Accueil>Les corpus textuels>Charte docArles043

Accueil

Descriptif du projet

Les corpus textuels

Interrogations linguistiques
[vers une autre interface]

Contact

 

Choix d'édition

édition critique
édition interprétative
édition diplomatique

Montrer la structure rhétorique

non
oui

   

Téléchargement du document

fichier xml fichier pdf

Documents linguistiques galloromans
Corpus : (docArles)
Responsable du corpus : Martin Glessgen
Édition de la charte : Marie Rose Bonnet

docArles043

1468-1486.

Type de document: Délibérations.

Objet: Extraits des délibérations du conseil de la commune d'Arles pour les années 1468 à 1486.

Support: Registre in-folio de 454 feuilles papier.

Lieu de conservation: Archives communales d'Arles, BB 5, fo XIX et fo 273 à fo 276.

Commentaire: Les préoccupations manifestées concernent la gestion de la cité et celle du territoire qui l'entoure (à l'est, la Crau, à l'ouest le delta du Rhône, comprenant la Camargue, le Plan du Bourg et le Trébon). Divers corps de métiers apparaissent aussi. L'intérêt de ce BB (dont nous ne donnons que des extraits) et du suivant, réside aussi dans le système linguistique adopté par les scribes (ou les «dicteurs»).

1  [i] Segon se los capitols que demanda messier Jaco Grillo sus una pension que vol comprar sus la viella d'Arle de .IIIIC. flor.. Primo baylara sinq mille flor. per quatre cens flor. de penssion en ducatz a .XXV. gros. la pessa et escutz a .XXV. g..
2 Item demanda que la viella aja [1] una letra del rey que lo rey consenta et hordenne que la viella puesca vendre aquesta pension et autra si en a besonh a .VIII. o .X. per cent et expressament nommant aquesta pension e si obliguar a toutas [2].
3 Item que baylant l'argent e fasent la compra que on si deja obligar [3] los bens de la villa et quata hun obligar sos propris bens l'un per l'autre et cascun per lo tot anbe costitution de procurayre.
4 Item vol que sa pension ly sie assignada sus la renda de Aurelha, et aquelha assignada on se obligue en fourma de non la transportar en autra part et puesque prenre sa penssion au terme que ven la pagua porcanera d'Aurelha et en cas que la dicha renda non abascessa que aquella de Loubares ly sye tenguda et aquel que ten Aurelha si obligue au-dich Grilho et lo dich Grilho aja poyssansa de lo quitar et aquel que la comprarie per lo temps avenir [4].
5 Item demanda que moss. Johan Baston vengua en Aix per aver la letra del rey.
6 Item demanda que la viella vuelha scriure au rey en favour del dich mess. Jaques que el non sie compres en la grassia, laqual lo rey a octrojat aux Jusieus per lurs deutes.
7 Item demanda coma a estat levadier que on vuelha aver .II. homes per ausir sos contes et aquellos vist sie quitat.
8 Item demanda lo dich Jaques que a despens de la viella si traja l'estrument e que per talha ne charga que fassa la viella on non li puesqua metre en talha ny charga per occasion d'aquesta penssion de .IIIIC. flor..
9 Item que la viella se obligara en forma de non demandar al rey ny a sos officiers de non diminuir la penssion ny metre lo principal a paguar.
10 Item la dicha penssion comensara lo premier an a paguar lo permier journ de jenoyer mil .IIIICLXX. contant de l'incarnation. [ii]
11  Item car la cieutat d'Arle deu pagar a messier Loys Dorio dos mille flor. e lo cambi per aquellos degut e pagadors a las festas de Calendas prochanament venent, losquals dos mille flor. lo-dich messier Lois a pagat au rey nostre subeyran senhor per la dicha cieutat. Item plus a pagat la dicha cieutat dos mille flor. au noble Guillens de Chastel de dos ans passatz degutz de son principal, losquals dos mille flor. la cieutat a prezes del argent de la gabella del temps passat per se ajudar e sabvenir contra los Cathalans e altres affayres de la cieutat. Item plus a a pagar mille flor. al dich Guillens du Chastel, loqual a fach hun indicat a la cort de monsenhor l'official d'Avinhon contra la cieutat e sindegues e conselhiers d'aquella de alcuna summa de las dichas pagas