Accueil>Les corpus textuels>Charte docArles001

Accueil

Descriptif du projet

Les corpus textuels

Interrogations linguistiques
[vers une autre interface]

Contact

 

Choix d'édition

édition critique
édition interprétative
édition diplomatique

Montrer la structure rhétorique

non
oui

   

Téléchargement du document

fichier xml fichier pdf

Documents linguistiques galloromans
Corpus : (docArles)
Responsable du corpus : Martin Glessgen
Édition de la charte : Marie Rose Bonnet

docArles001

1251-1385.

Type de document: Statuts (copie).

Objet: Extraits des statuts de la ville d'Arles de l'année 1150 et des conventions des années 1251 et 1385 avec divers autres actes anciens.

Support: Registre in-4o de 310 feuillets papier. Reliure en basane. Titres rubriqués.

Lieu de conservation: Archives communales d'Arles, AA 16 fo 185ro à fo 193ro.

1  [i] Vegadas en .X. s. et per la segonda vegada en .XX. s. et per la tersa aia la lenga troncada a punir la dicha tersa pena als juges ordinaris.
2 \2 Item que tota persona que jogue argent als datz es condempnada en .V. s. et perdement de l'argent que tendrie en la man jogant.
3 \3 Item que tota persona faisant taverna que sufferte joc en sa taverna apres que la campana de la cort aura sonat per lo gach sie condempnada en .X. s. et si jogan davant la campana pagent .V. s. per cascuna vegada.
4 \4 Item tota persona que tenga ho suffra tricharie en sa maison sie condempnada de jors per cascuna vegada que atrobarien jogant en .X. s. et de nuech en .XX. s. cor..
5 \5 Item tota persona que albergera en son hostal layrons ho personas diffamadas ho hereticas et de mala vida sie condempnada en des sols s. .X..
6 \6 Item tota persona infaima et diffamada que sie atrobada de nuech per Arle alant et tornant ambe lume ho sens lume apres la campana sie condempnada en la pena de l'estatut pausado sus la rebrica de campana quolibet sie pausada et lo sostclavari ho los compaignons que lo aurien atrobat los dejan mettre en prison et si non ho fan tombon en la pena subre-dicha per cascuna vegada de l'estatut.
7 \7 Item tota fema publica putain cantoniera ho tenant mal vida et inhonesta demorant en cariere de las femas de ben et bonas que porte mantel vel en la testa ho subre son col ho espallas ho plechons ho garlanda ho anel d'or ho d'argent sie condempnada per cascuna causa en sinquanta sols de cor..
8 Et en perdement de las causas sus-dichas et tota fama honesta et de ben les ly puesca levar sens encorre denguna pena.
9 Et assi los vezins et las vezinas las puescan gitar de leur carriera de leur auctoritat et sens encorre denguna pena.
10  \8 Item tota fema publica ou cantoniera et inhonesta \9 que vaga per Arle sens agulheta subre la roba \10 sobeyrana que portarie sie condempnada en \11 sinquanta sols cor. et en perdement de las \12 raubas.
11 \13 Cotel. Item tot home privat ho estrange que porte \14 cotel ho daga ho altre arnes per Arle \15 ho al bordel de jors ho de nuech sie condempnat \16 de jors en .V. s. et de nuech en .X. s. et perdement \17 de l'arnes.
12 \18 Portafays. Item tot portafays que porte cotel per Arle que \19 aja poncha et oultra la mesura sie condempnat \20 en s. .V. et perdement de cotel.
13 \21 Lo capayron. Item tota persona que malitiosament levara \22 lo capayron ho lo capel ho bonet de la testa \23 a una autra persona sie condempnada en .V. s..
14 \24 Ayguas. Item tota persona que giete aygas pudentes, \25 cacafieros, sendres, ou autres imundicias en \26 carriera publica es condempnada per cascuna vegada sie de jort en .V. s. et sie de nuech \27 en .X. s..
15 \28 Tripas scobilhas. Item tota persona que lava draps ordeslupes \29 et gieta scobilhas ho aultres imundicias en \30 Rose del portal de la Cavalarie fins al plan de la Roqueta de tot l'an es condempnat \31 per cascuna en .V. s..
16 \32 Fomeras. Item tota persona que porta fomeras ambe \33 carreta ho tombarel sansa cuberta dessus \34 es condempnat per cascuna vegada en s. .V..
