajo, l ers la deit reemer si le mort savit que illi fust en gajo ne no dist nonnament que eu la reemsesso; mais eu dei provar que le mort saupest que illi fust en gajo. 219 [LXXVII.] [Quomodo] [aliquis] [potest] [dimittere] [alii] [per] [legatum].
220 Chascuns pot laisser chosa lega autrui, e zo purament o en condicion e tro à certan temps o deis certan temps enant, e non est [differenci] [si] [el] [32] dit:« Eu laisso» o« dono». Si alcuns me laisse alcuna chosa, el me pot preier que eu la doneiso autrui, o tota o partia, o que li doneiso tant quant vaut e non pruis. Si alcuns me deit alcuna chosa, eu li o pueis ben laisser en ma mort, e mos hers no li o pore querre. L ers non est costraint de rendre la chosa qui est lega en testament si testament no vaut ren. Mais si alcuns laisse chosa lega senz testament, ben vaut, sol que i ait .V. garenties. 221 [LXXVIII].
222 E si l ers no prent l eretajo quar no vout o no pot, tot izo que le mort a comanda no vaut, quar le testament est tot destruit ne neuns no pot ren querre de cel testament si le mort non a comanda en cesta maneiri:« Si cel de cui eu fau mon her no prent l eretajo, cel qui lo pendre sent testament face zo que eu ai comanda». E si el o dit issi, cel qui pendre l eretajo senz testament deit fare tot zo que a comanda le mort, sol que no seit contra les leis. 223 [LXXIX.] [Quomodo] [qui] [petit] [legatum] [debet] [probare] [quod] [ei] [sit] [dimissum] [vel] [non].
224 Si alcuns demande la chosa lega per testament, el deit provar que le testament seit fait segunt les leis. En autra maneiri no pot ren querre per testament si le mort non a comanda issi quant est dit desore. E si el quert alcuna chosa, no pas per testament, mais dit que le mort li o a laissé, si o deit provar per .V. garenties leiauz. Mais si el non o vout provar, mais sol dit que le mort li o a laisé, si l ers sat que seit vers, mais el se vout defendre per sutilita de les leis e dit que non i ot tanta garenti quant li leis comande e que le testament no fu fait segunt les leis, el deit fare zo que le mort a comanda. Mais si el non o sat, el deit jurar que el non oit que le mort li laissest alcuna chosa. Si cel qui demande vout que el jureit, el deit jurar prumeiriment de calomi; e si l ers no vout jurar, el deit paier zo que l autre li quert. E zo qui est dit est vers, seiant i essues .V. garenties o meint o neuns, fust le mort pare de l ereter o no. E tot zo est vers quant el no demande per lo testament del mort; mais si el demande per lo testament del mort, el deit provar que le testament seit fait leialment. 225 [LXXX].
226 Qui est ordenas hers, seit filt o estranjos, el deit obedir à la volonta del mort e deit fare lo comandament de lui segunt la partia que el a en l eretajo, si el o pot fare e oi non est contra les leis. E si el non a fait dedint .I. an lo comant del mort, pueis que le jugos li are dit que o face, el i are tal pena que, si el est pare del mort o sos filt, le jugos deit pendre tot l eretajo de que el est hereters, et deit tot izo laiser que le mort a laissé à lui, ester sa falcidi, si el est mener de .XXV. anz, si pot estre restituis, jaseit zo que el non ait fait dedint .I. an zo que le mort comandet. Mais si l ereters est estranjos e el est maier de .XXV. anz e el non a fait zo que le mort a comanda dedint .I. an, pueis que le segner li o à dit, le segner deit pendre tot zo que le mort a laissé à cellui. 227 [LXXXI].
228 E cel qui est sotordenas hers li pot querre tot zo que le mort li laisset, issi quant est dit desore. E si non apareit o non o vout querre, si sunt dui her, l uns pot querre la partia de l autro qui no vout fare zo que le mort a comanda. E si cel non apareit qui la deurit querre, si la pot querre le pruis proimians cusins del mort; et si cel qui demande non apareit, si la pot querre l estranjos. Mais cel qui vout zo querre de tot cestos qui sunt desore dit deit cofermar que el fare tot zo que le mort a comanda, pueis aprés are tal dreit en l eretajo quant el i ore si el fust hers, e en demandar zo que ere deupu al mort e en paier zo que el devit. Mais si neuns non apareit de cestos qui queire l eretajo, le segner lo pot querre. 229 [LXXXII.] [Si] [uxor] [dimisit] [marito] [suo] [aliquid] [tali] [condicione] [ut] [non] [accipiat] [aliam] [uxorem].
230 Si li moler a laissé à son mari alcuna chosa en tal condicion que el no prenne autra muler, le maris pot querre cella chossa si oi est certan que el no prenne autra muler, issi coma si se met en orden; mais si non est certan, el no pot querre zo que li a laissé li moler tro que l anz est passas. E quant l anz ert passas, el o pot querre, si oi est possessions, si el vout jurar que el rende los fruit que el are de la chosa, e la chosa avoi, si el prent autra muler; e deit o fiancer que el o tingne issi. Cilli meesma raisons est si oi est chosa mobla, si cel cui est laisia li chosa est richos. E si zo que a laissé li moler sunt dener, e el no tint cella covencion, el deit rendre los deners e lo gaain si el los a amana à gaain. E si el no los a amana à gaain, si deit donar del sout .IIII. de[ners] en l an domentres que el los tendre. Mais si el non est richos, el deit donar fiances que el o tingne issi quant est dit. E si no pot trovar fiances, el en deit obligar tot sos bens e o deit jurar issi quant est dit. E si el, jaseit zo que el o ait jura e ferma, prent aprés autra [muler], l ers de lei pot querre cella chosa ont que el la troveit, seit chosa mobla o no mobla. 231 [LXXXIII].
232 Zo qui est dit, que le maris deit fermar e jurar, est vers si li moler non a dit nonnament que el non o fermeit ne o jureit. Cilli meesma raisons est si le maris laisse alcuna chosa à la muler en cella condicion. Cilli meesma raisons est si alcuns laisse à alcuna fenna, que illi no prenne muler, o si alcuna fenna laisse à alcun homen, que el no prenne muler. 233 [LXXXIV.] [Cui] [potest] [dimitti] [res] [que] [est] [dimissa] [per] [legatum].
234 Cel cui alcuna chosa est laisia la pot querre à l ereter de celui qui a laissé la chosa e à tot cellos qui la tinont si no l a tant tenu per que se poisse defendre. Mais si li chosa non ere del mort, cel cui est laisia li chosa no la pot querre mais que à l ereter del mort. 235 [LXXXV.] [Quod] [res] [defuncti] [sint] [obligate] [illi] [cui] [dimittit] [aliquid].
236 Le mort obligue totes ses choses à cellui cui el laisse alcuna chosa tro que oi li est paié zo que el a laissé; e pot querre tant de les choses del mort à cellos qui les tinont quant vaut zo que el a laissé, si cel qui tint les choses non o vout paier. 237 [LXXXVI.] [Si] [aliquis] [dimittit] [aliquam] [rem] [alicui] [qualem] [vult] [eligere] [ille] [cui] [dimittit].
238 Si alcuns a pruisors sers o feies o bos, e el laise à dos homenz .I. de cellos sers o de les autres choses qui sunt dites, que il prennant cel que il voudrent, l ers lor deit laisser esleire cel que il voudrent. E si discordi est entre lor de l eleccion, il devont metre sort, e cel cui escharre deit esleire la chosa, e deit la aver e donar à l autro tal partia del preis quant el i are. 239 [LXXXVII.] [Si] [aliquis] [dimittit] [alii] [talem] [rem] [sicut] [eliget] [Johannes].
240 Si alcuns a pruisors chavaut o autres besties, e el en laisse una à alcun, tal quant Peros o Juanz l esleire, ben la pot querre tal quant Juanz o Peiros l esleirit. E si Peros o Juanz iste .I. an aprés la fin del mort que no l esleie, cel cui l a laissia la pot esleire en tal maneiri que no prenne [la] pruis croi ne la melor. 241 [LXXXVIII.] [Quod] [res] [quam] [defunctus] [dimittit] [alii] [sub] [condicione] [non] [debet] [alicui] [vendi].
242 Si alcuns a laissé alcuna chosa à alcun, o purament o en condicion, o tro à un certan temps a comanda que li fust rendua, cel cui le mort a comanda que li donest la chosa no la pot donar ne vendre ni engager à neun. E si o fait, no tendre neun dan à cellui cui est li chosa laissia, mais la pot querre à toz cellos qui la tinont, tro à .XXX. anz deis cel jort que el la poet querre enant. Mais si li chosa non ere del mort, cel cui est laissia no la pot querre mais que à l ereter del mort. Si alcuns achate alcuna chosa de l ereter, qui fust autrui laissia, e pueis l a rendu à cellui cui ere laissia, el no pot querre à l ereter mais que lo preis que el l en a dona e no pruis, si el saupit, quant el l achatet, que li chosa fust autrui laissia; mais si el non o savit, el pot querre tot lo dan que el i a au. Cilli meesma raisons est si l ereters aliene la chosa qui est laissia à alcun en condicion. 243 [LXXXIX.] [Quando] [filius] [potest] [alienare] [rem] [illam] [quam] [pater] [precepit] [ut] [daret] [alii].
244 En dos cas, si l ereters est filt o fili del mort, pot alienar la chosa qui est laissia autrui, issi coma si le pare o li mare li a preié que el rende l eretajo à alcun de sos amius o à alcun deuz autres effant tro à certan temps, o en sa mort o aprés sa mort. En cest cas pot le filt o li filli retenir sa falcisdi, e les autres parties deit rendre enteires issi quant a comanda le mort. E si le filt a preis muler denant que el rende l eretajo, el pot donar en esposalicio de les choses que el deit rendre à l autro, o, si est fenna qui prenne mari, illi li pot donar de celles choses per vercheiri. E zo est vers si le filt non a al que doneit à la muler que prent, o li filli non a al que doneit en vercheiri al mari que prent. E si l ers est estrangos, e non est filt o fili, no pot retenir sa falcisdi. 245 [XCI] [33][.] [Si] [maritus] [dimittit] [per] [legatum] [uxori] [sue] [quod] [ipsa] [non] [dederat] [ei].
246 Si le maris a dit en son testament:« Eu laisso à mi muler la vercheiri que illi me donet», si illi no l en a point dona, illi non en pot point querre si le maris non a dit d alcuna chosa certana, issi coma si el dist issi:« Eu laisso à mi muler ma maison o .C. souz per sa vercheiri». Atressi si le maris a dit:« Eu laisso à mi muler zo qui est escrit en la chartra de la vercheiri», li moler pot querre tant quant est escrit en la chartra, jaseit zo que illi non li est ren dona de vercheiri. 247 [XCII.] [De] [illis] [rebus] [quas] [aliquis] [dimittit] [alii] [sub] [condicione].
248 Zo qui est laissé en condicion pot estre tantost demanda quant oi vint li condicions, issi coma si alcuns m a laissé alcuna chosa si eu allavo à Roma o pueis que le reis sarit mort. E jaseit zo que li condicions no vingne, mais en mi no remant mais per zo quar no la pueis complir, issi coma si el m avit laissé en tal condicion que eu tochesso lo cel al dei, jaseit zo que eu no lo poisso tocher, eu pueis querre zo que el m a laisse. Cilli meesma raisons est si el m a laissé alcuna chosa en condicion qui est contra raison, issi coma si le mort dist:« Eu laisso .C. souz à Martin per zo que el laisseit si muler o que el uzie homen o que face laronicio». En tot cestos cas non est tenus que el tigne la condicion, e pot querre zo que le mort li a laissé. Si alcuns m a laissé alcuna chosa en condicion que eu poisso fare e qui no seit contra raisson, eu no pueis querre cella chosa tant que li condicions seit cumplia, issi coma si alcuns m a laissé .C. souz en tal condicion que eu en doneiso Martin .XX. souz, o que eu allo tro à Saint Gile. 249 [XCIII.] [Quod] [heres] [debet] [pagare] [usuras] [si] [non] [vult] [pagare] [quod] [defunctus] [precepit].
250 Si l ers no me paie el temps que me deit paier, e oi sunt dener, el me deit donar lo gaain deuz deners deis cel jort enant, segunt la coudunna de la terra, sol que no seit contra raison. E si oi est autra chosa, mobla o no mobla, el me deit rendre los fruit que el en a preis deis cel jort enant que el me deupere paier. 251 [XCIV.] [Si] [defunctus] [precepit] [heredi] [suo] [ut] [ipse] [redderet] [alii] [hereditatem].