a el degudas, loqual indicat es porrogat fin a Calendas venens e si non es pagat fara tyrar sentencia de excumenge e diversas altras despensas contra los dichs sindegues e conselhiers obligatz e car la present cieutat non a argent ne de que lo fayre per lo present ne se pot fayre talha contra lo poble que es fort paubre e neccessitos considerant las grans perdoas que an fachas causant lo Rose de lurs gausidas e que plus util es a la cieutat de manlevar que far talha per evictar despensas del dich noble Guillens du Chastel, per so car lo se troba lo noble Jaques Grillo sindegue a pregunta e requesta dels autres senhors sindegues e conselhiers e a contemplacion de la present cieutat coma bon cieutadan volent obviar als dammages e despensas a la present cieutat coma a costumat de fayre es content de comprar una annual pencion e perpetuabla subre la cieutat de quatre cens flor. per lo pres de sinq mille flor., a rason de huech flor. per cent en la forma, maniera condition e pactes obligansas en capitols subre scrichs de la man de monsenhor de Cabannas, et per so ordennat per lo present conselh que lo si venda la dicha pention au dich noble Jaques Grillo per lo pres subre-dich juxta los capitols subre dichs per lo ben e la utilitat de la causa publica de la dicha cieutat, car milhor es e plus util ad aquella de vendre la dicha pention que far talha per […] [5] del poble.
12 En exeqution dels dichs capitols e de la ordenansa subre-dicha, lo dich messier Johan Baston es estat mandat enbayssador en Ays a la maiestat del rey notre subeyran senhor e a reportat letras patentas confermans los dichs capitols e consentens a la present universitat de vendre la dicha pension anbe obligansas a totas cortz d'enfra lo present pays e deforas pays constituidas.
13 En aprop l'an subre-dich, dimecres, a .XXVII. del mes sus-dich de decembre, aprop lo retorn del dich messier Johan Baston sindegue, fonc convocat lo conselh de mandament del dich monsenhor lo viguier per las causas que […] [6] a la present universitat e per special auzir la relacion del dich mess. Johan Baston, e en la sala del conselh, en loqual conselh foron presens lo-dich messier Johan Baston, lo honorable Johan Charriera, sindegues nobles Anthoni de Pontis senhors de Cabannas Guido Alba senhor de Sant Andiol, Honorat Bocha, Nicholau Boyc, Johan de Sant Martin, Berthelemeu Tropin, mess. Anthoni Malsant, Peyre del Pont, Julian de Donino, Michel Aymar, Folquet Aymar, maystre Anthoni Vilassa notary, maystre Peyre Vulphart notary, Guilhem Miquel alias Cotellier, Peyre Mayran, maystre Johan Uvicti, tots ensemble ausida la relation del dich messier Johan Baston, an adonar vistas las letras apportadas per lo dich messier Johan Baston del rey nostre subeyran senhor sus los dichs capitols, fonc ordenat que la-dicha vendicion de la dicha pencion si fezessa en forma al-dich mess. Jaques Grillo constant nota receupuda per me Bernart Pangon, notary. Item fonc ordenat que fos pagat al dich mess. Johan Baston de la dicha enbayssada de sieys jorns que a estat an dos cavals a rason de .XVIII. gros per jorn, que montan nou flor.. Item que li sien pagatz tres flor. sieys gros que a pagat per las dichas letras e tot aysso sie acceptat al thesaurier en sos contes.
14  [iii] Et primo, ausida la relacion facha per los nobles Gauchier Quiquiran, senhor de Bel Joc, et Honorat de la Torre, comesses per lo present conselh a visitar la levada de la Bausenca, losquals han refferit aver vista lad. levada, et aver besonh de grant reparacion et [7] vern tota ha ruyna et ha tombar, et si breument non es reparada, sera ung grant et insupportable dampnage de tot lo terrador de Camarguas, et per evictar tout dampnage, per tant es stat ordenat en lo present conselh que hal noble Bermonet Bochon et Thomas de Donin, levadiers de la dicha Bausenga, sie ajustat et donat per levadier lo noble Honorat de la Torre, per so car al comensament del talh fach a causa de lad. levadarie, es stat promes levadier. Et han ordenat que los-dichs Bermonet Bochon, Honorat de la Torre et Thomasson ajon a rendre compte de so que auram exigit et reculhit, et sie reliqua prestare. Et per plus tost exigir la resta del talh degut a-la-dicha levadarie, es stat ordenat que Johannon Celesti aja a culhir la resta de lad. levadarie, es stat ordenat que Johannon Celesti aja aculhit la resta de lad. levadarie. Et per sa pena haja ung gros per florin. Et que losd. levadiers fasson bona diligencia de ben et degudament reparar la subred. levada en maniera que non donne degun dampnage.