17 \35 Fomeras. Item tota persona que fassa fomeras en carrierra \36 publica tant en Arle que de foras ne en lo \37 fossat de la villa ny-en la carrierra ho lo \38 plan de la Roqueta es condempnada par \39 cascuna vegada en sinc s. et tot home \40 pot pendre lo fomeras.
18 Item tota persona que cava terra en la carrierra \41 ou en lo plan de la Roqueta es condempnada \42 per cascuna vegada en s. .X..
19 La carreta. Item que tota persona que monte subre carreta ho \43 tombarel sie cargat ho osant anant per Arle \44 es condempnat per cascuna vegada en \45 sinc sols.
20  \46 Mercenari. Item tot mersenari que cavalque bestia cargada \47 ho assouta ambe companhon sens licencia de \48 son mestre es condempnat per cascuna vegada \49 en des sols.
21 \50 Et qui la fera anar per villa sensa la \51 menar en la esture tomba per cascuna vegada \52 en la dicha pena.
22 Pan. Item tota persona que tenga ho fassa pan \53 a vendre sie tenguda de far et tenir \54 pan de dos deniers, et de ung denier \55 altrement es condempnat per cascuna \56 vegada en s. .X..
23 Pan. Item et que tota persona tenent ho fasent \57 pan a vendre sie tenguda de lo far de \58 bon pes altrement per lo pan que non serie \59 de lial pes se deja prendre et ronpre et se \60 done per amor de dieu incontinant.
24 \61 Et se los pesadors retenien pan que no fossa \62 lial que sien punis si non lo levan tot en s. .X..
25 \63 Et que las pesayres aian la tersa part \64 del pan non lial per lur pena et trabalh \65 non obstant que l'estatut ho prohibisca.
26 \66 Dels fals peses.
27 Peses. Item tota persona que compre ho venda \67 vin ho mercandias qualque sien et sien \68 trobadas falsas las mesuras ho las peses ho \69 balansas sien condempnadas per cascuna \70 vegada en s. .X..
28 Et en perdement de las mesuras, peses et \71 balansas non lialles. \72 alcalatonbus.
29 Item que sien tengudas totas personas quatre \73 vegadas cascun an de las recognoysset \74 so es de tres en tres meses et que lo alialador \75 per lo conselh non sie pagat sinon per una fes \76 sinon que se atrobassan falsas et de \77 aquellas sie pagat.
30 Mesura. Item que tot monnier aja mesura de fecra \78 senhada que fassa la vintena part ambe \79 loqual prena la moutura et se se atroba \80 falsa sie condempnat per cascuna vegada en s. .X..
31 \81 Candelas. Item que tota persona que fassa ou fassa \82 fayre candellas de sera ho de ceu per \83 vendre que non sie de bona e lial obre \84 et sens mixtura et en camavaron sie condempnada \85 en des sols s. .X..
32  \86 Et perdement de l'obrage et que se deja cremal \87 l'obrage fals.
33 Item que tot ceu se fassa ho fonda se dia \88 fondre fora d'Arle et non si porta en Arle \89 senon que sie frech et tota persona que \90 fassa del contrari sie condempnada per cascuna \91 vegada en sinc sols.
34 \92 Et tot ceu que si fassa ho fonda si deja \93 far en tal luoc et en tal temps que \94 la fetor non intre d'enfra la cieutat.
35 \95 De Recatross. Item tota persona que creme roca trosses \96 et altras herbas en Arle ho de foras deja \97 far en tal luoc et en tal temps que \98 la fetor non puesca intrar d'anfra la \99 villa autrament sie condempnada per \100 cascuna vegada en s. .V..
36 Item tot revendedor et revendeyris de \101 peysson, de aranges, limons, ho d'autras \102 causas et mercanlies quayntas que \103 sien que las compra davant la hora \104 de tercia per revendre sie condempnat \105 per cascuna vegada en s. .V.. \106 Et qui aurie comprat davant la hora de tercia \107 sie tengut de fayre part a chascun que \108 demandara aver part que serie present \109 en lo mercat fazedor de las mercancias \110 et qui aura comprat en gros per revendre \111 sie vengut d'estat emport ho en la villa \112 per tres jours et en despartir a cascun que en demandera […] per lo pres que aurie \113 comprat ou en laysar per la provision \114 de la villa a la discretion de messenhor lo \115 consols.