252 Alcuns, quant el mort, o el fait testament o no, e[l] pot preier son her que el rende autrui l eretajo, e pore dire en tal maneiri:« Pero, tu qui es mos hers, eu volo e comando e te preio que tu rendes à Martin zo que eu te laisso». E l ers pore retenir la quarta partia de zo que li a laissé, jaseit zo que el li o ait comanda de rendre tot. E non est differenci si el li a comanda de rendre o tantost quant el o arit, o si i a meis termen, o si dist que el o rendest si el morie senz effant. En totes cestes maneires pot alcun comandar [34] à son her que el rende l eretajo. E l ers o deit fare segunt lo comant del mort; mais el pot retenir la quarta partia, jaseit zo que le mort non o ait dit. E deit respondre al prestaors del mort e querre al detors segunt la partia que el a en l eretajo. E si el en a au gaain denant que el lo rendest, el deit rendre lo gaain atressi. E si el a paié del detos del mort, tant deit paier meint quant pertint de les tres parties. Si l ers cui le mort a preié que el rende l eretajo autrui vout intrar en l eretajo, e la vout tota rendre à cellui cui le mort a comanda, el non i are neun profeit ne neun dan, mais cel cui est donas l eretajos. Mais si el no vout intrar en l eretajo que le mort avit comanda de donar autrui, cel à cui deit estre rendus lo pot destreingner raisonablament que el prenne l eretajo e que lo li rende. E en cest cas tot le dant e le profeit deit estre cellui cui el rent l eretajo. L ers à cui le mort a comanda que rende la chosa deit aver la quarta partia, ait o dit le mort o no. Atressi si el li a laissé meint de la quarta partia, el en pot tant retenir que el l ait. Si le mort a comanda à son her que el rende tot l eretajo ester una maison o ester M souz o ester autra certana chosa, el pot retenir zo que le mort a dit, e tot la [35] deit rendre; e en cest cas l ers no deit sostenir neun fais de l eretajo, issi quant est en paier los detos. Mais cel deit sostenir tot lo fais de l eretajo, cui l eretajos est rendus. Cilli meesma raisons est si le mort volgue [36] que l ers retenest does certanes choses o pruisors, e à les nonna, jaseit zo que elles vailant mais que li quarta partia. Si le mort a dit à tot sos hers, o à l un solet o à dos, que il rendessant lor partia, non est differenci si l ers est filt o fili o no, mais que en zo que le filt o li filli, cui le pare o li mare a comanda que rendest l eretajo autrui, pot retenir la quarta partia e tant quant li failt de sa falcisdi, ne no contare en la quarta partia los fruit que el en a preis; mais l autre hers, qui non est filt o fili, contare los fruit per la quarta partia. Alcunes veis avente que l ers, cui le mort a comanda que rende l eretajo, no n est tenus, issi coma si el à comanda à son fil o à sa fili que rendest l eretajo tro à un certan temps, e denant que le temps venest el ot effant. En cest cas no n est tenus. Atressi si el s est rendus monios o chanonios, o s est donas en autro lue venerablo dedint lo certan temps, el non est pueis tenus de rendre l eretajo, quar oi est entendu que Deus deit estre ereters en cest cas. 253 [XCV.] [Si] [defunctus] [dimisit] [aliis] [tantum] [quod] [non] [dimisit] [falcidiam] [heredi].
254 Pueis que dit avem de celles choses que alcuns laisse en sa mort, ores direm de la falcidi, quar raisons est, si le mort a tant laissé auz autros que l ers non ait la quarta partia si l ers vout donar tant quant le mort a comanda, adonc pot retenir la quarta partia de totes les choses que le mort a comanda de donar autrui. Si l ers a rendu mais que no devie, que no li remaigne li quarta partia, e el cuidave que li remasest, el pot recorar zo que a mais paié; mais si el savit que li quarta partia no li remanie quant el paiet, el no i pot pueis ren querre. Atressi si el savit que el poest raisonablament retenir la quarta partia, e el no volgue, el no la pot pueis recorar. 255 [XCVI]. De les choses laisies de que no pot neuns retenir la falcisdi.
256 De les choses qui sunt laissies à les igleises e auz autros lues venerablos no pot retenir l ers la quarta partia, ne pot retenir de les autres choses en lue de celles. Atressi si le mort a dit à l ereter que no retenest la quarta partia, el no la pot pueis retenir. 257 [XCVII].
258 Entro ici avem dit de les choses laissies; or direm cores zo que le mort laisse en sa mort no vaut. Si cel cui le mort a laissé alcuna chosa est mort denant que el l ait preisa, no vaut si oi li fu laissé per heretajo. Cilli meesma raisons est si autre ere hers e cel cui a laissé alcuna chosa est mort denant que l ers aest volu pendre l eretajo. Atressi no vaut si le mort a laissé alcuna chosa en condicion, si cilli condicions no vint à fin. 259 [XCVIII]. Si cel cui est laissia alcuna chosa mort denant que la queire.
260 Si alcuns m a laissé alcuna chosa en sa mort, no pas per heretajo mais per chosa lega, e eu moro denant que l ers ait preis l eretajo, mos hers la pore querre si eu no l ai refusa en ma via, jaseit zo que eu non aio fait senblant en ma via que eu la volesso. E zo est vers si cilli chosa me fu laisia purament, o si me fu laissia que l ers la me donest tro à un certan temps, issi coma tro à festa Saint Martin. Mais si eu ero fait hers en cella chosa issi quant est dit, e eu moro aprés cellui qui m a fait ereter denant que eu aesso l eretajo, cel qui sare mos hers no pore querre zo de que eu ero fait hers si eu no soi mort dedint l an que le mort me feit hereter, quar adonc pore ben querre mos hers zo de que eu ero fait hers, si eu non o ai enbla en ma via, jaseit zo que eu non o aio preis domentres que eu ero vis. E cest dreit no perdre mos hers tro à .XXX. anz. 261 [XCIX]. Si alcuns a laissé alcuna chosa autrui à certan temps, l ers del mort la deit fermar à cellui cui le mort l a laissé.
262 Si alcuns me laisse alcuna chosa e a comanda que me fust rendua tro à certan temps, issi coma tro à festa Saint Michel, cel cui le mort o a comanda me deit fermar que el m o rende à cel termen. E si no me vout fermar, le segner me deit metre en possession de totes celles choses que le mort m a laissé, si le mort no dist nonnament que el no me fermest en cesta maneiri. E si cel qui me devit fermar iste per .V. meis, deis cel temps en aprés, que no m ait ferma, le segner me deit metre en possession de totes ses choses que el tint, e eu les tendrei en gajo tant que el m ait ferma o m ait rendu zo que a comanda le mort. Cilli meesma raisons est de celles choses que alcuns laisse autrui en condicion. 263 [C]. Cores pot alcuns heretar sent testament.
264 Pueis que dit avem cores pot heretar l uns à l autro per testament, ores direm cores pot heretar senz testament. Prumeiriment devem saver que trei orden sunt de consanguinita, e per zo sunt tres maneires d eretajos: li prumeiri est quant li effant heretont al pare o à la mare; li secunda est quant le pare o li mare heretont auz effant o auz effant de lor effant; li terci est de travers, quant li frare e li cusin e li autri parent heretont entre lor l uns à l autro. 265 [CI]. En qual maneiri devont heretar li effant al pare o à la mare.
266 Si alcuns mort senz testament e el a effant, il devont prumeiriment eretar, si il volont, seiant el poer del pare o no, e devont partir esgalment l eretajo, ne non est differenci si li fili qui vout heretar avoi los autros frares à mari o no, ne non est differenci si le pare l a maria o li frare. Mais si illi vout eretar al pare o à la mare, illi deit contar la vercheiri prumeiriment per sa partia que illi a au, issi quant est dit desore, se cel li donet la vercheiri à cui illi vout heretar, si le mort non a defendu que illi no la contest. Una chosa est à saver que le filt del fil del mort non herete à son pare segnor o à si mare donna domentres que le pare de lui vit mais que en .I. cas, issi coma que alcuns hom o alcuna fenna a .II. effant o pruisors, e l uns de cellos effant mort denant son pare o si mare, e laisse autros effant; icil effant devont eretar al pare segnor o à la mare donna en lue de lor pare o de lor mare esgalment avoi lor oncles, e devont tant aver de l eretajo quant en ore lor pare o lor mare si visquest. 267 [CII]. En qual forma le pare o li mare devont heretar à lor effant.
268 Si alcuns mort senz testament e el non a effant, le pare o li mare devont eretar denant autres persones si cel qui est mort non a laissé frares germans; mais si el a laissé frares germans, il devont eretar avoi lo pare del mort esgalment. E en cest cas no deit pendre le pare l us del fruit en cella partia qui pertint auz autros effant. Quant le pare o li mare heretont à lor fil mort avoi los autros filt issi quant est dit, le nes i pot atressi eretar, zo est le filt de son frare qui est mort. E zo est vers si le pare de cel nevo ere frare de part pare e de part mare, e cel nes deit aver tant de l eretajo quant en ore sos pare si el fust vis. Cilli meesma raisons est si cel nes qui vout heretar à son oncle fu filt de la seror germana de cel mort. 269 [CIII]. Cores l uns parent deit heretar à l autro.
270 Si alcuns hom mort senz testament, ne no laisse fil ni fili ni persona pruis bassa, ne no laisse pare ni mare ni persona pruis auta, sei frare german de part pare e de part mare li devont eretar. 271 [CIV]. Quauz dreit est si le mort a laisé frares o serors.
272 Si li frare o les serors germanes sunt mort denant cellui de cui heretajo est le plait, lor effant devont heretar al mort, zo est à lor oncle o à lor antan qui sunt mort senz effant e senz testament, e devont aver cil effant tal partia en l eretajo qual l i ore lor pare o lor mare si visquessant, seit uns o dui o pruisor; ne non est differenci si sunt fil o filles. Si cilli persona qui est morta senz testament non a laissé effant ni pare ni mare ni pare segnor ni mare donna ni serors ni frares germans, e el a laissé frares o serors qui li pertinont sol de part pare o de part mare, il devont heretar denant los autros parent. Si alcuns mort qui ait frares o serors de part pare o de part mare tant solament, e oi apareissont effant qui seiant de l autro frare o de la seror qui ere mort denant que cel morest de cui eretajo est le plait e qui pertenie al mort de part pare e de part mare, jaseit zo que il seiant pruis loing, quar il sunt el tert gra, il devont aver l eretajo de lor oncles, e getont for los frares qui pertinont al mort de part pare o de par mare tant solament, jaseit zo que icil frare o serors seiant el segunt gra e li nevo el terz. Si le mort no laisse alcun effant ni alcuna persona desore, ni no laisse frare ni seror ni nevo, icel cusins qui li est pruis proimians deit heretar, e si sunt pruisor en cel meesmo gra, si devont partir esgalment, e si l uns no vout eretar o no pot, cilli partia est cuminauz à tot los autros, ne non est differenci si le mort est hom o fenna, sol que seiant sei parent. 273 [CV]. Qual raison a le pare en les choses deuz effant.
274 Ores direm de les choses de la mare, cores pertin[on]t auz effant, e qual raison a le pare en les choses que il gainnont domentres que sunt el poer del pare. Si le filt o li fili qui sunt el poer del pare o del pare segnor gainnont alcuna de les choses de cellos en cui poer sunt, [tot] [zo] [que] [gainnont] [deit] [estre] [de] [cellos] [en] [cui] [poer] [sunt] [37], e la proprieta e l us del fruit pore donar le pare o le pare segner, en sa via o en sa mort [38], jaseit zo que cel filt qui l a gainne non o voile. Si pero le filt gainne alcuna chosa per sa cienci, issi coma en plait, o per aventura que el a, issi coma si a trova .C. souz, tot l us del fruit deit estre del pare de cel gaain domentres que el est el poer del pare; mais li proprieta est del fil qui a gainné la chosa. Cilli meesma raisons est de celles choses que il ant de part la mare o d autra part, o si alcuns lor amius lor a ren laissé en sa mort: en tot cestos cas deit aver le pare l us del fruit, e le filt la proprieta. Zo est à saver que le pare no pot vendre ni engager ni donar les choses deuz effant senz lor coseil; e, si o a fait, le filt les pot querre si cel qui les tint no les a tenu tant de temps que se poisse defendre. Le pare deit aver la cura en les choses del fil que el a en les soes propries, e deit plaideier per lo fil e querre los detevos del fil, e le filt o deit cosentir si el non est mener de .VII. anz, quar adonc no pot consentir; mais tot zo que el fait est entendu que el o fait al coseil del fil, sol que non alieneit les choses del fil; e zo pot fare le pare, o autre per lo comant del fil, e deit respondre à toz homenz per lo fil del sen proprio, e no pas de les choses del fil, quar el prent los fruit de les soes choses. Le pare non est tenus de fermar ni de prometre à son fil que el meneit à mesura les choses del fil, jaseit zo que li autri homen estranjo donant cesta fermanci quant ant l us de les lor choses. Atressi non est tenus le pare que el faze raison à sos effant de l aministracion de lor choses, jaseit zo que el les deipe gardar saviment. Mais si le pare aliene les choses del fil mais que issi quant comande li leis, totes les choses del pare sont obligais al fil taisiblament [39]; e el se pot tornar auz heresters del pare, que il li esmendant chascuns per sa partia, si le pare non a dit en sa mort que li fil no quesessant ren en les choses que el a aliena, quar adonc devont tenir la volonta del pare si il volunt estre sei hereter. 275 [CVI]. Cores le pare pot alienar les choses del fil.