15 Item car lo noble Johannon de Sant Martin entent de far extimar alcun dampnage, loqual li es estat fach, laqual causa non pot far extimar per occasion del noble Johannon de Brunet qu'es ung dels extimadors, et loqual Johannon es occupat ha causa de la infirmitat de Jaumon de Brunet son payre. Et non pot vaccar circa lad. extima, per tant es stat ordenat en lo present conselh que ald. noble Johannon de Sant Martin sie baylat lo noble Luquin Malcana, loqual Luquin Malcana ambe Guilhem Steve, altre extimador, hajan extimar lod. dampnage juxta lo stil de la subsclavarie.
16 Item es stat plus ordenat en lo present conselh que per so car la martelhiera de Lobares tomba en ruyna, et hossi las levadas que sien comesses ha visitar lad. martelliera et levada, et son estas elegis les nobles Honorat de la Torre, Loys Raynaut, et los honorables Guilhem Steve et Anthoni Artiga, losquals hajan a visitar et pueys refferir.
17 Item car lo noble Loys de Vieta, senhor de Conde ha impetrat del rey nostre mestre alcuna lectras en lasquals se asseris esser sr de Vaccares et Fornales, losquals Vacares et Fornales son de la present citat, es stat ordenat que en contra lasd. letras, los sendegues et monsenhor lo accessor en nom de la cieutat se oppauson.
18 Item plus es stat ordenat que las sarralhas, lasquals ha fachas mestre Loys Garnier, se pauson et boton en las portas de las muretas de la present cieutat d'Arle.
19 Item plus car lo egrege doctor mons. lo accessor monsen Loys de Cuers, ha deliberat de far bastir en son hostal en una cambra que ven subre la carriera, laqual causa non vol far sensa consentiment del present conselh, per so car vol far ung arc en la carriera, per tant es stat ordenat que lo noble Johannon de Sant Martin et Anthoni Artigua hajon a visitar et pueys refferir.
20  Item per so que Damian Herinelha, habitant de Istre lavora en la cabana dau-Raymont qu'es en lo terrador de aquesta present cieutat, et per tant es prejudice de la present cieutat per tant es stat ordenat que se comes a mons. de Bel Joc et Loys Raynaud coma lo present conselh ho comet que ajon ha tractar ambe lod. Damian fach quant lod. Damian hen voldra aver, et que pueys hajon ha refferir. [iv]
21 Comission de visitar a visitar l'arnes et gens de la present cieutat. [v]
22 Et primo, vistas las lectras clausas per lo rey nostre soberam senhor a monsenhors le viguier sendegues d'Arle transmessas, per lasquals manda que la present cieutat d'Arle aja avisar quilz gens et quantas gens et quilz nombre de gens d'armas se poyrie trobar en la present cieutat d'Arle, et que hon fassa diligensa de enquerir, et facha la-d. visitation que hon aja pueys ha mandar a la siena magestat quil nombre la present cieutat d'Arle de gens d'armas poyra far affin que quant la-d. siena majestat n'aura besonh, les pueysca aver, et per complayre et obesir a la siena magestat coma tengus sures coma verays subjes et obeyssens, per tant es stat ordenat en lo present conselh que hon fassa la visitation per touta la present cieutat d'Arle, coment a dos homes de chascuna parroquia que ajan a visitar het refferir quantas gens de nombre se poyre trobar et de arnes, affin que hon hi donne provision, et hon pueysca far relacion honesta al rey, et son estas elligis, so es en la parroquia de Sant Martin lo noble Symon Grilho, et lo honorable home Johan de Rohan, en la parrocha de Sant Laurens lo noble Steve Bale, Thomasson de Donin, en la parrocha de Sancta Cros Frances Tropin, Rostan Maurelh, en la Principal Loys Raynaud, messier Pierre Guilhot, en la parroquia de sant Lucian Barthomieu Tropin, Fulquet de Rodes, en la parroquia de Sant George, Sant Vincens et Sant Michel de l'Escalla Rene de Castilhon, et Guilhem de Lapha, la Maior Gillet Cabbassole, Guilhem Steve et Sant Julian et Sant Gille, Johan Arbaut et Monon Cartier. Et que ajan a refferir hunc ad dilious per donar asso que lo rey senhor nostre nos manda.
