Accueil>Les corpus textuels>Charte docAix003

Accueil

Descriptif du projet

Les corpus textuels

Interrogations linguistiques
[vers une autre interface]

Contact

 

Choix d'édition

édition critique
édition interprétative
édition diplomatique

Montrer la structure rhétorique

non
oui

   

Téléchargement du document

fichier xml fichier pdf

Documents linguistiques galloromans
Corpus : (docAix)
Responsable du corpus : Martin Glessgen
Édition de la charte : Maud et Pierre Payan

docAix003

1387, 28 octobre.

Type de document: Conventions.

Objet: Conventions d'Aix.

Support: Beau registre relié cuir, coins et centre métal, format 30 x 21, lettrines enluminées noir et rouge.

Lieu de conservation: Archives municipales d'Aix-en-Provence, AA 2, Livre Rouge de la ville d'Aix, fo 22ro à 26ro [a].

 1  Segon si los capitols specials toquants \2 la ciptat d'Aycs, los ciptadans e-ls ha\3bitadors d'aquella [1]
2 [2] .I. [3] Premierament, que la ciptat d'Aycs, en totas quals-que sien sieuas honors, privileges, fran\4quesas, libertats, uses et costumas, deya esser conservada et per tostemps remanir et libera\5ments usar deya et alegrar, aysins com-a temps passat a costumat, davant aquesta present \6 guerra, vivent la serenissima de bona memoria donna reverent mayre nostra, la reyna Johanna \7 de Jerusalem et de Sicilia, et d'aquestos contats contessa, et aquellos servar et gardar tenablament \8 et inviolabla siam tenguts nos et lo dich rey Loys, de Provensa conte, filh nostre, et los-heres et \9 successors d'el legitisme, en aquellos contas de Provensa et de Forcalquier et de Pueymont.
3 \10 .II. Item, que si alcunas donacions ho concessions ho privileges donats ho fachs, donadas ho fachas, \11 son agudas a la ciptat de Marselha ho als Marselhes, ho as-autres, quals-que sian, de la vi\12garia d'Aycs ho d'alcun castel ho de villa de ladicha vigaria, ho de cort, ho de corts que a Aycs \13 son costumadas de tenir, tantost de tot en tot si revocon et en ayso consentan los Marselhes \14 et los autres aytals donacions avents, en tal maniera que totas las causas donadas et fachas en preiudici de la ciptat d'Aycs effectivalments si revocon, et aquella ciptat d'Aycs, cap de tota \15 la sieua antigua vigaria permanga et resti, et en las autras totas sieuas honors, quals-que sian.
4 \16 .III. Item, que la maior cort del senescal, del maior juge et las corts de las appellacions et de las nulletats et \17 de la cambra de la razon et dels maystres racionals, tostemps et contuniadaments si tengan en la \18 ciptat d'Aycs et non allons, et si alcuns autreiaments a alcuna universitat son aguts fachs d'aver las predichas corts, ho alcuna d'aquellas, de tot en tot tantost si revocon et en ayso consentan \19 aquels que aurian aytals doancions ho concessions.
5 \20 .IIII. Item, que l'archiu et la fiscal cambra tostemps et contuniadaments en la ciptat d'Aycs stagan et \21 en autre luac en degun temps non puescan esser trasmudats.
6 \22 .V. Item, que tots los senescals que per temps seran, et lo juge maior, contuniadaments en la dicha ciptat \23 per exercir lurs [4] officis stagan et d'aquela non si departan per causa d'allons lurs officis exercir, \24 si non per visitar los contats sobredichs segon los statuts prouensals [5].
7 \25 .VI. Item, que tots los ciptadans et habitadors d'Aycs, losquals officis perpetuals avian de la dicha de bona \26 memoria donna mayre nostra reyna Johanna, et en possession contuniadaments an stat en aquella ciptat \27 ambe gages ho sensa gages, en aquellos officis remangan, non-obstant quals-que fossan privacions \28 en contrari per aventura fachas per cayn prince que fos ho official.
8 \29 .VII. Item, que si alcun statut ho costitucion fach et facha fossa, per qual-que fos en preiudici de la ciptat \30 d'Aycs ho dels ciptadans d'aquella et de lurs privileges de tot en tot si tollan et si revocon en-quant \31 a ladicha ciptat d'Aycs et als ciptadans preiudicarian et a lurs uses et costumas, non sian \32 de deguna fermeza ho moment.