37 \116 Item que tot cieutadan ho estrangiera \117 persona que revendra peys que se sie \118 comprat fora de la cieutat d'Arle et \119 d'anfra lo terrador et destrech de aquella \120 ho auranges ho aultras fruchas sie \121 condempnada per cascuna vegada en \122 .X. s. et perdement de peysson et de las \123 fruchas. \124 Mais las deja layssar vendre en \125 aquel de qui es lo peysson et las \126 fruchas.
38  \127 Item tota persona vendent ou tenent peys estadisses [1] \128 ambe peys fresc sie condempnada per cascuna \129 vegada en s. .X.. \130 Et perdement del peysson et restitution de l'argent \131 del peys que aurie vendut. \132 Item tota persone qui aurie salat peysson \133 ambe sal que fossan estat salas, bacons \134 et autras cars sie condempnada en s. .X..
39 \135 Item tota persona que venda ho revenda \136 peysson pudant en peyssonarie sie condempnada \137 per cascuna vegada en s. .X..
40 \138 Et perdement del peysson que sie cremat.
41 \139 Item tota persona vendent peysses, palons, \140 catz et altras bestinalz los deja vendre al banc \141 davant la gleysa de Sancta Cros altrement \142 sie condempnada per cascuna vegada en \143 des s..
42 \144 De macellarys. Item tot mazelier crestian ho jusieu vendent \145 en lo masel public cars enfermas de morie \146 ho buffadas sie condempnat per cascuna \147 vegada en s. .X..
43 \148 Et perdement de la cart.
44 \149 Item que tot maselier vendent feda per \150 mouton ho feda masclada et adobada \151 a maniera de mouton sie condempnat \152 per cascuna vegada en s. .X..
45 \153 Et perdement de la cart.
46 \154 Item que tot maselier sie tengut de dire \155 veritat se ly es demandat de que son las \156 cars et se non dit veritat ho las vent \157 per altras que non son sie condempna per \158 cascuna vegada en s. .X. et perdament \159 de las cars et sie tengut de rendre \160 al comprador lo pres del acart et se estaja al sagrament del comprador s. .X..
47  \161 Item que degun maselier non ause vendre \162 la feda en la taula que vendra lo mouton \163 et que y aia distance de una taula ha \164 l'autra de meja canna et en quas que \165 fassa le contrari sie condempnat per cascuna \166 vegada en des s. et perdement de la cart.
48 \167 Item que tot maselier metent en alcuna \168 bestia altra grayssa que de aquella bestia \169 meseme sie condempnat en des s. et en \170 perdement de las cars. .X. s..
49 \171 Item que tot maselier cubrent lo ronhon ho la \172 pessa de la cart de altra grayssa que \173 de la bestia meseme sie condampnat per \174 cascuna vegada en des s. et perdement \175 de la cart .X. s..
50 \176 Item que tot maselier ho altra persona \177 que venda degunas cars que sien estas \178 sagatadas per vendre als jusieus en lo \179 masel dels crestiens sie condempnada \180 per cascuna vegada en vint s. et perdement \181 de las cars. s. .XX..
51 Item que tot maselier segnant bestias \182 qualque sien sie tengut de las \183 sagnar en tal maniere que lo sanc non \184 salha en carriera ny non auson gitar \185 banas en lo masel ny en carrieras \186 publicas et en cas que lo sanc salha en \187 carriera ne y-aia banas que sie condempnat \188 per cascuna vegada en des sols. s. .X..
52 \189 Item tot jusieu e jusieva hobrant ho \190 obras fasent portas hubertas a jorn de \191 dimenges et festes colans ayuns que se \192 puescan veser obrant de la carriera sie \193 condempnat per cascuna vegada en s. .X..
53 \194 Item tota persona estranja ho privada \195 que metra fuoc en la Crau d'Arle ou \196 en lo terrador ont que sie sie condempnada \197 per cascuna vegada en .XXV.. \198 Et si non ha de que pagar perda lo ponh segon \199 la tenor de l'estatut.
54  \200 Item tota persona que metra fuoc en las estobles \201 et altras luocs del tenement d'Arle de la \202 festa de Pandecostas fin a miech avost sie condempnat \203 en sincanta s..
55 Item tota persona que derabara raysses, \204 vivas ho mortes de las vinhas ho del \205 boscs sie condempnada per cascuna vegada s. .V..
56 \206 Item que tota persona que se lougue \207 e sas obras que porte foras de las vinhas \208 ho dels boscs lenhas perda lo loguier \209 et sie del mestre que l'aurie logat.