23 Que dengun masellier que non aura acommensat a talhar a Pascas non puesca talhar subre an.
24 Item car alcuns los maselliers de aquesta cieutat son contens de talhar et provesir la villa de cart dum [8] tant que aquellos que non talharan a l'acomensament non auson talhar subre an per tant es stat ordenat en lo present conselh per la utilitat de la causa publica que aquellos que acomensaran a talhar en la festa de Pascas dejan talhar tout l'an. Et que aquellos que non talharan a l'acomensament, non auson ne presumiscon talhar car en la present cieutat subre an sus penas de vint et sincq ll. de cor. applicadoyras al rey nostre soberan senhor exceptat les gens d'Arle noyriguiers que aurien ha talhar de lors avers propis.
25 De la visitacion de lo encumador.
26 Item car l'an passat fonc ordenat et comes a gens expertas de anar visitar l'encumador dels froysses, loqual volie ocultar Anthoni Ferrier, laborador del luoc de Istre, loqual continuie de lo voler ocupar. Et deson hi-a semenat de blat, laqual causa es dampnage de la causa publica, per tant es stat ordenat en lo present conselh que hon aja a visitar lo-d. encumador, affin de veser si es ocupat, et si es occupat que hon aja a tornar en son premier estat. Et son stas helegis en la companie de messiers los sendegues Johannon Arbaut, Loys Raynaud, per nobles Guilhem Steve et Guilhem tot hac per borgeses et que ajan ha refferir et tornar al present premier stat.
27 Que se visite lo pati de Podemal ho de Avondos.
28 Item car lo se dis que Barthomiena Vergiera se perfforssa de usurpar lo pati de la villa, loqual se appella Podomal ho Avondos [9]. Per tant es stat ordenat que los subred. ajan a visitar si lod. Vergiera occupa et hajan ha refferir en lo present conselh et hossi visitar en tot si hi-a ren que sie occupat de la villa.
29 Que se visite las cars salladas de porcs.
30 Item car lo se dis que les cars salladas de porcs se vendon foras de la present cieutat qu'es interest et dampnage de la present cieutat. Per tant es stat ordenat en lo present conselh que Esteve Balt et Tropheme Aycart comesses et Gautier Usson per masellier [10] l'an passat subre la visitacion de las cars que ajan a visitar las dichas cars salladas si an [11] es la provision de la cieutat. Et si non hi-a que retengon per la provision, et ajon ha refferir per hi donar provision per mons. lo viguier. [vi]
31 Et primo vistas las lettras per lo rey nostre soberan senhor transmessas a mess. lo viguier et sendegues de aquesta present cieutat, per lasquals manda que la present cieutat deja botar en ponch de gens d'armas le plus que hon poyra affin devers la siena magestat mandar per son besonh, retenguda la provision de la present cieutat. Et que hossi hon mande de artilharie per son secors, per tant es stat ordenat en lo present conselh que hon elegisca ung home de aquest present conselh expert en aysso que aja lo govert et sie cappitani de la companie que la present cieutat mandara al rey per son secors et adjuda. Et es stat elegit en capitani so es lo noble Nicholau d'Ayguieras. Et que la ordenansa subred. en sortisca son effet lo plus diligenment que sera possible. Et que hon soude per mantenent cent homes a rason de siex flor. lo mes per chascun home, et que al capitani per sos gages sien donas per mes vint et sincq flor.. Et quant al regart de la artilharie que lo rey, senhor nostre manda, que hon li mande car vem contra las convencions de aquesta cieutat. Per tant es stat ordenat en lo present conselh, dengun discrepant, que hon assemble ung altre veguadas lo conselh en loqual sien appellas tous conselliers et autres foras de conselh affin que hon delibere subre lad. artilharie, laqual ordenansa de mandar gens per lo secors del rey. Per so car hon ordena de baylar a chascun dels dichs homes siex flor. et .XXV. al cappitani, entent lo present conselh que aquella tal soma se pague en diminucion des quatre mille flor., losquals la present cieutat deu al rey per resta del don fach a la siena maiestat.