276 Si mos filt a detevo, eu pueis vendre de ses choses mobles tant que eu paiesso lo detevo de lui. E si el non a tant de les choses mobles que eu poisso rendre lo detevo, eu pueis vendre de la chosa [no] [mobla] [40] per zo que el no doneit usures; e si eu non o fau, issi quant est dit, eu dei rendre les usures del fruit de celles choses e de les mies propries. En cest cas pueis vendre la chosa de mon fil per nom de lui; e si no trovo qui la voile achatar, eu la pueis engager. E si li chosa est dampnosa o trop de grant fais à mon fil, eu la pueis vendre, jaseit zo que illi seit no mobla, e dei despendre lo preis de cella chosa en les choses de mon fil, o li o dei gardar. 277 [CVII]. Si le filt pot alienar les choses en que le pare a us de fruit.
278 Issi quant le pare no pot alienar ne obligar les choses del fil mais que el cas que dit li leis, atressi le filt no pot alienar ne obligar les choses en que le pare a l us del fruit senz son coseil; mais al coseil del pare les pot alienar o obligar, en sa via o en sa mort, jaseit zo que el no poisse fare testament senz lo coseil de son pare domentres que el est en son poer. 279 [CVIII]. Cores le pare non a us de fruit en les choses del fil.
280 Le filt qui est el poer del pare, si el a proprio castreis, o issi coma castreis, ne le pare ne le pare segner non ant us de fruit en cel proprio, mais est enteiriment del fil, e le filt lo pot donar o vendre o engager, en sa via o en sa mort, e en pot fare testament, jaseit zo que el seit el poer del pare. E tot zo pot fare senz lo coseil del pare. Atressi si alcuns de sos amius done alcuna chosa al fil en tal condicion que le pare non ait l us del fruit, le pare no lo deit aver, ne non i a autra raison. Proprios castreis est zo que gaainne le chavalers per sa chavallari; mais cist chavaler no sunt pas ores. Proprios issi coma castreis est zo que gainnont li leiater o li autri clergo per lor officio, si no sunt monio. 281 Livre VII.
282 [I]. Ici comence le setens liuros, e parle de franchia.
283 Pueis que dit avem delt contrait que fant li homen entre lor, e est dit cores pot heretar l uns à l autro, ores direm de les franchiais. Franchia pot estre dona à ser o à igleisi o entre amius o per letres, si el est sers en estrangi terra. E le segner pot donar franchia à son ser en sa mort, e en testament e senz testament, sol que seit fait denant .V. garenties. 284 [II]. En qual forma le sers devint francs contra la volonta son segnor.
285 Si alcuns a ser malado, e el lo gete for de sa maison, ne no lo met en hospital ne li done neun ajutorio, icel sers est fait francs; mais le segner a en lui la raison que le patrons a en son libert. Atressi si eu ai vendu ma serva en tal covencion que illi no fust meissa el bordel, si cel qui l a achata l i met, illi est tantost franchi. Atressi si eu ai dit que alcuns est mos sers, e zo provo, si el me done lo preis de si meesmo, o autre per lui, el est francs, e eu non ai pueis neum dreit en lui. Atressi si alcuns done sa serva per muler à autrui, e el li done vercheiri, illi est tantost franchi, quar mariajos no pot estre fait mais que entre franches persones. Atressi si eu sostino per mon mal engin que alcuns prenne per muler ma serva, quar el cuidave que illi fust franchi, illi est tantost franchi. Cilli meesma raisons est del ser. 286 [III]. Si dui homen ant un ser cuminal, l uns li pot donar franchia contra la volonta de l autro.
287 Si dui homen ant .I. ser cuminal, e l uns li vout donar franchia, en sa via o en sa mort, ben o pot fare, jaseit zo que l autre non o voile; e l autre est costraint de vendre sa partia à cellui qui li vout donar franchia. Mais cel qui done franchia al ser cuminal deit donar al compaignons lo preis per cella partia que il ant el ser. E si il la volunt pendre, cel qui done la franchia deit saiellar lo preis e deit lo metre en l igleisi. E si le sers a proprio, si deit estre cuminauz de cellos segnors cui ere le sers. Le preis del ser deit estre tauz en cest cas: si el est masclos o femenz, e el non a neun art, si deit estre preises .XX. souz, si el a mais de .X. anz. Mais si el non a mais de .X. anz, no deit estre preisses mais que .X. souz. E si el a alcuna art, si deit estre preises .XXX. souz, si non est notarios o mejos. Si el est mejos, si deit estre preises XL souz; si el est notarios, si deit estre preises L souz. E si el est chastras, e non a alcuna art e est maier de .X. anz, el deit estre preises L souz; mais si el a art, deit estre preises LXX souz; e si cest chastras est mener de .X. anz, el deit estre preises .XXX. souz, et no pruis, ait art o no. 288 [IV]. Cores alcuns pot manlevar lo ser qui est en gajo.
289 Si alcuns a ser engagé autrui, no lo pot manlevar mais al cosentiment del prestaor, o si no rent lo detevo. E zo est vers si le sers ere engagés personalment e nonnament. Mais si el ere obligas generalment, issi coma si le segner del ser a meis en gajo totes ses choses, ben lo pot manlevar, jaseit zo que le prestare non o cosinte. Atressi le maris pot ben manlevar lo ser o la serva que li moler li a dona en vercheiri, si le maris a de que poisse rendre la vercheiri; mais el no pot manlevar cel ser que el a en gajo de si muler. 290 [V]. Qui no pot dire que seit francs.
291 Si alcuns est maier de .XX. anz, e el cosint que alcuns lo vende per zo que el ait part el preis, e cel qui l achate cuidave que el fust sers de cellui qui lo vendie, e cel qui est vendus a part el preis, el est tantost fait sers de l enperaor, e no pot pueis dire que el seit francs. Mais si el non a part el preis, el non est pas sers, mais el est tenus de rendre à l achataor lo preis en doblo que el i a dona; e zo est per son mal engin, quar el dist que el ere sers. Mais si l achatare cuidave que el fust francs, el no sare pas sers, jaseit zo que el aest part el preis. 292 [VII]. En quant de temps le sers est fait francs [41].
293 Si alcuns sers a ista en la possession de franchia .XX. anz en bona fei, el est francs, si el ot bon comenciment, issi coma en cest exemplo:« Alcuns donet franchia à son ser en son testament, e pueis la li ostet euz codicillos que el feit aprés lo testament. Quant le segner fu mort, saupit le sers que sos seigner li avit dona franchia en son testament, mais el no saupit que el la li aest osta elt codicillos. Si cel ser a ista .XX. anz aprés la mort de son segnor en forma d omen franc, el no pore pueis estre tornas en servitu, mais l om qui est francs no pot estre sers per possession de neun temps, jaseit zo que alcuns l ait tenu LX anz». 294 [VIII]. Cores alcuna chosa est perfaita d autrui.
295 Alcunes maneires sunt per que li homen gainnont alcuna chosa e en sunt fait segnor, issi coma si alcuns a preis alcuna besti qui non est de neun, o oisel o peison, el est tantost segner de la chosa que el l a preis. E non est differenci, si el l a preis en sa terra o en l autrui. Mais si eu la prenno en la terra d autrui, si le segner de cella terra me veit intrar en sa terra, el me pot ben defendre que eu non i intreiso contra sa volonta. Si eu prenno alcuna besti, illi est mia domentres que illi est en ma garda. Illi est en ma garda domentres que eu pueis aver la possession de lei. Mais si illi sailt de ma garda e met se en natural franchia, eu perdo la segnori de lei, e cel en sare segner qui la pore pendre. Illi torne en natural franchia quant illi s en fuit denant mos ueilt, que eu no la pueis veer, o si eu la pueis veer e no la pueis pendre. Cilli meesma raisons est deuz [42] oiseuz e deuz peisons. Si eu ai feri alcuna besti si que legeiriment la poisse om pendre, per tot zo non est illi pas mia si eu no la prenno; mais si autre la prent denant que eu, illi sare soa, jaseit zo que eu l aio feri e jaseit zo que eu la seguesso quant el la preit. E zo per amor de zo quar maintes choses me poerant enpaitar que eu no la priro. 296 [IX]. De les aviles.
297 Aviles sunt besties e per zo, jaseit zo que elles seiant en mon arbro, elles no sunt pas mies tro que eu les aio enclos en mon bruc. E per zo avente que si alcuns les enclot denant que eu, elles sunt soes, jaseit zo que elles fusant en mon arbro. Atressi si elles fant mel en mon arbro, chascuns lo pore pendre, e no sare laronizios. Mais si eu viu cellui intrar en ma terra per pendre cel mel o per enclore celles aviles, eu li pueis defendre que el non i intreit. Atressi l eisams qui sailt de mon bruc est mens domentres que eu lo pueis veer, si eu lo pueis pendre legeiriment. Mais si el s en fuit, que eu no lo poisso veer, o, jaseit zo que eu lo poisso veer, si eu no lo pueis pendre, eu perdo la segnori, e sare cellui qui lo pore pendre. 298 [XI]. De le galines e de les oyes [43].
299 De les galines e de les oies est autra raisons que cilli qui est dita deuz autros oiseuz, quar eu no perdo mes galines ni mes oies, jaseit zo que elles volant en lue que eu no les poisso veer. E si alcuns les prent en tal corajo que no les me rende, el fait laronizio. Atressi si nos prennem alcuna chosa qui seit de nostros enemius los Sarazins, cen est nostro. E per zo avente que, si eu prenno alcun homen franc qui seit de mos enemius, el est mos sers. Mais si el s en fuit pueis, el est francs issi quant ere denant. Atressi si eu trovo alcuna chosa en la riva de la mar, e cilli chosa non est autrui, illi est mia tantost que eu l ai trova, issi quant sunt peres precioses o autres choses. Atressi zo qui nait de ma besti sare men. Atressi si alcuna chosa creit en mon champ, que eiga ait osta del champ de mon veisin e ait o meis el men champ, cen est men tantost que a preis rais en mon champ, seit arbros o autra chosa. 300 [XII]. Si alcuna isla nait en alcun fluvio, de cui deit estre.
301 Si alcuna isla nait en alcun fluvio, si illi est el mei del fluvio, illi deit estre cuminauz à cellos qui ant terra en cesta riva del fluvio: segunt l anpleisi de la terra qui est josta la riva, devont aver partia en l isla. Mais si l isla est pruis proimiana à mi que à autrui, illi deit estre mia. 302 [XIII]. Si le fluvios creit e cueire la terra d autrui.
303 Si le fluvios creit tant que li eiga cuirisse mon champ, eu no perdo pas per zo la segnori, si li forma non est del tot mua de cella forma que el avit denant. 304 [XIV]. Si alcuns fait la oura [44] de la chosa d autrui.
305 Si alcuns fait oura de l estrangi chosa en bona fei, issi coma si fait de l autrui lana vestiment, e de l autrui argent copa, icelles oures sunt de celui qui les feit, si non o pot tornar en la prumeiri forma; issi coma si alcuns a fait vestiment de la lana o del lin d autrui, icel vestiment no pot tornar en la prumeiri forma. Atressi si alcuns fait vin del raisims d autrui, o uelio de les nois d autrui, cel vins e cel uelios deit estre de celui qui lo fait, si el lo fait en bona fei, que cuideit que fusant sen li raisim o les nois, si no furont toutes o enblais. Si pero li chosa pot estre torna en la prumeiri forma, si deit estre cellui cui ere li chosa, issi coma li copa qui est faita d argent ben pot tornar en la prumeiri forma, quar l argent pot estre estrait e tornas en cella meesma forma. Cilli meesma raisons est de totes les choses semblables à cestes. Cilli meesma raisons est si alcuns a escos mon froment: le grans deit estre mens [45], jaseit zo que le grans no poisse tornar en l espi, quar el non i a ren fait mais que lo gran qui ere cuvert à descuvert. Mais si el o a fait en bona fei, quar cuidave que li chosa fust soa, el pot retenir del froment tant que el li ait rendu ses mesions que i a fait. 306 [XV]. Si alcuns fait maison en sa terra de les peres d autrui.