57 \210 Item que tota persona que aurie culhet \211 malhons en vinha d'altra si non que \212 fossa de voluntat d'aquel de qui serie la \213 vinha sie condempnat per cascuna vegada en s. .X..
58 \214 Item que tota persona metent enpachement \215 subre vias publicas que poyrien noser \216 als passans las dejan levar d'enfra huech \217 jours al mandament dels carreyries \218 elegis per la universitat et si non fan \219 sien condempnadas per cascuna vegada en s. .V..
59 \220 Item que tota persona que prena ho \221 casse conilhs de altra proprietat que \222 de la siena de Caramantran fins a la \223 festa de Thossans sens licencia d'aquel de \224 qui sera sie condempnada per cascun conilh \225 pres et cascun fillac et panel tendut \226 ben que conilh non y-aia pres en \227 sincanta s..
60 \228 Item que tota persona que serie trobada \229 cassant conilhs en altra possession que \230 la siena per cascun conilh pres filhat et \231 panel extendut sie condempnada iuxta \232 l'estatut que sons .C..
61 \233 Item que tota persona que tengua filas, \234 panels ho fares en Camargas ho en altras \235 partidas del terrador d'Arle si non que aguessa \236 propri casal ho que fos tengut de lo cassar \237 al temps que se deu cassar sie condempnada en s. .L..
62  \238 Item que tot pellissier e lur familiars sien \239 tengus de denunciar a la cort totz aquels que \240 lur aurien portat pels de conilhs preses de \241 Caramantran fins a Thossans et sien tengus \242 de prestar sagrament et si fazien del contrari \243 sien condempnas en s. .X..
63 \244 Totas las causas e condempnations e las \245 accusas que si fan de stilh e coustuma apertenon \246 a la cort de la sosclavarie et a la jurudition \247 del sosclavari car valon per ung testimoni \248 e car de aquellas ven la mitat al rey nostre \249 sobeyran senhor et l'autra a l'acusant.
64 \250 Parelhament apartenon a la dicha cort et \251 a la juridicion del sosclavari las accusas que \252 se fan per cridas de via novella des accusas \253 de malfachas et dan donas et de pastorgar, \254 henheyras, accabavar, pescar et cassar, \255 car la mitat se applica al rey et l'autra \256 a l'acusant, et tals accusas son admessas \257 et valon per ung testimoni.
65 \258 Del notari de la \259 sosclavarie son estilh \260 es aquest.
66 Deu far sinc libres.
67 \261 Lo permier de totas las accusas que se fan, lasquals \262 porton banh al rey nostre sobeyran seignor.
68 \263 Lo segont de las accusas de las quals non \264 porton banh, coma son de possessions de \265 gleysas et personas ecclesiasticas, et de clergues \266 solus.
69 Lo ters libre es de los titols que se fan per \267 maniera de accusa et dels titols deyssendens \268 de accusa.
70 Lo quart libre de las relacions que fan los \269 extimadors de las malafachas et dansdonas.
71 \270 Lo sinquen libre es de las accusas deyssendens \271 de las cridas que se fan per la cort real ha \272 instancia de particulars, so son devias novellas \273 de non pescar, lenhayrar, accabavar, cassar, \274 pastorgar et delinstalhar aquo aperten als \275 extimadors de non anar de nuech sens lume \276 apres la campana sonada de la cort et \277 generalement de totas las autras causas \278 subre descrichas.
72 Deu aver lo-dich notari per cascun titol .X. d. \279 per cascun testimoni ansie subre aquel \280 .VI. d. per lo cedular .II. g..
73 \281 Per cascun mandament de extima g. 1 \282 de las accusas per las scrieure non deu ren \283 aver.
74 Deu metre en las relacions que los \284 extimadors fan de las malafachas lo temps \285 delqual an extimat.