32 Item es stat ordenat que hon garde las portals per tilles de jort donant la comission ha Johan Joly et ha Johannon Mege, et que hon fassa sarrar las portals de milhor hora et hubrir plus tart.
33  Del fach de l'artilharie que demanda lo rey.
34 Et primo car hier lo rey, nostre soberam senhor mandet que la present cieutat agues mandar a la siena maiestat de artilharia per son besonh. Et car las causas subre declaradas venon contra las convencions de aquesta present cieutat. Per tant es stat ordenat en lo present conselh ambe la oppinion maior et la plus part de aquella, que actendut que ven contra nostras conventions que la dicha convencion se observe jusques a la ongla, tout jort volent obesir als mandamens del rey, senhor nostre. Et que hon eligisca dos de aquest present conselh gens de ben, que vagon a la maiestat del rey li supplicant et requerit que li plassa de observar lad. convension en li remostrant coma la artilharie es neccessari per la deffension de la present cieutat. Et son estas eligis en ambayssadors lo noble Bermonet Bochon sendegue, et lo egrege doctor monsen Loys de Cutis, accessor.
35 De non pagar dos mille flor. que demanda lo rey per mantenent.
36 Item, vistas las lectras per lo rey nostre soberam senhor als mess. sendegues et conselh mandadas, per lasquals manda que la present cieutat li vulha subvenir et baylar en diminucion dels quatre mille flor. que resta devent de dos mille florins. Et car la present cieutat es fort neccessitosa d'argent et non per mantenent ha hont pueysca pendre argent. Per tant es stat ordenat en lo present conselh que los-d. ambayssadors ajan ha supplicar al rey en lo remostrant que actendut que non hi-a per mantenent argent, per so car lus faut soudar gens per adimplir a la real maiestat que non podon mantenent ly secorir de lad. summa de dos mille flor..
37  Dels portals.
38 Et primierament car l'altre jort fonc ordenat en lo present conselh que hon degues gardar los portals de aquesta cieutat, et hon hi dones provision subre la garda de aquellas per tant es stat ordenat en lo present conselh, nengun discrepant, que toutz los portals de aquesta cieutat se sarram, reservant portals dos, so es lo portal de la Cavallarie et lo portal de Mercanou, losquals dos portals dejan estar ubers. Et que hon hi bote gardas de jort a toutz dos. Et ung de nuech so es lo portal de la Cavallarie, affin que se venien de nuech gens que fosson de aquesta cieutat, que hon agues lo hubrir, exceptatz los portals de Luygua.
39 Dels maselliers.
40 Item car l'altre jort fonc ordenat en lo presen conselh que los maselliers que accomensaran a talhar a Pasquas que aguesson ha talhar tout l'an, et que non aurie accomensat a Pascas non talhessa subre an; et per miech de la causa publica es stat ordenat mantenent en lo present conselh que los maselhiers que acomensaran a talhar ha Pasquas talhen tout l'an. Et aquellos que non auram acomensat a talhar a Pascas reservant coma dessus en l'altra ordenansa [12] non auson ne presumiscon talhar subre an sus pena de .XXV. ll. de cor. applicadoyras al rey nostre soberam senhor. Et que hon requerisca mons. lo viguier que li plassa de far far la crida per aquesta cieutat que las causas subred. se observon.
41 Que dengun ceu non salhe foras de la present cieutat ni candellas.
42 Item plus, es stat ordenat en lo present conselh que hon requerisca mons. lo viguier ho son luoctenent coma per lo present lod. mons. luoctenent requere lo present conselh que li plassa consentir una crida que denguna persona de quant stat ho condicion que sie non ause ne presumisca gitar candellas ni ceu, ni vendre ho far vendre lod. ceu deforas la present cieutat sus pena a-l'arbitre deld. mons. posidoyre sensa la licencia de mess. los sendegues.