307 Si alcuns fait hesdifiiment en la terra d autrui de les peres o de la legni d autrui, cel hesdifiiment sare de celui cui est li terra. E cel cui est li maieiri en est encor segner, mais el no pot querre la maieiri domentres que dure l esdifiiment, si cel qui l a fait l avit fait en bona fei, que cuidave que li terra fust soa. Mais el est tenus raisonablement que el rende zo que vaut li maieiri en doblos, quar non est raisons que cel qui a fait maison de mes peres en bona fei l especest. Mais si li maisons chat en alcuna maneiri, eu pueis querre ma maieiri, quar eu non ai perdu ma segnori, si eu non ai recet l esmenda en doblo que valie ma maieiri. Mais si cel qui a fait maison de ma maieiri o a fait per mala fei, que el savit ben que li maieiri ere mia, el est tenus del laronizio e deit me donar tant quant valie li chosa quant le plait fu comencés. 308 [XVI]. De cellui qui hesdifie de sa maieiri en la terra d autrui.
309 Si alcuns fait maison de sa maieiri en l autrui terra, li maisons deit estre cellui cui est li tera, e no pas cellui qui la fait, mais pert la segnori de la maieiri, si el savit que li terra fust d autrui, e jaseit zo que cilli maissons chae pueis aprés, el no pore ren querre en la maieiri, quar oi est senblant que el volest donar cella maieiri à cellui cui ere li terra quar el savit que illi ere d autrui. E si cel qui esdifie maison per mala fei est en possession de cel esdifiiment, e le segner li quert l esdifiiment avoi la terra, cel no pore querre messions, si les a faites en cel esdifiiment. Mais si el a esdifié en bona fei e el est en possession, el pore tant retenir l esdifiiment que le segner de cella terra li rende ses messions. Mais si cel qui a fait l esdifiiment lo rent al senor de la terra, el no li pore pueis querre les mesions, si no li a fait convencion que les li rende. 310 [XVII]. Si alcuns plante arbro en la terra d autrui.
311 Si eu planto arbro en la terra d autrui, cel arbros est tantost sens pueis que el i a meis rais, mais denant no pas, aio li planta en bona fei o en mala. Si l arbros de mon veisin est tant prés de ma terra que el i mete rais, e que el vit toz de ma terra, el deit estre mens, quar raisons no vout que l arbros seit mais que cellui de cui terra vit. E si l arbros est posas entre mi e mon veisin, si que el vive de ma terra e de la soa, si deit estre cuminauz. Cilli meesma raisons est si alcuns senne froment en la terra d autrui, quar le froment deit estre toz jorz cellui cui est li terra, no pas cellui qui l a senna. Mais si cel qui l a senna o a fait en bona fei, quar cuidave que li terra fust soa, si el est en possession, el la pore retenir tant que el ait ses mesions. 312 [XVIII]. Si alcuns escrit les chartres d autrui, cui devont estre.
313 Si alcuns escrit les chartres d autrui, el est segner de la chosa de que sunt les chartres; mais si el les escrit en bona fei, e autre les li quert, cel qui les escrit les pot retenir tant que l autre li rende ses messions o lo preis de la chartra. Cilli meesma raisons est si alcuns fait peintures en la tabla d autrui. 314 [XIX]. Si alcuns senne lo champ d autrui en bona fei, cui deit estre le fruit.
315 Si eu ai achata un champ en bona fei, que cuidesso que le vendire i aest raison de vendre, e eu l ai senna, le blas que eu i pendrei sare mens, jaseit zo que eu aio pueis saupu que el fust d autrui. Mais si eu o ai saupu, quant eu l achatei o quant eu fui meis en possession, eu dei rendre los fruit que eu i ai preis à cellui cui ere le champs, e dei rendre lo champ. Cilli meesma raisons est si le champs me fu donas en vercheiri o en autra maneiri. 316 [XX]. Si alcuns a trova trasor, de cui deit estre.
317 Si alcuns a trova trasor en sa terra, el en deit estre segner. E si l a trova en lue sagra o religios, atressi deit estre sens, si el no lo querie, mais sol l a trova per aventura. E si alcuns trove trasor en la terra d autrui per aventura, li meita deit estre de cellui de cui est li terra e li autra meita cellui qui lo trove. Si alcuns trove trasor en la terra d autrui, no pas per aventura, mais quar lo querie contra sa volonta, cel trasors deit estre cellui cui est li terra. 318 [XXI].
319 Si alcun trove trasor per aventura en lue cuminal de tota vila o en lue qui seit del segnor, li meita deit estre de la comunita de la vila o del segnor, e li autra meita cellui qui lo trove. 320 [XXII]. Que est trasors.
321 Trasors est pecuni qui est escondua [46] tant de temps que non est memori cui fu. E per zo est entendu que non a segnor domentres que est escondua. 322 [XXIII]. Cores alcuns gaaynne la segnori de la chosa per amanar.
323 Si tu me deis alcuna chosa, o tu la me vout donar, e tu la m amanes, o à autrui per ma volonta e à nom de mi, o autre l amane per ta volonta, eu ai tantost la segnori de cella chosa si li chosa ere toa. Mais si li chosa non ere toa, eu i arei la raison que tu i avies. E si eu cuidavo que li chosa fust toa, e non ere, illi no sare pas mia per tot zo tantost quant eu en soi en possession; mais illi sare mia, si eu l ai tenu tant de temps quant dit li leis. 324 [XXIV]. Que est amanars de chosa.
325 Metre en possession de la chosa est quant tu menes alcun en la terra o en la maison quant tu li vouz amanar la chosa. Cilli meesma raisons est si tu li comandes que el i intreit, e el i intre, o si tu li mostres la chosa, que el la veie, si el per zo a cor e volunta de retenir la chosa, jaseit zo que el non i intreit à sos pes. 326 [XXV]. Cores cel qui achate la chosa est fait segner.
327 Si eu ai achata de ti alcuna chosa, cilli chosa non est mia tro que tu la m amaneises, ne per l amanar no sare mia tro que t aio paié. E tu pos retenir la chosa tro que t aio paié. Atressi est mia li chosa, si eu te fermo o te meto gajos o tu te fies en mi que eu te paiesso. En toz cestos cas est faita li chosa mia, si tu la m as amana e non en autra maneiri. 328 [XXVI]. Si alcuns trove alcuna chosa qui est gita en la mar o en autra ayga per mal temps, de cui deit estre.
329 Si alcuns est en mar o en autra aigua, e gete de ses choses juz per lo mal temps, el no pert pas la segnori de celles choses, quar el no les i gete pas per zo que el les voile perdre si el les pot retenir, mais per zo que el fuie lo peril de l aiga: e per zo si alcuns trove de celles choses en l aiga o en la riva, e el les prent, el fait laronicio, e per laronizio li pot querre la chosa. Cilli meesma raisons est si alcuns trove alcuna chosa qui chaie de la correi d alcun o de son asno o de son chaval, si el la prent, que no la voile rendre. Si alcuns gete de ses choses for de la na per la paor de la mar, per zo que se desliureit, e pueis aprés se desliure, tuit cil qui sunt en la na li devont esmendar celles choses, chascuns segunt la quantita que vaut zo que el i a. E le segner de la na li deit esmendar segunt zo que vaut li na. 330 [XXVII]. De prennement d us.
331 En cest titol devem saver que est prenement d us, e quauz chosa pot estre preisa per us, e per quant de temps pot estre preisa per us li chosa d autrui e quauz hom pot pendre per us la chosa d autrui. 332 [XXVIII]. Que est prenement d us.
333 Prennement d us est quant alcuns aquert la chosa d autrui per retenement de tant de temps quant dit li leis, zo est per .III. anz continuas. 334 [XXIX]. Quauz choses pount estre preises per us e quauz no, e per quant de temps.
335 Tant solament le choses mobles pount estre preises per us per tres anz, issi quant sunt besties o ser o drap o autres choses mobles, ester icelles qui en sunt esceptais en les leis, issi quant est chosa sagra e hom francs e chosa enbla; e issi quant est si alcuns a laisé en sa mort alcuna chosa à alcun e a li defendu que no la vendest, si el la vent aprés, cilli chosa no pot estre preisa per us. Atressi li chosa del menor de .XXV. anz no pot estre preisa per us. Si eu Richart ai achata de ti Martin alcuna chosa mobla en bona fei, que eu cuidavo que tu en fusses segner, e non eres, o que tu i aesses raison de vendre, si eu l ai tenu per tres anz senz clama, illi est mia, si tu i cuidaves aver raison de vendre. E si eu ai saupu, dedint los .III. anz, que tu non i avies raison, li chosa non est pas mia, jaseit zo que eu l aio achata en bona fei. 336 [XXX]. Qui pot pendre per us la chosa d autrui e qui no.
337 Tuit li omen e totes les fennes pount pendre per us la chosa d autrui, si il sunt en lor poer. Mais si il sunt el poer d autrui, il no pount pendre per us mais que les choses de lor proprio. Mais le segner e le pare pount pendre per us per lo ser e per lo fil. Atressi cil qui sunt preis de lor enemius no pount alcuna chosa pendre per us domentres que sunt preis. 338 [XXXI]. Cores alcuns gaaygne la chosa d autrui per possesion, e cores la retint, e cores la pert.
339 Cel qui vout saver que est poseers deit saver .VII. choses: prumeiriment deit saver que est possessions, e cores alcuns gaaine la possession, e en qual temps la pot gainner, e cores pot retenir la possession de l autrui chosa, e en qual maneiri la pot perdre, et qui pot poseer, e qui no, e quauz chosa pot estre poseua. 340 [XXXII].
341 Poseers est quant cel qui vout retenir la chosa met los pes de sore de l una partia, issi coma en alcuna terra o en alcuna maison, e quant la prent en sa man, issi coma d alcuna chosa mobla, o quant el la veit denant sos ueilt. Mais cel qui vout poseer deit toz jorz aver volonta de poseer, e deit comencer à poseer à la volonta de celui qui tint la chosa. 342 [XXXIII]. Cores alcuns gaaynne la possesion d autrui.
343 Si li chosa est mobla, e eu la volo comencer à poseer, eu la dei pendre en ma man, e la dei aver en ma garda, que eu la poiso pendre quant eu voudrei. Mais si li chosa est no mobla, eu la comenzo à poseer quant eu intro de l una partia el champ o en la maison, e ai la possession tro iqui on eu volo poseer, e que cel qui me done la possession vout que eu poseo, jaseit zo que non allo per tota la terra o la maison. E zo est vers si toz le champs o li maisons se tint tot ensenblo, quar si eu intro en la possession d una chosa, eu no pueis pas poseer l autra, si eu non i intro atressi. Cel qui vout posseer alcuna chosa deit estre tant grant que el ait corago e entencion de poseer. E per zo forsennas [47] no pot poseer ne gainner possession, ni enfes, si non est prés de .XII. anz o de .XIIII., quar il non ant entencion de poseer; mais il pount comencer à poseer al coseil de lor tuaor. Tuit homen qui ant entendement e volonta de poseer pount tenir possession per lor e per autrui, e per zo le tuare pot poseer per nom de celui cui a en sa tua. Atressi si tos sers, o cel qui tint ta chosa [o] [autre] [tint] [alcuna] [chosa] à nom de ti, est entendu que tu as la possession de cella chosa per ta volonta o per la persona de celui qui la tint per nom de ti. Si cel qui tint alcuna chosa per nom de ti est gitas de possession, tu no perz cella possession tant que tu saipes que el en est gitas; mais quant tu o sas, o quant el done cella chosa autrui, tu la perz. Si tu comandes à alcun que el prenne alcuna possession per ti e, quant el la prent, el non a volonta de poseer per ti, mais la vout at de si o d autrui, li mala volonta de lui no te noit, et tu ares la possession de cella chosa per lui issi ben coma si l aest preis per ton nom si cel qui li a amana la possession la li a amana à l at de ti e per nom de ti. Si alcuns intre per mi en possession d alcuna chosa (…) 344 [LII.] [Quam] [dricturam] [habet] [ille] [qui] [tenuit] [rem] [alterius] [per] [X] [vel] [per] [XX] [vel] [XXX] [vel] [XL] [annos].
345  en justa maneiri, el se pore defendre de toz homent qui la li queirant. Mais [si] cel qui gaannie la chosa en mala fei, qui savit que li chosa non ere cellui qui la li amanave, l a tenu per .XXX. anz o per XL, el se pot defendre de toz homenz. Mais si el pert la possession en alcuna maneiri, el no la pot querre [48] à neun homen. Mais cel cui fu li chosa, o qui l a en gajo, la pore querre à cellui qui la tint ores. E cel qui la tint no se pore defendre, que no la rende à cellui cui fu, jaseit zo que cel qui l a tenu prumers l ait tenu .XXX. anz, o .XL., e jaseit zo que el aest ista .XXX. anz o XL, que no l aest demanda. E zo est vers si cel qui la tint ores no l a tenu .XXX. anz, quar, si el l a tenu .XXX. anz, el se pore defendre de tot homent. Mais si el l en a gita per forci, el la deit rendre cellui cui l a touta per forci, aest la gainne en bona fei o en mala. 346 [LIII]. De cellui qui tint alcuna chosa per lo comandament del jugo.