75 Deu metre en lo marge de cascun titol \286 deyssendent de accusa lo temps de coras \287 es extimat affin de interrogar los testimonis \288 que se auson subre los-dichs titols et \289 d'enfra lo-dich temps an vist altre aver \290 en la possession ont es donada la malfacha \291 et per quantas vegadas. Et si lo dich testimoni testiffica aver vist \292 lo aver de Bertran. \293 Et pueys l'autre testimoni que ly es produch \294 accusa parelhement lo aver deld. Bertran, \295 lo-dich notari deu interrogar lo-dich segont \296 testimoni si lo permier testimoni que ha \297 permierement testifficat era embel, ho si \298 era prep, que ho pogue vezer car \299 aytals depposicions si el dis que lo-\300 dich permier testimoni era ambel ho era \301 en luoc prop que ho pogues vezer coma \302 el, tal depposicion lo notari non deu \303 scrieure. Es de stilh en la dicha cort de la sclavarie \304 que tot titol que si fa per maniera d'accussa \305 lo jort que se fay lo parlement mays que \306 sie fach davant la publication del parlament \307 val et que si puesca far et sie licite a \308 cascun de fayre accusa contra tos malfactors \309 apres lo parlement mays que lo dalmage \310 et malfacha non aia plus de huech jors \311 estada facha davant lo parlement.
76  \312 Es de stilh en la-dicha cort que tot mandament \313 de las relations de los extimadors val tot \314 jor mays que d'anfre sieys meses apres la \315 relation sie exequtat et mes a exeqution \316 altrement non val et es nul. \317 Es de stilh en la-dicha cort que tota accusa \318 de malfacha et tot mandament deyssendent \319 de aquella son nuls si non dison los \320 extimadors lo temps dont an extimat.
77 \321 Es de estilh en la-dicha cort que lo mandament \322 dels extimadors non se demandat a exeqution \323 de des jours apres la relation dels extimadors \324 se non que si era facha la extima en fruchs \325 que aguessan neccessitat de nilhic que \326 mays que aquels aqui es estat fach lo \327 dalmage vengan demandar provesion \328 al sosclavari que lo sosclavari puesca \329 far inthimar a l'autra partida que danfre \330 ung jort ho dos aia fach reyre extimas \331 ho far titol si vol far autrament que la \332 part tirava a son exeqution que ho puesca \333 far et non deia la part dalmagada \334 attendre los des jors.
78 Es de stilh que en la-dicha cort que se stiva per \335 lo notari mandament de gajar, de intimar et \336 de metre al enquant mandament ho \337 licencia lo notari ha de las relations de \338 gajar de intimar de enquant quatre deniers \339 per cascuna relation et de totas las autras \340 scripturas, termes, actas, copias, pren coma \341 los notaris de la cort real.
79 Es de stilh en la dicha cort que tota tala facha en \342 blas se extiman per tot lo mes de mars en argent \343 et se es facha del mes d'abril se extima a \344 blat, et quant sera extimat .XV. jors apres \345 ho ung mes al-plus lonc, los extimadors \346 son tengus de la retornar a veser la mala\347facha si es tant granda coma la permiera \348 fes que la son estas en-quas que sien \349 requist per las partidas ho una de aquellas \350 al despens de la partida requerent et se \351 lur apareys lo blat non valer mens que \352 l'autre blat que non era tallat, non deja \353 la partida contra que es estada facha l'acusa \354 ren pagar de la malfacha si non los \355 extimadors et lo notari et lo drech del rey.
80  \356 Es de stilh que si aquel contra loqual es \357 facha la extima se sent grevat de la relation \358 et de la extima facha per los extimadors et ben \359 d'enfra los des jors delquals es estat a\360resonat e demanda al sosclavari ho a son \361 loctenent altres extimadors non ly devon \362 esser denegas appellada partida et los \363 extimadors per deffendre lur relation.
81 \364 Es de stilh que tota accusa que se fassa \365 de malfacha sans licencia d'aquel de qui es la possession es nulla ver es \366 quant se fa de licencia del fachier es \367 bona car representa la persona del senhor \368 de la possession et ossi que la maior \369 part de la talla es del fachier.
82 \370 Parelhament de ung rendier ho \371 comprador de usuffrucs de proprietas \372 tota accusa facha de lur licencia es \373 bona.