43 De cars salladas.
44 Item plus car certenas personas avens cars-salladas de porcs las vendon ha personas forestieras, lacal causa ven en preiudice de la causa publica de aquesta cieutat, non considerant retenir la provision de la cieutat. Per tant es stat ordenat en lo present conselh en seguent la tenor de la ordenansa subre aysso facha, que la ll. de cart sallada sy venda a rason de tres pattacz la ll., et la ll. del lart se venda a rason de siex pattacz la liura. Et que hon fassa far la crida per la present cieutat que hon observa las causas subred.. Et que dengun non ause vendre cars salladas de pors foras de la cieutat sensa la licencia de mess. sendegues.
45 De .XLVI. flor. .VI. gros pagas per lo thesaurier a las gens d'armas. Item car lo discret home Mathieu Berenguier, thesaurier de aquesta cieutat, ha pagat a las personas que eran stadas respachadas per la present cieutat per gens d'armas per lo secors del rey, nostre soberam senhor, la summa de quaranta et siex flor. et siex gros, per tant es stat ordenat en lo present conselh que losd. .XLVI. flor. et .VI. gros sien acceptatz en los contes deld. thesaurier, non obstant que non aja appodixa per titular.
46  De .VIII. flor. pagadors al noble Nicholau d'Ayguieras.
47 Item car lo noble Nicholau d'Ayguieras, loqual era stat eligit cappitani de las gens d'armas, ha despendut del sien et ha pres grant pena affar armar lasd. gens d'armas. Per tant es stat ordenat en lo present conselh que al dich de Ayguieras sie donat per lo thesaurier de l'argent de la villa so es la summa de vuech flor.. Et que losd. .VIII. flor. sien acceptatz en los comptes del thesaurier.
48 De ung fl. pagador ha Monon d'Espenhie.
49 Item car messiers los sendegues han fach adobar ung partars de la paret del portal de l'Aura. Et ha adobat lo portal de l'Aura ho lo portal del Renclun, laqual causa summa ung florin. Per tant es stat ordenat en lo present conselh que aquel flor. se pague a Monon d'Espenhe, peyrier, loqual ha fach la causa. Et que sie acceptat en los comptes del thesaurier.
50 De .III. fl. pagadors ha Johan Jaret.
51 Item plus es stat ordenat en lo present conselh que sie pagat a Johan Jaret, fustier d'Arle, per la reparation, laqual ha facha hal Portal Agnell, et als altres portals. Et per los partus de las sarralhas, so es la summa de tres florins, et que losd. tres florins sien acceptaz als comptes del thesaurier.
52 Relation facha de .XIII. flor. siex g. et .VIII. d. pagas per Folquet de Roddes, thesaurier de l'an passat.
53 Item ausida la relacion facha per lo noble Gillet Cabbassolla et Johannon Bourbbon, comesses a veser certanas despensas menudieras, lasquals avie fachas Fulquet de Roddes, thesaurier de l'an passat, lasquals refferisson las dichas despensas, montar trege florins siex gros et .VIII. d., coma consta al pe de la cedula de las despensas de lus man propria. Per tant es stat ordenat en lo present conselh que losd. trege flor. et siex gros de .VIII. deniers sien acceptatz en los comptes del dich Fulquet.
54 Del proces de J. la molher de Isaac de Blanas jusieu.
55 Item car la molher de Isaac de Blanas, jusieu de aquesta cieutat ha volgut dire certanas paraulas iniominiosas et orriblas contra la maiestat de nostre senhor Jeshus Crist lasquals causas son de mal exemple, et contra nostra fe cristiana. Et son dignas de granda pugnicion. Per tant es stat ordenat en lo present conselh, nengun discrepan, que mess. los sendegues, en nom de la present cieutat, dejon en nom deu et per substenir nostre fe cristiana ensistir devers mess. officies reals, que lus plassa de far justicia breva de aquella jusieva juxta son demerite.
56 De .II. flor. .III. g. pagadors a Peyre Vincens.