347 Si eu ai fait… al segn… d alcun… chosa en que eu diu que ai raison, e le segner no lo pot fare venir à raison, si el est en cella terra o si est en autra, e el li o a manda per tres veis, e per tot zo no vout venir à raison, si le segner per zo li oste la possession de cella chosa e mi i met, eu ai la possession dreitureiriment, quar cel tint la chosa a dreit qui la tint per lo coman del jugo, si le jugos o a comanda per dreit. Mais si cel cui le segner a osta la possession torne dedint .I. an pueis que el l a perdu, e ferme que el faze raison, eu li dei rendre la possession, et pueis li porei querre ma raison. Mais si el no vint dedint l an, o si el vint e no vout fermar, eu no li rendrei la chosa, si el no prove que el i ait raison per que la poisse demandar. 348 Livre VIII.
349 [I]. Ici comenze le .VIII. liuros, e parle si l arbros d alcun noit à autrui.
350 Si l arbros de mon veisin pent sore [ma] maison, si que el me noie… cui est l ar[bros]…, e si el non o vout fare, li leis dit que eu meesmos l osteiso e que eu la trancheiso per rais e que li legni seit mia, e cel cui est l arbros no m o deit contradire. Atresi si l arbros d alcun homen pent sore la terra d autrui, cel sore cui terra pent pore trancher les rais tro à .XX. pes prés de sa terra, e deit aver la legni, si cel cui est l arbros no la vout taler, e cel cui est l arbros no li o deit contradire. Si les rais d alcun arbro noiunt à son veisin, issi coma si les rais de cel arbro intrunt desot lo fundament d alcuna maison, e cel cui est l arbros no les vout ostar, cel cui est li maisons les pot taler, e no li deit estre contradit. 351 [II.] [Quando] [heres] [potest] [petere] [hereditatem] [que] [pertinet] [ad] [eum].
352 Cel à cui pertint alcuns heretajos, tota o partia, per testament o sent testament, tantost aprés la fin del mort pot querre la possession de l eretajo à cellos qui la tinont senz raison, si cel qui tint cuide…, e non est(…) 353 [III.] [Quomodo] [ille] [qui] [est] [gitatus] [de] posse[s]ione alicujus rei inmobilis potest recuperare posses[s]ionem].
354 En cest titol devem saver qui pot querre la possession, e quaut chosa pot estre demanda per cesta raison, e qual pena deit aver cel qui gete autro de possession. Cel qui est gitas de possession d alcuna chosa no mobla pot querre per cesta raison la chosa qui li fu touta e tot lo dan que el en a. Cel est gitas de possession qui tenie la chosa lo jort que li fu osta, si el la tenie per nom de si. E per cesta raison, si alcuns tint alcuna chosa per mi, e el est gitas de possession, non est pas entendu que el en seit gitas ne no la pore querre; mais eu, per cui la tenie, soi gitas de possession, e pueis la demandar. En tres cas pot querre la possession d alcuna chosa cel qui en est gitas, jaseit zo que el no la tigne per nom de si, issi quant est cel qui a us de fruit en la chosa d autrui. Atressi cel qui a maison sore la terra d autrui, qui est apellas superficiarios, e sunt alcun qui en donont alcuna [chas]cun an e alcun qui mais que quant sa, il pount demandar mandar per cesta raison, si il sunt gita de possession. Atressi cel qui tint alcuna chosa en albergiment pot aver cest demandament, si el est gitas per forci de possession. Atressi cel qui tint la chosa d autrui per preieires pot aver cest demandament, si alcuns lo gete de possession mais que cel de cui tint la chosa. Mais si cel l en gete, no li pot ren querre per cesta raison. Atressi le coutivare no pot alcuna chosa dire si le segner lo gete de possession, mais que en un cas, quar el no la tint per nom de si. Si le segner per cui tenie alcuna chosa volguit [49] intrar en cella chosa, e cel qui tenie la chosa no lo [50] laisse intrar en possession, si cel de cui est li chosa l en a gita pueis aprés, el est tenus à lui per cesta raison, quar cel qui l en a gita avit comencé à tenir e[l] pruis proimian lue per son nom. Non est alcuna differenci quant à zo que alcuns poisse querre la possession per cesta raison, si el l en a gita à armes o senz armes. Cel qui a gita autrui de la possession que el tenie, si el o autre est intras en la possession, el est tenus à lui per cesta raison, si li chosa est no mobla e el l en a gita per forci. Atressi cel qui a comanda à alcun que el gitest alcun de possession est tenus à lui issi coma si el meesmos o avit fait. Atressi si alcuns gete alcun de possession per mi, eu soi tenus issi coma si eu l en aesso gita, si eu o ai au ferm, jaseit zo que no li o aio comanda. Atressi cel qui fait per son mal engin que alcuns giteist autrui de possession li est tenus per cesta raison. 355 [IV.] [Quantum] [potest] [dimandare] [ille] [qui] [est] [projectus] [de] posses[s]ione].
356 Cel qui est gitas de la possession d alcuna chosa que el tenie pot querre la chosa de que est gitas e lo dan que el a de la possession que el a perdu e totes les choses mobles qui eront en la chosa quant el en fu gitas, jaseit zo que elles seiant perdus en alcuna maneiri pueis que el perdet la possession. E ensore tot pot querre per laronicio o per rapina les choses mobles qui eront en la chosa quand li fu touta, e pot querre tot los fruit que el en poere aver au, si non aest perdu la possession deis cel jort que illi li fu osta. Cel qui gete autro de possession est tenus à lui tro à .XXX. anz, ait au la chosa de que l a gita o no. 357 [V.] [Quam] [penam] [debet] [habere] [ille] [qui] [proicit] [alium] [de] [possessione].
358 Cel qui gete autro de possession d alcuna chosa deit aver tal pena: si li chosa ere soa, de que el a gita alcun qui la tenie, el deit rendre la chosa à cellui cui l a tout, e pert tota la raison que el i avit; mais si li chosa non ere soa, el deit rendre la possessiom à cellui cui l a osta, e deit li donar tant quant valie li chosa; e cisti raisons no se pert tro à .XXX. anz. Li leis done poer à homen, si el a possession d alcuna chosa e alcuns l en vout gitar, que el la defende. Mais si alcuns la li tout per forci, el la pot recorar per forci, si el o fait tantost, quar tot hom se pot defendre raisonablament quant autre li cuide toudre zo que el a. Mais si non o fait tantost, non o deit pueis querre denant lo segnor de la terra. Cel est entendu qui o fait per forci, qui prent per sa actorita, e no pas per l actorita del jugo, zo que el cuide que autre li deipe. 359 [VI.] [De] [illo] [qui] [intravit] [in] [vacuam] [possessionem,] [id] [est] [quam] [nullus] [tenebat].
360 Si alcuns prent per sa actorita la possession d alcuna chosa no mobla que neuns no tint per si ni per autrui, mais est voida cilli possessions, aventura per zo quar le segner de la chosa no savit que fust soa, o ere en autra terra e non avit corajo de retornar, o [51] per zo est voida quar cel qui la tenie est mort senz her e neuns no la tint, en tot cestos cas est tenus cel qui prent la possession per sa autorita issi coma cel qui tint la chosa d autrui per mala fei, e deit rendre [52] la chosa e tot los fruit que el en a au. Cella meesma pena qui est dita desore deit aver cel qui intre en la possession d alcuna chosa que tint sos aversarios quant sos aversarios est en autra terra, jaseit zo que el intreit en cella possession per lo comant del jugo, si cel aversarios no fu apellas tres veis à plait issi quant dit li leis. Tota cista raisons qui est dita desore non est per meint de .XXX. anz. 361 [VII.] [Si] [aliquis] [disturbat] posses[s]ionem alterius ita quod non dimittit illum tenere in pace illud quod tenet].
362 Si eu tino alcuna chosa no mobla, e alcuns me torbe cella possession, que no me laisse tenir en pais zo que eu tino, ne de la possession no me gete, mais el no me laisse plantar ni esdifier ni fare zo que eu voudrim, per zo quar dit que li chosa est soa, el est tenus à mi, per cella raison qui est apella entredit de posseent, que el m esmendeit tot lo dan que eu ai au per cel destorbio que el m a fait, jaseit zo que eu tigno cella chosa per forci o per preieires, sol que no la tigno per cellui qui m en a meis en plait per forci o resconduament o per preieires, quar adonc non a lue cisti raisons. Cisti raisons non dure ostra .I. an util. 363 [VIII.] [De] [superficiario,] [id] [est] [de] [illo] [qui] [habet] [domum] [in] [terra] [alterius].
364 Le superficiarios, zo est cel qui a maison esdifiia sore la terra d autrui per la volonta de cellui de cui est li terra, pot defendre cella maison de tot homenz, si el no la tint per forci o en rescondu o per preieires, de cellui qui li mot lo plait. E de cellui la pot defendre, si el li a paié o si est aparelés de paier zo que l en deit donar, o el [53] pert la chosa. Cel qui mot plait al superficiario, senz raison, de l esdifiiment que el a fait sore la terra d autrui, li deit esmendar tot lo dan que el a per cella terra que alcuns no li laisse tenir en pais. Cel est apellas superficiarios qui a fait maison sore la terra d autrui e done en cellui cui est li terra chascun an loier, issi coma .II. souz o mais o meint. 365 [IX.] [De] [precario,] [hoc] [est] [de] [re] [quam] [aliquis] [dimittit] [tenere] [alii] [per] [preces] [et] [pro] [amore].
366 Ores direm quauz [chosa] pot estre dona o laissia per preieires o per amor, e qui pot querre cella chosa, e cui pot estre demanda, e qual pena deit aver cel qui no la vout rendre tro que la rende per jugiment. Totes choses pount estre laissiés à autrui per preieiri, choses mobles e no mobles e servitus, issi coma si alcuns me preie que eu li laisseiso metre son tra en mon mur, o que lo laiseiso allar per mon champ. Cel qui preie alcun que li laisseit tenir e usar alcuna chosa per preieiri, el pot tenir icella chosa domentres que est li volonta de cellui qui li a laissé, e no pruis, e jaseit zo que covencions fust faita entre lor que el tenest tro à certan temps, issi coma tro à .V. anz o tro à .X.; per zo no la pot pas retenir quant l autre la li demande, jaseit zo que no seit cumplis le temps qui fu en la covencion. Cel qui a laissé à alcun alcuna chosa per amor, senz preis, la pot querre quant el vout, e pount la querre sei her aprés sa mort à cellui cui la laisset tenir e à sos hers. Si cel cui fu laissia per preieires no la vout rendre tro que jugiment en seit donas, el deit rendre la chosa e tot lo dan que i a cel que li a laisé tenir, e deit rendre tot lo profeit que el en ore au si li aest rendu la chosa quant el la li demandet. E ensore tot deit rendre tant quant vaut li chosa. Cel qui tint alcuna chosa per preicires no se pot defendre en neun temps que no la rende à cellui qui la li a laissé tenir. Cilli meesma raisons est de l ereter de cellui qui tint per preieiri [54]. 367 [X.] [De] [domibus].
368 Cel qui a alcuna maison qui isteit mal la deit refare e melurer, per zo que li vila en seit pruis bella, quar quant les maisons sunt pruis belles, e li cita est pruis bella. Si dui homen o pruisor ant una maison cuminal, e a necessita que cilli maisons seit apareilia, il la devont tuit melurer ensenblo, e chascuns en est tenus per sa partia. E si uns del compaignons no vout melurer per sa partia, e l uns del compagnons la vout refare, tot li autri li devont rendre chascuns per sa partia zo que el a despendu, e devont aver paié dedint .IIII. meis, e devont li donar lo gaain de chascun meis .I. d.; e si alcuns deuz compainnons no vout paier dedint los .IIII. meis, el pert sa partia de cella maison, e deit estre cellui qui la refait, e pore la defendre, si el la tint; e si autre la tint, el la pore querre. 369 [XI.] [De] [pignoribus].
370 Ores direm del gajos. Nos devem saver cores pot estre obliga li chosa per gajo e cores pot estre desliura li chosa qui est en gajo. Li chosa pot estre obliga en gajo sol per cosentiment, zo est si alcuns me covenence que alcuna chosa me seit en gajo, cilli chosa sare tantost obliga à mi per gajo, jaseit zo que el no me mete en possession de cella chosa, seit en faita chartra o no. E eu, cui li chosa est engagia, porei querre la chosa en qualque lue que eu la troveiso, si alcuns no me paie lo deto per que eu l ai en gajo. Deuz gajos est l uns generauz e l autre especiauz. Gajos generauz est tot zo que aure d iqui enant, e ben vaut cilli condicions. Especiauz gajos est quant alcuns dit:« Eu te meto en gajo tal maison o tal chosa qui est en tal lue». 371 [XII.] [Quomodo] [potest] [liberari] [res] [que] [est] [in] [pignore].