83 \374 Es de stilh en la dicha cort que quant se fa \375 denguna extima de proprietat ho de hun affar ho herbage [2] que ajan \376 al miech camin, draya, ho aultra \377 possession, non si fassa si non una \378 extima et una relation mays que la \379 proprietat sie tota de una persona, et \380 que si donon dos confrons vrays de la \381 terra dalmajada aver draya ho \382 camin ho gabin ho altra possession \383 en miech empero se non s'en fasie \384 mention que per so la accusa \385 non sie pas nulla.
84 \386 Es de stilh et per statut que negun accusant \387 non sie ames a accusar si non que sie \388 persona de bona fama et quant sie persona \389 de bona fama deu designat en la accusa \390 que fay lo jort e los confrons de la \391 proprietat almens dos confrons vrays \392 autrament la accusa es nulla et quant \393 lo accusador jurara aver vist lo bestiari \394 donant lo domaige, l'acusa sie bona \395 mays que arasone los gardians se \396 y son presens altrament se non y son \397 non sie tengut de los arasonar et \398 que tal accusant deja estre de tot \399 cregut a son sagrament.
85  \400 Es de stilh observat en la dicha cort de la \401 sosclavarie que negun non pot far \402 accusat per dan donat sinon contra scabot \403 ho baylies, et si mays y avie d'aver \404 per escabot ho baylia aquel contra lo\405qual es facha la accusa, non es \406 tengut de pagar senon per baylia \407 ho per escabot, es ajustat de novel que \408 quant y aura mens de nombre de scabot \409 que se accusa per nombre so es contra \410 totas bestias et non autrament et \411 pagara rata per rata coma dessus \412 es dich.
86 \413 Dels extimadors et \414 salari del notari.
87 \415 Es de stilh en la dicha cort de la sosclavarie \416 que los extimadors vagan luenh ho pres \417 non an sinon 1 gros per home et per \418 dan donat autant. Et car non es justa \419 causa que los extimadors vagan tres \420 ni quatre legas luench extimar per \421 ung gros per so es estat de novel reparat \422 lo dich stilh que los extimadors ajan \423 per pres que vagan extimar dos gros \424 per home et si lo luoc onte yran extimar \425 y a mays de una lega, que aian dos \426 gros per lega, per home et non auson \427 plus demandar et per dan donat miech \428 gros per home et lo notari ung gros \429 per lo mandament et que si deja mettre \430 en lo mandament lo salari dels extimadors \431 et la part lo deja recobrar et en cas que \432 los-d. extimadors demandon ho fassan mais \433 pagar que tonbon per cascuna vegada cascun \434 d'els en la pena de .XXV. s.. Et sien \435 tengus de rendre so que aurien mespres \436 e se deja estar al sagrament de aquel \437 que aurien pagat. Et que losd. extimadors \438 sien tengus anar extimar lo dalmage \439 al plus luench d'anfre tres jors apres \440 que seran requist et si non ho fan \441 que monsenhor lo sosclavari puesca provesir de \442 ung autre requist per la partida.
88 \443 Es de stilh en la dicha cort de la sosclavarie \444 que quant los extimadors van extimar \445 ung hostal devon extimar las pares, \446 los solias et totas las fustalhas et lo \447 cobert et devon menar amb-ellos ung \448 peyrier et hun fustier et chascun delos \449 deu aver tres gros per home et lo \450 notari de la cort deu designar los nons \451 et subrenons dels dichs peyrier et \452 fustier et de tot se deu far una relation \453 et ung mandament.
89 \454 Es de stilh que parelhament quant losd. \455 extimadors van extimar vinhas, devon \456 extimar lo podar, lo accabassar, lo \457 foyre et lo relaure, et devon menar \458 amb-ellos hun vinhier loqual aura \459 parelh salari coma ung des extimadors, \460 et de tot non si fera sinon una relation \461 et ung mandament et auran tres gros \462 per home.
90 \463 Es ossi de stilh que quant van extimar \464 vergiers, devon menar amb-ellos ung \465 ortolan expert et de chascuna generation \466 de albres fruchiers et de ortolalha \467 devon far una extima et l'ortolhan \468 a autant de gaiges comma hun dels \469 extimadors et de tot non y aia sinon \470 una relation et ung mandament et \471 dejan aver per lur salari tres gros per \472 home.