57 Item car mestre Peyre Vincens, sarralhier, ha fach sinc gonfons per l'ostal de la villa pesant nou ll. et mieia. Item certas croches per la present cieutat que peson .XXVII. ll. et mieia, que es en summa vint et sept gros. Per tant es stat ordenat que losd. .XXVII. gros sien pagas ald. Peyre Vincens, et que sien acceptas als contes del thesaurier.
58 De .X. flor. pagadors a mestre Loys Granier bombardier.
59 Item plus ordenat es stat que sie pagat a mestre Loys lo bombardier, en diminucion de so que li-es degut per la present cieutat, so es des flor. ha causa de las sarralhas per el fachas per la villa [13]. Et que losd. .X. florins sien acceptas en los comptes del thesaurier.
60 De .II. flor. .VI. gros pagadors a Palladon.
61 Item plus, es stat ordenat en lo present conselh que sie donat et baylat a Peyre Palhadon, per lo trebalh que ha pres per far assemblar las gens d'armas, la summa de dos flor. et siex gros. Et que sien acceptas als contes del thesaurier.
62  [vii] Del cunch de l'aur et de l'argent.
63 Et primo car mestre Steve d'Audelot, argentier d'Arle quant el vivie, avie dos coinchs sive marchas de aquesta present cieutat, ambe losquals lod. mestre Steve serchava tout lo linge que fasie et tous altres argentiers d'argent. Et car mantenent losd. coinhs son en las mans de aquesta present cieutat, et serie ben licite per utilitat de la causa publica que los dichs coinhs fosson baylas et messes en las mans de alcuns argentier et home de ben de aquesta cieutat, affin que tout l'obrage que se fara d'ayssis en avant si es argent de cort se deja […] senhar [14] del coinh et segnal del lion. Et si es d'argent fin se deja senhar del segnal en loqual es scapch Arle. Per tant es stat ordenat en lo present conselh, nengun discrepant, que los-dichs cunhs et segnals si dejan baylar entres las mans de mestre Anthoni Feti l'argentier, argentier et cieutadan d'Arle, loqual mestre Anthoni deja ben et lialment los-dichs cunhs gardar, et senhar tout l'obrage que d'ayssi enavant si fara d'argent, coma mantenent per lo present lod. conselh ha elegit lod. mestre Anthoni per senhar tout l'obrage d'argent que se fara d'ayssi enavant dels-dis cunhs, ambe aquesta condicion que lo-d. mestre Anthoni promectra et jurara en las mans de mess. los sendegues de ben et degudament exercir lod. office, et fa far bon et lial obrage et que non deja senhar dengun obrage d'or ni d'argent si non que en lo tal obrage sie lo segnal del mestre que lo fara.
64 Que d'ayssi enavant seron fassa obrege al pes et marc d'Arle.
65 Item car en aquesta cieutat hi-a march expres ho pes de march, per loqual on deu obrar et far obrage al dich pes, per tant es stat ordenat en lo present conselh, negun discrepant, que per utilitat de la causa publica d'ayssis ennavant, los argenties dejon far l'obrage al pes et march d'Arle. Et que devers la cieutat deja restar ung doble, affin que los cieutadans puescan pesar pungs l'obrage que aurie far fayre. Et si hon li aurie fach bon pes lial, […] [15] als-dichs argentiers que ajan ha far pesar del dich marc fins a Sant Michel, et que hon requirisca mons. lo luoctenent que hon fassa crida per la present cieutat de adimplir la causa subred. coma mantenent lo requirion.
66 Relacion facha per les ambayssadors.
67 Item ausida la relacion facha per lo present conselh per lo noble Bermonet Bochon, sendegue, et lo egrege doctor monsen Loys de Cuers, accessor de la present cieutat, losquals son estas eligis per ambayssadors per lo present conselh per anar devers lo rey nostre soberam senhor, losquals dison et refferisson aver expensat al rey la tenor de la ordenansa subre aysso per lo conselh facha, et la tenor de la convencion nostra, per laqual dis que nenguna artilharie se deja salhir foras de la present cieutat, laqual artilharie pertenga al comun. Et hossi aver expausat a la siena maiestat que la present cieutat avie fach provision de cent homes d'armas per lo secors de la siena maiestat. Et hossi que la villa non podie mantenent li subvenir dels dos mille florins, losquals demandava mantenent li esser delieuras en deminucion de la resta del don fach a la siena maiestat.