372 Gajos pot estre desliuras en maintes maneires. Si le creire vout que le gajos se desliureit e dit per sa propri volonta:« Cest gajos est desliuros», si le creire veit que le detre mete en gajo autrui la chosa que el avit en gajo, o la veit vendre autrui o alienar en alcuna maneiri, e el non en dit ren, el pert lo gajo, si el per zo cuidave perdre sa raison. Mais jaseit que el lo veie alienar en alcuna maneiri, si el pesse que per zo no perdre la raison que el a en cel gajo, le gajos non est desliuros ni el no lo pert pas per zo. Atressi si le creire dote d alcuna chosa que el a en gajo, que illi no fust en gajo, si sentenci en ere dona, illi est desliura. Atressi est desliuros le gajos si le detre paie tot zo per que l a en gage o si done autro gajo o done fermanci, pero si zo fu dit entre lor al comenciment que le gajos fust desliuros per fermanci o per autro gajo. Mais si no fu dit issi nonnament, el non est deliuros, mais le prumers gajos e le coers e li fermanci, tot zo est obliga. Mais si le creire qui a alcuna chosa en gajo quert al detor la pecuni, le gajos no sare desliuros ne li fermanci, si i est, tro que le detre paieit tot lo deto. Si le creire demande son gajo à alcun omen qui lo tigne, e cel qui tint lo gajo li vout paier tot zo que el a sore lo gajo, el non est tenus que el li rende lo gajo, seit cel qui tint lo gajo le detre o autre. Mais si est autre hom qui tigne lo gajo e paie al creiaor, issi quant est dit, el non est tenus de rendre lo gajo al detor, si el lo li demande, tro que el li ait paié tot zo que el a paié per cel gajo e tot lo profeit de cel chatal que el a paié per lo detor. Mais si el a paié lo gaain al creiaor per lo detor, el no deit querre à cellui autro gaain de cel gaain. 373 [XIII.] [Quid] [debeat] [creditor] [computare] [pro] [debito] [quando] [debitor] [vult] [recolligere] [pignus].
374 Les mesions que fait le creire devont estre contais en cel deto que el a sore lo gajo, si li messions est necessari o utiuz. Cilli messions est necessari senz que li chosa fure destruita o peuria si no fust faita. Cilli messions est utiuz per que li chosa est meluria. E totes cestes messions deit le detre al creiaor rendre si el vout que le gajos seit desliuros. De l autra partia deit contar per son detevo tot zo que a trait del gajo o que en poere aver trait, si el aest volu, ester les messions que i a fait, issi coma en arar o en sennar o en reculir los fruit o en autra maneiri. 375 [XIV.] [Quam] [custodiam] [debet] [habere] [creditor] [de] [pignore].
376 Le creire deit gardar la chosa que el a en gajo, issi quant el sout gardar les soes choses. E si li chosa est destruita o peuria per son mal engin o per colpa de si o de sa maina, el la deit esmendar. Mais si illi est peuria en autra maneiri, no n est tenus. Atressi si li chosa est perdua per aventura o per grant forci, le creire no n est tenus, e per zo no li chaut querre meint sa pecuni que el avit sore lo gajo, si no fu dit e covenence entre lor que, si le gajos se perdie, que le creire perdest atressi sa pecuni que avit sore lo gajo. Aventura est de que hom ne se pot gardar, issi quant est tremolament de terra o ruina o tauz choses. Grant forci est cilli contra que om no pot contrastar, issi quant est iri de tota la cita o de la maior partia. Si le gajos se pert per cestes choses, le creire non i deit aver dan, e pore recorar la pecuni que a sore lo gajo, si autra covencions non i fu faita, sol que non i ait colpa. 377 [XV.] [Quando] [res] [debitoris] [mei] [sunt] [michi] [obligate] [pro] [pignore] [sine] [omni] [convencione].
378 Maites veis avente que les choses de mon detor me sunt obligais senz tota covencion, issi coma en cest cas: si alcuns me met en gajo son champ o sa vigni, tuit li fruit qui sunt en cel champ o en cella vigni, ne que i creissirent domentres que eu l arei en gajo, me sunt obliga. Atressi si tu me met en gajo ta serva, le filt que illi fare aprés sare obligas à mi, jaseit zo que parla non en fust. Si eu t ai loie ma maison, totes les choses que tu met dedint cella maison me sunt obligais per lo loier, jaseit zo que non en fust parla quant eu te loiei cella maison. Cilli meesma raisons est si eu t ai loie ma terra. Atressi les choses del tuaor d alcun effant sunt obligais à l effant, si el non aministre issi quant deit. Si alcuna fenna est tuaris de sos effant e, pueis que illi are comencé cella baili, illi vout pendre mari, illi deit querre tuaor auz effant, si il sunt petit, e deit rendre contio de zo que a aministra; e si alcuns deit auz effant de cella aministracion, si lor deit estre rendu prumeiriment; e pueis, si illi vout, pot pendre autro mari. E si illi lo prent mais que issi quant est dit, totes ses choses, e celles del mari que illi pendre, sunt obligais en gajo auz effant per zo que illi lor deit de sa aministracion. Si alcuns promet vercheiri per alcuna fenna, totes ses choses sunt obligais en gajo tant que li vercheiri seit paia. Atressi totes les choses del mari sunt obligais à la muler per rendre la vercheiri, si le mariajos se partie, si autra covencions non i fu faita raisonablament. E les choses del pare sont obligais auz effant per les choses qui lor pertinont de part la mare qui est morta. Cilli meesma raisons est de part la mare, si le pare mort denant la mare. 379 [XVI.] [Si] [aliquis] [mittit] [in] [pignore] [rem] [alterius].
380 Neuns hom no pot engager la chosa d autrui senz la volunta de cellui cui est; e si o fait, no vaudre le gajos, si cel cui est li chosa non o a pueis aprés ferm, mais que en cest cas, issi quant est tuare o curare, quar cist pount engager les choses de cellos de cui sunt tuaor o curaor, si cilli pecuni que il prennont sore lo gajo torne el profeit e el negocio de cellos cui sunt les choses que il metont en gajo. En autra maneiri no vaut le gajos. Cilli meesma raisons est del procuraor qui met en gajo la chosa de celui per cui est procurare, quar le gajos no vaut si cel per cui est procurare non o comande, o si non o a ferm quant o a saupu, o si li pecuni non est torna en son negocio. Si eu meto en gajo ta chosa, ti veient e saupent ({sic}), e cel qui prent lo gajo cuide que seit mia, ben vaut le gajos si le creire lo tint, jaseit zo que tu no n aies parla. Si eu meto en gajo la chosa d autrui, jaseit zo que adonc no vaile le gajos, si li chosa devint pueis aprés mia en alcuna maneiri, ben vaut pueis aprés le gajos. 381 [XVII.] [Que] [res] [non] [possunt] [mitti] [in] [pignore].
382 Chosa sagra o sainta o religiosa e hom francs no pot estre engagia. Si alcuns met en gajo tot zo que a e que pore gainner, ben o pot fare, e ben vaut cisti covencions mais que de celles choses de que non est de creire que el les aest meis en gajo, issi quant sunt ses vestimentes o sos filt bastarz qui est sos sers, o sa filli qui est sa serva, o sei bo e les autres choses qui sunt necessaries à lavorar la terra, quar non est de creire de totes cestes choses que el les mesest en gajo si el non o dist nonnament que fust en gajo. 383 [XVIII.] [Si] [una] [res] [est] [missa] [in] [pignore] [duobus] [hominibus].
384 Si alcuna chosa est meissa en gajo à dos homenz en un meesmo temps, il ant esgal raison el gajo contra los autros s il queront o si tinont. Mais si alcuna chosa est meissa en gajo à dos homenz, chascuns pot querre sa partia del gajo [55] à son compaignon e auz autros. Si alcuna chosa est meissa en gajo à dos homenz en divers temps, zo est prumeiriment à l un e pueis à l autro, cel i a melor raison cui fu prumeiriment engagia, e cel la pot demandar à tot cellos qui la tinont si neuns no li vout paier zo qui li est deupu. E cel(…) 385 [XXII.] [Si] [creditor] [vel] [debitor] [vendit] [pignus].
386  dui homen qui aiant alcuna [chosa] cuminal, l uns pot ben engager la soa partia, jaseit zo que l autre non o voile. Le creire pot ben vendre lo gajo, jaseit zo que le detre non o voile. Si eu ai alcuna chosa en gajo, eu la pueis ben vendre, jaseit zo que li maier partia del detevo seit paia, si le detre o autre per lui non est apareiles de rendre me tot lo deto per que eu l ai en gajo. Cilli meesma raisons est de l ereter de mon detor, qui m a meis alcuna chosa en gajo o pruisors, quar si alcuns deuz hereters me paie la soa partia del deto, eu pueis vendre tot lo gajo si li autri hereter no me volunt paier la lor partia del deto. Si le detre paie o est apareiles de paier lo deto per que a engagé la chosa, le creire no la pot vendre, e, si la vent, no vaut li vendicions. Si le detre aliene lo gajo senz la volunta del creiaor, ben vaut cilli alienacions si li chosa ere al detor. Mais le creire no pert la raison que el i a, mais pot querre cel gajo à cellui qui lo tint si el no li vout paier zo per que el l a en gajo. Mais el se deit tornar prumeiriment al detor o à sa fermanci. 387 [XXIII.] [Creditor] [potest] [inpignorare] [rem] [quam] [habet] [in] [pignore] [alii].
388 Si eu ai alcuna chosa en gajo, eu la pueis engager à autrui per tant de pecuni quant eu ai sus lo gajo, jaseit zo que no fust en la covencion quant eu pris lo gajo de mon detor; e si mos detre me paie lo deto, o à cellui cui eu l ai meis, le [56] gajos est desliuros de mi e de lui. 389 [XXIV.] [Quando] [creditor] [potest] [vendere] [pignus].
390 Si eu ai alcuna chosa en gajo, e le detos no m est paiés al jort qui fu dit, eu pueis vendre lo gajo si oi fu dit en tal maneiri quant eu pris lo gajo. Mais si oi no fu dit issi, entre mi e lui, quant eu pris lo gajo, eu no lo porei vendre tro que cel jort seit passas e dui an aprés. E aprés los .II. anz, eu dei dire à mon detor, denant bones garenties, que el me paieit, o eu vendrei lo gajo. E si no me vout paier, eu lo pueis ben vendre. Si le creire no trove alcun qui achateit lo gajo, el deit dire al segnor que li cosinte de retenir lo, quar el no trove qui l achateit, e le segner del lue o deit cosentir, e issi lo pot retenir cel qui l a en gajo. En autra maneiri no lo pot retenir senz la volunta del detor. E jaseit zo que le segner o ait ostreie, le detre pore corar son gajo dedint .II. anz si el li vout paier tot lo deto avoi lo gaain, e li vout esmendar tot lo dan que el i a au quar no li a paié al jort establi. 391 [XXV.] [Si] [creditor] [plus] [vel] [minus] [vendit] [pignus] [quam] [sit] [in] [debito].
392 Le creire deit vendre lo gajo en bona fei, e, si lo vent meint del deto, si pot querre al detor zo qui meint est, quar le detre non est desliuros, jaseit zo que le gajos seit vendus. Si le creire vent lo gajo mais que non a el deto, el deit rendre lo mais al detor, e, si el despent zo qui est mais, el o deit rendre al detor e lo gaain avoi, segunt la coudunna de la terra, sol que cilli coudunna no seit contra les leis, si pero le detre est tauz qui ait acoudunna de pendre gaain segunt la coudunna de la terra. Cilli meesma raisons est si le creire a balaié de rendre al detor zo qui est sora del deto quant vendet lo gajo, jaseit zo que el non o ait despendu. Del balai est entendu si el non o rent quant le detre li o quert. Si le detre vout dire que le creire non ait vendu lo gajo dretureiriment, le creire deit jurar que el aie ({sic}) vendu lo gajo tant quant a pou senz enjan, e quant el o aure jura, el deit rendre al detor zo que n a preis ostra son deto. Mais si le creire retint lo gajo à l at de si, issi quant est dit desore, le jugos deit regardar si le gajos vaut mais o meint que a el deto. E si li est senblant que vaile mais, el deit comandar al creiaor que rende al detor zo que vaut mais. E si lui ({sic}) est senblant que vaile meit, el deit comandar al detor que li cumplisse tot lo deto. Si le creire vent lo gajo meint que el vaut, e zo fait per son enjan o per sa colpa, el o deit esmendar al detor. Mais li vendicions no se destruit pas per zo. Mais quant le creire a fait boisi en la vendicion, illi pot estre destruita si le detre est apareiles de rendre à l achataor lo deto avoi lo gaain, e pore le detre recorar lo gajo de cellui qui l a achata e los fruit qui en sunt issi. E zo est vers si le creire no pot esmendar al detor l engan que el a fait en la vendicion, e cel qui l a achata saupit la boisi que i feit le creire. Cel fait boisi en la vendicion del gajo qui, à son escient, lo done per meint que el vaut per amor de cellui qui l achate o per mal de cellui cui est le gajos. 393 [XXVI.] [Si] [creditor] [facit] [talem] [convencionem] [omni] [debitori] [quod] [venderet] [pignus] [si] [non] [pagaret] [usque] [ad] [certum] [tempus].