91 \473 Es de stilh que quant van extimar garachs \474 non ben cultivas contra fachiers, devon \475 ordenar que venant la gausida los-dichs garachs \476 dejan rendre sestayrada per sestayrada coma \477 rendran los vesins que aurien ben lavorat, \478 maysque las terras valguessan una \479 l'autra et que non fossan femadas et de \480 cascun mandament aura ung gros lo \481 notari coma dessus.
92 Es de stilh en la dicha cort que los \482 extimadors davant que vengan \483 extimar la malafacha devon aresonar \484 aquel contra loqual es facha la accusa \485 afin que vol anar amb-ellos quant [3] \486 anaran extimar y puesquan anar et que \487 non valha pretendre ignorance de la dicha \488 extima et si non trobavan la partida, \489 dejan aresonar qualque ung de son hostal \490 et si non y atroban res aresonon qualque \491 ung dels vezins et quant faran leur \492 relation, fassan scrieure coment en aresonat \493 la partida ho los vesins nomar lo vezin \494 si non ho fan que la extima sie nulla \495 et los extimadors sien tengus de pagar \496 l'estima alla partida.
93 \497 Es de stilh en la dicha cort que los extimadors \498 davant que vengan extimar la mallafacha \499 devon saber d'aquel que se far la extima \500 lo temps de coras vol far extimar si de \501 sanct Miquel ho altre temps e los extimadors \502 an arbitrat que pot montar la tala \503 et la mallafacha del-dich temps altrament \504 si non designan lo temps la accusa \505 et per consequent los mandamens deyssendens \506 de aquella son nuls et si devon pronunciar \507 nuls, la rason es aquella car la \508 talla facha de tot l'an non si deu \509 extimar contra aquel car lo parlament es \510 estat fach et non val sinon de ung \511 parlament a-l'autre la accusa sinon \512 que la mallafacha fossa facha huech \513 jours davant lo parlament come dessus \514 se fa mention quant se fan per-dan-donat \515 non es neccessari de y mettre temps.
94 \516 Es de stilh en la dicha cort que tota extima \517 que si fa que non monta mays la \518 mallafacha que lo salari dels extimadors \519 et del notari es nulla et preiudicar se \520 deu nulla es denonce reparadat lod. \521 stilhe que la accusa per so non sie pas \522 nulla mais se deja pagar la mallafacha \523 per petita que sie et las despensas.
95 \524 Item que tota pleydejarie que si fara \525 davant lo sosclavari que non si dejan \526 donar dengunas allegations de drech \527 et non si dejan donar sinon tres dilations \528 a la partida per impugnar lo mandament et \529 la partida que voldra far reyre titol et \530 ossi a l'actor una de des jors l'autre de \531 .VIII. et l'autra de sincq jors, et que pueys \532 sien excluses et parelhament si fassa en las \533 appellations davant messenhors los \534 consols et davant mons. lo viguier \535 et que lo sosclavari deja donar sa \536 sentencia apres que seran las-dichas \537 dilations donadas d'anfra ung mes \538 et en quas que non ho fassa deja \539 pagar la malafacha et extima et \540 totas las despensas a la partida \541 demandant.
96 \542 Item que sie licite a cascun de poder far \543 extimar de qualque temps que sie \544 fach lo dalmage mays que aquel que \545 fara far la extima deja reservar son \546 bestiari, se y era estat d'enfra aquel \547 temps de aultre bestiari se avie donat \548 a degun licentia de pastorgar altrament \549 la accusa sie nulla.
97 \550 Item que si dengun bestiari era atrobat \551 donant dalmage ha dengun et aquel \552 que prendrie lo dalmage demandava \553 al gardian que gardarie lo dich bestiari \554 de qui es lo bestiari et el disie que fossa \555 d'autre que aquel de qui es, que tal \556 messongier se deja condempnar en .XXV. s. \557 et de pagar lo dalmage, et ossi si aquel \558 tal gardian non voulie dire de qui es \559 coma fan plusors que tal refusant de dire \560 de qui es l'aver se deja condempnar en \561 .XXV. s. et deja estre cregut aquel que \562 lo atrobara a son sacrament et de pagar \563 la malafacha.