Notes de transcription
[1] Il s'agit plutôt d'un i long.
[2] Le mot suivant est illisible.
[3] Le mot suivant est illisible.
[4] Le passage entre etencasqueet lotempsavenirest écrit deux paragraphes après, avec un rappel à la suite de d'aurelhapour réparer l'oubli.
[5] Le mot suivant est pratiquement illisible (paubresa?).
[6] Le mot suivant est pratiquement illisible.
[7] Le mot suivant est difficilement lisible.
[8] Transcription incertaine.
[9] HoAvondosest écrit à la fin du paragraphe, avec un renvoi.
[10] Les cinq derniers mots depuis etGautiersont à la fin du paragraphe.
[11] Tache sur la fin du mot.
[12] Les neuf mots qui précèdent à partir de aPascassont à la fin du paragraphe, avec un renvoi.
[13] Les onze mots qui précèdent depuis hacausasont à la fin du paragraphe avec un renvoi.
[14] Senharest précédé des deux points dans le texte original.
[15] Le mot est presque illisible.

Notes linguistiques
[i] Les pages précédentes sont en latin, ainsi que les quatre premiers paragraphes de celle-ci.
[ii] Le paragraphe suivant est en latin.
[iii] Le premier paragraphe est en latin. Suit la liste des consuls de l'année en cours, ici 1481.
[iv] Suivent un paragraphe en latin, et les noms des consuls.
[v] À partir d'ici, chaque paragraphe est précédé d'un titre, écrit dans la marge, à côté.
[vi] Suivent un paragraphe en latin, et la liste des nouveaux syndics.
[vii] Viennent ensuite un paragraphe en latin, plus les noms des nouveaux syndics.