394 Si eu t ai engagé alcuna chosa en tal covencion que, si eu no t ai paié al jort establi, que le gajos fust tens, tauz covencions no vaut, quar est contra les leis, e per zo no sare pas tens le gajos; mais tu as la raison el gajo que tu i ores si li covencions no fust faita e no point d autra. 395 [XXVII.] [Res] [de] [qua] [est] [placitum] [inceptum] [non] [debet] [vendi].
396 Si le plait est comencés d alcuna chosa no mobla entre mi e ti, o d aver, tu qui me met en plait no deis alienar cella raison que tu dis que as contra mi, mais deit estre le plait menas à fin; e si tu o fais, cel cui tu l alienares no me pore ren demandar. Atressi cel à cui alcuns mot plait d alcuna chosa mobla o no mobla no deit alienar cella chosa pueis que le plait est comencés. E si o fait, pena n est ordena à cellui qui la alienare e à cellui qui la pendre. Li pena est tauz: si cel qui la receit savit que le plait fust comencés, el pert la chosa e lo preis que i a dona, e le segner deit aver lo preis, e pot en atretant querre cellui qui a aliena la chosa. Mais si cel qui prennie la chosa no savie que le plait en fust comencés, el non i deit aver pena, mais el deit rendre la chosa, e pot recorar lo preis de cellui qui la li avit aliena, e pueis aprés tant quant est li terci partia del deto. Alcunes veis avente que li chosa de que est comencés le plait pot estre aliena, issi quant est en vercheiri o en esposalicio, o per parties. 397 [XXVIII.] [De] [promissionibus] [quas] [facit] [unus] [alii].
398 Ores direm de tipulacions. Maites choses devont estre regardais en tipulacions per zo que elles vailant. Prumeiriment devem saver que est tipulacions, e cores deit estre faita, e quauz persona est cilli qui quert per tipulacion, e qui est cilli qui promet per tipulacion, e per que alcuns la fait. Tipulacions est quant alcuns demande à autrui en cesta maneiri:« Pero, fares me tu maison? », et el dit:« Eu la te farei»; o si eu diu:« Pero, dares me tu .C. souz?», et el respont que o. E el est obligas à mi de zo que eu li ai demanda, si el m o a promeis, si non à justa causa per que non en deipe estre obligas, issi quant nos direm aprés. Tipulacions pot estre faita purament, et pot estre faita en jort e en condicion. Quant tipulacions est faita purament, tantost deit estre fait zo que a promeis, issi coma si eu diu:« Promet me tu que tu me dares .C. souz?», e non i meto autra condicion, et tu respont que o. Tipulacions qui est faita à jort est si eu te diu:« Dares me tu .C. souz, o fares me tu tal chosa tro à festa saint Martin?», e tu respont que o. Quant tipulacions est faita à jort, no pot estre demanda zo qui est promeis tro à cel jort. En condicion est faita tipulacions, issi coma si eu te diu:« Dares me tu .C. souz, si l enperare prent Meiolans?», e tu dis que o. Zo que tu me promet en tal condicion no te pueis querre tant [que] li condicions seit faita. 399 [XXIX.] [Cui] [persone] [potest] [esse] [facta] [promissio,] [et] [que] [persona] [potest] [se] [obliguare] [per] [stipulacionem].
400 Li persona de cellui qui demande e de cellui qui respont deit estre tauz que no li seit defendu, per natura ni per dreit, de querre ni de respondre per promission. Per natura est defendu de querre e de respondre per promeissa auz effant qui sunt prés de .VII. anz o de VIII. Atressi defent natura que hom sorz o mus ne qui est for del sen no demandeit ni responde per promission. Dreit defent de fare promission à autrui à cellos qui non ant raison de gainner cella chosa qui lor est promeissa. Si celles persones que nos avem dit desore fant promeissa autrui, ni autre la fait à lor, no vaut. Tuit autri homen pount ben prometre e receure per promission si autra raison non i a contrari. Nos devem saver que cel qui promet e cel qui receit la promeissa devont andui estre present l uns denant l autro. En autra maneiri no vaut li promeissa. Cel qui demande promission la deit demandar à l at de si; en autra maneiri no vaut, quar neuns no pot demandar covencion à l at d autrui, e, si o fait, no vaut mais que en cel cas que dit li leis, issi coma si alcuns quert promission à l at de son pare, el gaainne la promeissa à l at de son pare. Cilli meesma raisons est si le sers quert promission à l at de son segnor, o si le segner quert promission à l at del ser, o si le pare la demande à l at del fil. 401 [XXX].
402 Atressi si eu demando alcuna chosa per tipulacion à l at de mon procuraor, ben vaut cilli tipulacions, issi coma en cest exenplo:« Pero, promet me tu que tu dares .X. souz à tal homen qui est mos procurare?», e tu respont que o, eu te porei issi ben demandar cestos .X. souz coma si tu los aesses promeis de donar à mi. Cilli meesma raisons est si eu diu:« Pero, paires tu .X. souz à Martin, que eu li dei?», e tu dis que o. Atretauz raisons est si le tuare quert promeissa à l at de cellui qui est en sa baili o en sa tua, o si le procurare demande promeissa à l at de cellui de cui est procurare. Certes en tot cestos cas vaut li tipulacions; e cel cui illi est faita la pot issi ben querre coma si l aest demanda à l at de si. Mais en autra forma no pot neuns querre tipulacion à l at d autrui e, si o fait, no vaut. Atressi en cesta forma pount tuit homen querre promeissa à l at d autrui, e ben vaut, zo est si pena i est promeissa, issi coma en cest exenplo:« Pero, promet tu que tu fares maison à Martin, e, si tu non o fais, tu dares à mi .C. souz, per nom de pena?», e tu dis que o. Si eu demando promission à alcun, que el face o que doneit alcuna chosa à autrui, issi quant est dit desore, si el non o fait e el m a promeis pena, el est tenus que el face la promeissa o que el me doneit la pena que el m a promeis. 403 [XXXI.] [De] [pena] [quam] [aliquis] [promittit] [alii] [si] [non] [faceret] [quod] [promisit].
404 Mais si eu demando promission à l at de mi, eu i pueis atressi metre pena en tal condicion:« Si tu no fais zo que tu me covenences, tu me promet que tu me dares .C. souz per pena». En cest cas, si tu m o promet issi quant est dit, eu te pueis costrainner que tu faces zo [que] m as covenent, e, si tu o tarzes de fare, eu te pueis querre la pena. Mais quant eu te quero la pena, si tu vouz fare zo que m as promeis, eu no te pueis destreinner de la pena si eu no t avim apella en plait. Mais pueis que le plait sare comencés de la pena, si eu t en apello, tu no te [57] pos defendre que no la me paieises. Si tu me promet de fare o de donar alcuna chosa, e tu m en promet pena, si tu non o fais el temps que tu o deis fare, jaseit zo que eu no t o demandesso, si tu tarzes tro aprés lo temps que eu t o demandeiso, tu charres en la pena. Mais si tu es apareiles de fare o, denant que le plait seit comencés entre mi et ti, tu pores eschivar la pena que no la me paires. 405 [XXXII.] [De] [quibus] [rebus] [potest] [fieri] [promissio] [et] [de] [quibus] [non].
406 Li chosa que l uns promet à l autro deit estre tauz qui poisse estre promeissa per dreit per zo que cel qui promet seit obligas de tenir. Totes choses pount estre promeisses, ester celles qui sunt defendues per natura e per dreit. Natura defent que hom no promete zo qui non est ni estre no pot, issi coma si eu te prometim mon ser qui est ja morz, zo no vaut ren. Dreit defent que neuns no promete chosa sagra ni sainta ni religiosa ni omen franc ni chosa cuminal de la vila, issi quant est marches o placi o le lues en que soliant joier o jostar li chavaller. Atressi si eu te prometo alcuna chosa qui seit toa, eu non en soi tenus, quar illi est toa. Mais si eu te prometo la toa chosa en condicion que, si illi sailt de ton poer, que eu la te doneiso, ben vaut cisti promeissa. E si illi sailt pueis de ton poer, eu soi tenus que eu l achateiso e que la te doneiso si eu pueis; e si eu no pueis, eu te dei donar tant quant illi vaut. 407 [XXXIII.] [Quando] [valet] [promissio] [et] [quando] [non].
408 à zo que cel qui promet seit obligas à l autro, deit estre justa causa e naturauz zo per que el promet; en autra maneiri, non est tenus de fare o. E naturauz causa est que cel à cui est promeis doneit o face alcuna chosa à cellui qui li promet, e si non o fait, non n est tenus. E si eu t ai promeis alcuna chosa, e tu no m as fait [58] ni dona per que eu o deipo fare, si tu me quers zo que eu t ai promeis, eu te pueis ben dire que tu o quers per boisi, quar eu t o ai promeis senz uchison. 409 [XXXIV.] [De] [illo] [qui] [promittit] [aliquid] [post] [mortem] [suam].
410 Si tu promet à mi alcuna chosa aprés ma mort, issi coma de fare maison o d escrire un liuro o de donar me .C. souz aprés ma mort, ben vaut cisti promissions, e mos hereters t o porre querre o à ton hereter aprés ta mort. Cilli meesma raisons est si tu me promet de fare o de donar alcuna chosa aprés ta mort. 411 [XXXV.] [De] [illis] [promissionibus] [que] [non] [valent].
412 Maites veis avente que cel qui promet alcuna chosa no n est tenus quar li promeissa no vaut. E zo avente per maites choses: zo est per la persona, quar si li persona qui promet o cilli cui est promeis est tauz qui no se poisse obligar, issi quant est dit desore, no vaut li promeissa. Atressi si cel qui promet e cel cui est promeis se desacordunt, no vaut li promeissa, issi coma si l uns entendie d una chosa e l autre d autra. Mais si nos entendem andui el nom d alcuna chosa, ben vaut, issi coma si eu te quero alcun homen qui à nom Martin, e eu cuido que el ait nom Pero e tu sas ben cui eu entendo: en cest cas tu es tenus à mi issi ben coma si eu t aesso dit lo nom verai. Atressi si tu me demandes does choses en cesta maneiri:« Pero, dares me tu .I. bo, o .I. chaval»?, e eu respondo que ben te darei l un, no vaut cisti promeissa, si tu no me dis tantost qual vouz. Mais si tu diz qual tu vouz e eu t o prometo, ben vaut. Nos devem saver que en tota promeissa e en tot contrait qui sont fait entre .II. homent, le jugos deit enquerre zo qui fu dit nonnament entre lor, e, si el o pot saver, el deit comandar que zo seit fait. E si el non o pot saver, el deit segre la coudunna de la terra en que fu fait le contrait, issi coma si eu t ai [promeis] de donar .C. souz, e non ai dit de qual moneia, e en cella terra cort de diversa moneia, oi est entendu que eu t aio promeis de cella moneia qui pruis fort i est acorsa. Si eu te dei donar alcuna chosa certana, issi coma mon chaval, e el mort senz ma colpa denant lo temps que eu lo te dei donar, eu soi desliuros de ti. Mais si le temps passe, que eu no lo te doneiso, o no fui aparelles de rendre lo te, jaseit zo que el moire pueis aprés senz ma colpa, eu soi tenus de rendre te tant quant valie le chavaut. Zo meesmo est si eu t ai promeis de donar la chosa d alcun homen. 413 [XXXVI].
414 Promeissa qui est faita contra lei e contra bona coudunna no vaut, issi quant est si eu t ai promeis que eu te fazo mon her o que eu te laiseiso de mes choses, zo no vaut; e si eu t ai promeis pena en zo, no vaut. Atressi si eu te prometo alcuna chosa per zo que tu faces alcun maleficio, e tu lo fais, eu no soi tenus que eu te paieiso, e, si eu t ai paié denant que tu l aies fait, tu non es tenus que tu lo fazes, quar li promeisa est contra raison; e si eu t ai promeis d esmendar tot lo dan qui te vendrit per cel maleficio, e t o ai ferma, non en soi tenus, ne no pores apellar ta seurta de zo. 415 [XXXVII.] [Si] [aliquis] [promittit] [aliquid] [duobus] [hominibus,] [vel] [si] [duo] [promittunt] [uni].