98 \564 Item que sie licite a chascun de poder \565 far tres dans donas per jort et autant \566 de nuech domens que aja doas \567 horas que aura atrobat lo bestiari de hun \568 dan donat a-l autra per ensins que \569 aja aresonat aquel que garda lo \570 bestiari et si lo bestiari non se qui lo \571 garda que puesca aresonar lo permier \572 que atrobera.
99 \573 Item que tota persona que pleydejara \574 en la cort de la sosclavarie et volie \575 pleydejar contra las formas dels dichs \576 estatus et stilhs, mays que lur fassa \577 notifficar encorra la pecunia de des \578 ll. de cor. la mitat a la cort et l'autra \579 a la part denunciant et parelhament \580 tombarie lo procurador que vendrie contre \581 losd. status et stilhs en la pena de \582 cent sols cor..
100 \583 Item que aquello que si appellara de la \584 sentencia del sosclavari se deu appellar \585 als messenhors consols de la cieutat \586 d'Arle per la permiera appellation et que \587 en la causa si puesca comaystre davant \588 dos consols fins a sentencia et despueys \589 tos los quatre consols dejan donar la \590 sentencia ensemble et que la part \591 appellant non deja aver sinon dos \592 meses per lo permier fatal et per lo segon \593 dos aultras meses passat los quatre \594 meses la appellation sie deserta et \595 que mess. los consols dos jors de \596 la semana so es dimars et divendres \597 se dejan presentar a-l'ostal de la villa \598 tres horas apres miech jort ho a la \599 cort donar la sentencia et per la \600 segonda appellation devon appellar \601 davant mons. lo viguier de la \602 cort real d'Arle et non ha altre \603 et aquo sus la dicha pena de .C. sols \604 de-toz la mitat a la cort et l'autra a \605 l'acusant, et que mons. lo viguier \606 non deja procedir a donar sentencia \607 en deguna appellation sinon que \608 permierament lo conseilh aja donat \609 dos ajous que ambe lod. viguier \610 donon sentencia en las appellations \611 lasquellas ly vendron davant et \612 que aqui dejan morir et si la sentencia \613 del viguier ne era conforma que si deja \614 appellar al-d. viguier, et que non deja \615 dona sentencia sensa ajous et que \616 las causas non duron plus davant \617 mess. los viguiers que davant los \618 consols.
101 \619 Item que denguns clergues solus non \620 dejan per dengunas accusas fachas \621 contra elos pagar ban pena ny dan donas \622 sinon tant solament la malafacha \623 ny dejan estre culhis en parlament.
102 \624 Item ossi parelhament que degu clergue \625 solus per denguna accusa qu'el fassa \626 ny fassa fayre non puesque demandar \627 en pena ny dan-donat sinon tant solament \628 la malafacha ny aquellos contra qui tal \629 clerc solus farie accusar non deja \630 estre culhit en parlamant per ban ny \631 pena ny dan-donat.
103 \632 Item que tota persona que intrera dedins \633 vinhas, vergiers ho aultras possessions \634 per culhir rasins, figas, pomas, et totas \635 autras fruchas sensa licencia ho plaisir \636 de aquel de qui serie la proprietat \637 ho fachier que per chascun raisin pague \638 al mestre de la vinha dos patacs et \639 tomba en la pena de l'estatut et \640 per cascuna figue, anelle, poma, pere, \641 persegues ung patac, et agrote 1 d. et \642 en la pena de l'estatut sie condempnada \643 la quala pena es de .XII. d. de jort et \644 .II. s. de nuech.
104 \645 Item que sie licite a tota persona contra \646 laqualla sera facha accusa far reyre \647 titol coma es esta acostumat de fayre \648 en la dicha cort de la sosclavarie.
105 \649 Item es ajustat allas causas subre-dichas \650 que denguna nullitat non se puesca \651 dedurre ne allegar ne aver luoc en \652 las instancias subre-dichas ny en denguna \653 partida de proces de aquellas sinon \654 que sie nullitat, de interdiction et de \655 personas et de l'estilh subre-dich.

Notes de transcription
[1] Petite tache sur la fin du mot.
[2] hodehunaffarhoherbagedans la marge.
[3] Ici auranbarré sur l'original.

Notes linguistiques
[i] La page précédente est en latin et ne correspond pas au début de ce texte.