416 Si alcuns promet de fare o de donar alcuna chosa à pruisors homenz, chascuns de cellos lo pot appelar del tot, si oi fu dit nonnament que el fust obligas à chascun. Mais si el paie lo tot à mi, el est desliuros de tot los autros; mais cel qui est paiés del tot deit respondre à tot los autros. Atressi dui homen pount prometre à un sol alcuna chosa, si que chascuns li est obligas del tot. Mais jaseit zo que chascuns li seit tenus del tot, el no pot querre à l un mais que tant quant l en eschat de paier si il pount ben tuit paier e si sunt tuit en cella terra. Mais si alcuns de cellos est tant pouros que no pot paier, o est for de la terra, li autri compaingnon devont paier la partia de cellui. 417 [XXXVIII.] [De] [firmancia] [quam] [unus] [facit] [pro] [alio,] [vel] [de] [illis] [qui] [precipiunt] [ut] [aliquis] [faciat] [firmanciam] [pro] [se] [vel] [pro] [alio].
418 Fermanci pot estre dona de tot negocios en la chosa de que l uns est obligas à l autro, jaseit zo que li obligacions seit tauz que accions non en naisse, sol que no seit contra lei li obligacions, issi quant est si le filt qui est el poer del pare a manleva pecuni contra lo comant de la lei: en cest cas no n est tenus cel qui a fait fianci per lui. Mais si le sers d alcun se obligue en alcuna maneiri, accions no nait contra lui; mais si alcuns fait fianci per lui, el n est ben tenus. Si eu fau fianci per ti, e tu met atressi gajo al creiaor, e pueis eu li paio per ti, el me deit rendre lo gajo e donar la raison que el i a. Si dui homen fant fianci per .I., chascuns est tenus del tot; mais si il pount ben tuit paier, om no deit apellar chascun mais que de tant quant l en eschat. Mais si alcuns de lor no pot paier, li autri o devont paier. Si eu te fau fermanci per alcun, tu no te pos tornar à mi domentres que tu trovares al detor de que el te paieit, si pero no fu trait à covenent, o si el non est el lue. Mais denant que eu te paiesso, le segner me deit donar .I. jort, dedint qual jort eu lo queiro, e si eu lo pueis trovar, eu lo te dei aduire, e tu te deis tornar à lui. E si eu no lo pueis aduire, que no voile venir o no lo trovo, eu te dei paier, e tu me deis donar la raison que tu as contra lui. Si le detre est juges de perdre totes ses choses per alcun crisme que el a fait, el non est pueis tenus à sos creiaors, quar le segner a tot sos bens; mais jaseit zo que le detre seit desliuros, li fianci non est pas desliuros, mais li coventare paier. 419 [XXXIX.] [Quod] [aliquis] [potest] [facere] [firmanciam] [pro] [alio] [sine] [aliquo] [mandamento].
420 Si tu as fait fermanci per alcun per mon comant, eu soi tenus à ti, e el est tenus à mi, ait saupu que tu aies fait la fermanci o no, sol que no t o ait contradit, quar alcuns pot ben fare fianci per autro, lui no saipent e senz son comant, sol que no li o ait defendu. Mais cel qui fait la fianci [59] en tal maneiri, la deit fare en tal forma que non i ait colpa, quar si el la fait en forma que no deurit, e el i a dan, el no se pore pas tornar à cellui per cui fait la fianci, quar el o a per sa colpa. Si cel qui fait fianci per autrui o paie dreitureiriement, el s en pot tornar à cellui per cui o paie e à son her. Cel qui fait fermanci à cella raison e cella defension que à cel per cui la fait. 421 [XL.] [Si] [firmancia] [pagavit] [illud] [quod] [non] [debuit].
422 Si li fianci paie zo que le detre no deit, el en pot apellar cellui cui o a paié e no pas lo detor. E si le detre non ot ferm cel paiment que feit la fianci, el est tenus à sa seurta, e cel cui a paié li seurta est tenus al detor, quar el a preis zo que hom no li devit. Si tu fais fermanci per mi de chosa qui seit contra lei, e danz t en vint, eu no t en soi tenus, jaseit zo que tu l aies fait per mon comant. 423 [XLI.] [De] [solucionibus,] [hoc] [est] [de] [pagamento,] [et] [quomodo] [ille] [qui] [est] [obligatus] [de] [aliqua] [re] [potest] [liberari].
424 Si tu me deis alcuna chosa, tu no me pos paier mais que la chosa que tu me deis, issi coma si tu me deis .XX. souz, tu no me pos paier autra chosa mais que los .XX. souz si eu no volo. Mais si tu non as deners de que tu me paiesses, tu me pores paier d autra chosa mobla si tu l as; e, si tu no l as, tu me pores paier de chosa no mobla, si tu l as, e de la melor que tu ares si tu vouz, e issi sares desliuros. E si eu volo pendre cella chosa, e tu la vouz pueis(…) 425 [XLII.] [De] [evictionibus,] [hoc] [est] [que] [drictura] [est] [si] [res] [quam] [vendidi] [tibi] [est] [tibi] [evicta].
426  ere mous de cella chosa qui est vendua, que l achatare non o face ja saver al vendaor, si el no vout, adonc le vendire deure esmendar à l achataor si li chosa li est osta raisonablament, issi ben coma si li fust fait à saver. Cilli meesma raisons est si le vendire a fait chosa per que l achatare no li poet fare saver que li defendest la chosa. Si li chosa m est osta per la colpa del jugo, o per la mia, eu non en pueis apellar cellui qui l a m a vendu, quar eu no l ai perdu raisonablament. Li colpa del jugo est si el non a dona per dreit lo jugiment, ait o fait per sa fulli o quar no savit dreit ni raison. Li mia colpa est si eu no soi allas al plait issi quant eu deupero, e per zo est dona sentenci contra mi. Zo meesmo est si de part mi no furont dites les raisons qui i deuperant estre dites, o si le plait no fu ben recontas, e per zo ai perdu. Cilli meesma raisons est si li chosa me fu touta per forci, o si eu non o ai dit à mon vendaor o à son her. Si eu t ai vendu alcun heretajo qui pertenie à mi per dreit, e oi t est osta alcuna chosa de cel heretajo, eu non t en soi tenus si no t o ai covenent. 427 [XLIII.] [De] [expensa] [que] [fuit] [facta] [in] [re] [quam] [aliquis] [petit].
428 Si li chosa que tu as e tins t est osta, tu la pos retenir tant que cel qui la prent t ait rendu les messions que tu i as fait utilment o necessariment, tant quant le jugos conuissire que li chosa n est meluria, e no pruis. E si mais i a de messions, de que li chosa non est meluria, tu les pos querre cellui de cui tu as gainne la chosa, e pos recorar de li lo preis de cella chosa, tant [quant] i as dona e no pruis, e lo [dan] [que] tu en as quar l as perdu… 429 [XLIV.] [Quis] [tenetur] [de] [evictione] [et] [de] [dampno].
430 (…) [60] te pot ben metre en plait, e querre la chosa, jaseit zo que el te seit tenus d esmendar lo dan que tu i ares, si el o autre t en met en plait e l en porte per dreit. 431 [XLV.] [Ille] [qui] [vendidit] [pignus] [non] [tenetur] [de] [evictione] [nisi] [in] [duobus] [casibus].
432 Si eu t ai vendu alcuna chosa que eu avin en gajo, e ai te fait entendre que eu l avin en gajo, si alcuns la t oste, eu non en soi tenus d esmendar t en ren, si eu avin melor raison en cella chosa que autre creire, si eu no t ai promeis que eu la te defendrim de tot homent, e si eu non ai saupu que li chosa fust cellui qui la m a [en]gage. En cestos .II. cas, te… tenus de defendre te la cho[sa]… esmendar lo dan que tu 433 [XLVI.] [Quando] [aliquis] [potest] [dicere] [de] [evictione] [et] [quando] [non].
434 (…) [61] que eu te defendo la chosa, o que t esmendeiso lo dan que tu i as. 435 [XLVII.] [Si] [tu] [perdis] [rem] [quam] [dedi] [tibi] [tua] [culpa,] [non] [poteris] [redire] [ad] [me].
436 Si li chosa que eu t ai vendu o dona, per alcuna justa causa, t est osta, e tu avies alcuna raison per que tu te poies defendre, issi quant est per justa possession o per autra justa raison que tu avies de part ti o de part mi, de cui tu avies la chosa, ni eu ni mos hers ni autre hom per mi non esmos tenu d esmendar t en ren, quar tu o as perdu per ta colpa o per ta fulli, quar tu deis dire celles raisons e celles defensions per que se poere defendre cel de cui tu as la chosa, e issi te devont valer quant feirant à lui si el aest la chosa. E si tu as dit celles raisons, e le jugos no les a volu receure ni aver per bones, e per zo a dona jugiment contra ti, tu non i as colpa, e pores ben tornar à cellui de cui tu as la chosa. Mais cisti raisons non est pas si eu ai dit en plait celles raisons que eu avim de part mi, issi… [62]

Notes de transcription
[1] En tête du manuscrit se trouvent des débris de feuillets sur lesquels on relève des mots ou fragments de mots provenant des titres i , ii du livre I , et ii , vii , viii , x , xi , xii , xiii , xiv , xvi du livre II ; voir notre Introduction .
[2] Ms . {en} .
[3] Avant {o no} , le scribe a dû passer quelques mots ; cf . Fitting , p .  43 , l .  15 - 16 : {si dixero} : « {Hoc quod habes est meum} » , {uel} : « {Omnia que habes sunt mea , quia tu es seruus meus} » , {prius debet cognosci si tu es seruus meus uel non} .
[4] Mot écrit à l’encre rouge en interligne .
[5] Voir les Notes critiques à la fin du texte .
[6] Confusion du latin {voluptaria} « voluptuaire » avec {voluntaria} « volontaire » ; cf . l .  30 ; p .  31 , l .  26 et 29 ; p .  32 , l .  3 .
[7] Avant {quar} , le scribe a passé quelques mots correspondant à {nisi sit ancilla} du texte latin .
[8] Ms . {autra} .
[9] Le texte latin a {superfluum} , que deux manuscrits ont altéré en {super flumen} .
[10] Entre {cellui} et {lo} , le manuscrit porte {ne} ou {re} , qui n’offre pas de sens ; le latin a {similiter} (Fitting , p .  64 , l .  19) .
[11] Manque ici , comme en latin et en provençal , une proposition qui devrait compléter la phrase .
[12] Ms . {uouz} .
[13] Ms . {los} .
[14] Ms . {couencions} .
[15] Ms . {couencions} .
[16] Ms . {couencions} .
[17] Ms . {possessiom} .
[18] Ms . {raisom} .
[19] Ms . {no li a fait} (cf . Fitting , p .  153 , l .  17 : {si maritus fecit ei}) .
[20] Le latin porte : {quando ipsa dimisit filios} (Fitting , p .  164 , l .  26) .
[21] Cf . ci - dessus , p .  7 , note .
[22] Cf . ci - dessus , p .  7 , note .
[23] Cf . p .  7 , note .
[24] Ms . {que el no comandest} (cf . Fitting , p .  167 , l .  15 : {quod precipit}) .
[25] Ms . {parenteclt} .
[26] Ms . {qui} .
[27] Ms . {despesdua} .
[28] Ms . {enquerre} .
[29] Ms . {necessario} .
[30] Ms . {sant} .
[31] Le manuscrit répète {a cui} .
[32] Omission du scribe , suppléée d’après le texte latin : {nec est differencia si dixerit} (Fitting , p .  224 , l .  19) .
[33] Le chapitre xcx manque .
[34] Ms . {laisser} .
[35] Ms . {lal} .
[36] Ms . {no uolgue} , par confusion du lat . {uoluit} avec {noluit} .
[37] Membre de phrase suppléé d’après le texte latin (Fitting , p .  241 , l .  15 - 16) .
[38] Ms . {uia} ; cf . Fitting , p .  241 , l .  17 .
[39] Ms . {paisiblament} ; cf . {tacite} dans Fitting , p .  242 , l .  22 .
[40] Lacune comblée d’après le texte latin (Fitting , p .  243 , l .  2) .
[41] Manque le chapitre vi , qui n’a pas de titre dans Fitting , p .  247 , l .  2 .
[42] Ms . {deu} .
[43] Manque le chapitre x , intitulé dans Fitting , p .  249 , l .  1 : {De bestiis et auibus que solent ire et redire} .
[44] Ms . {cura} .
[45] Ms . {mes} , avec un signe abréviatif sur {e} .
[46] Ms . {encondua} .
[47] Ms . {for sennos} .
[48] Ms . {queer} .
[49] Ms . {no uolguit} .
[50] Ms . {la} .
[51] Ms . {e} .
[52] Ms . {rendrendre} .
[53] Mot répété .
[54] Le scribe a omis le {p} de {preieiri} .
[55] Ms . {gago} .
[56] Ms . {la} .
[57] Mot répété .
[58] Mot répété .
[59] Ms . {la fait fianci} .
[60] De chacune des neuf premières lignes ne subsistent que quelques mots ou fragments de mots .
[61] De chacune des dix premières lignes ne subsistent que quelques mots ou fragments de mots .
[62] A partir d’ici , les folios 52 et 53 du manuscrit n’offrent que des mots et fragments de mots dont les derniers appartiennent aux chapitres l et li .