9 \33 .VIII. [6] Item, generalment que neguna nouetat non si fassa en temps esdevenedor, et si alcuna facha \34 estada si revoque, en preiudici de la ciptat sobredicha statuent et ordenant generalment \35 ho particularment privileges a quals-que fossan universitats ho as-autres autreiant mays totas \36 las causas en aquel stament stian en que eran davant aquesta present guerra vivent \37 ladicha saentras Serenissima donna mayre nostra, Reyna Johanna.
10 \38 .IX. [7] Item, que lo conselh de la ciptat d'Aycs, present lo viguiar ho autre official reyal a-s'aquel conselh \39 president, a lur [8] volontat et plaser puescan en aquella ciptat, revas et imposicions fayre et impausar \40 sobre caynas que sian mercadarias et vitoalhas, et autres cayns que sian bens movables ho stables \41 et fructs et provents, et aquellas tolre et mudar et creyser ho amermar aysins coma lur play\42ra per supportar los carcs esdevenents a-s'aquella ciptat sensa que-s'en fassa consciencia as-autres \43 officials quals-que sian cascun an et cascun temps et tantas vegadas quant lur sera veiayre de fayre.
11 \44 .X. Item, que ladicha universitat d'Aycs, ho los homes d'aquella, de nou bastir puescan et refayre a lur \45 volontat, ho de nou construyre en los luacs hon eran, ho allons, la Torre d'Antremonts et las au\46tras torres fondudas en lo terrador d'Aycs, et aquellas fortificar, a las mans sieuas tenir et go\47vernar sensa alcun empachament et sensa licencia de degun senhor ho official.
12 \48 .XI. Item, que Nos, dicha Reyna, en nom nostre et tutelari reyal, et aquel rey Loys, conte de Provensa, filh nostre et sots \49 successors cayns que sian de drech, ho bens tenents de terra, jurar deiam et siam tenguda per tostemps, davant \50 que homage et sagrament de fidelitat prennam ho prennan de la ciptat d'Aycs ho de sots ciptadans, totas \51 las causas desobras scrichas et d'enfra scrichas et los capitols de pas et de concordia et atressins los autres \52 capitols generals en quant toquan ladicha ciptat tenablaments et inviolabla observar et observar fayre \53 per tots, cayns que sian, nostres et Reyals officials et sosmesses. Et si se esdevenia que nostre-senhor lo papa Clement \54 Seten, que es aras, et altre papa que per temps sera, ho autre, cayn que sia, per las causas commessas contra las gley\55sas ho ecclesiasticals personas ho bens d'aquellos per los ciptadans d'Aycs, aquelloz vexava en neguna manie\56ra, Nos et lo dich Rey, filh nostre, et los-senhors successivaments esdevenedors dels dichs Contats de Provensa \57 et de Forcalquier et de Pueymont, siam tenguda, et sian tenguts, aquellos deffendre et assi deffendre a \58 aquellos donar adiutori et favor.
13 \59 .XII. [9] Item, que tots officials maiors et menors que star et residentia devon far en la ciptat d'Aycs, tant presents \60 quant esdevenedors, jurar sien tenguts en l'intrada de lurs officis, quant seran per la part de ladicha ciptat \61 requists, tots los capitols d'esta present pas et concordia, en-quant a l'offici de cascun apertendra. Et tots \62 lurs privileges et constumas et uses aproats de ladicha ciptat, losquals en temps passat an agut et \63 aras an, et en temps esdevenedor auran, inviolablaments observar et que mala ni enganabla enterpreta\64cion ho exposicion non faran en preiudici de la ciptat ho dels ciptadans d'aquella, et si contra fa\65sian en degun temps, drechaments ho per traverssa, et en contenent non ho revocavan. Posque seran per \66 un dels sendegues, per la ordenacion del conselh, requists, non s'ayan per officials et officials non sian \67 reputats, et los ciptadans d'Aycs a-s'aytal official contra-fasent non sian tenguts d'obesir.
14 \68 .XIII. Item, que Nos farem et administrarem justicia a la comunitat de la ciptat d'Aycs et als ciptadans, \69 d'aquellas causas lasquals razonablaments as-aquellos si devon et si deuran, per Prelats, Nobles, \70 Universitats et singulars personas que son, ho son stats de lur ligua, sequela et union, non-obstant \71 que s'en sian partits de lo temps de la presa de bona memoria sobredicha donna mayre nostra, Reyna \72 Johanna a en-sa per ucayson de despensas fachas per ellos per guerra ho embaysada ho per prest ho \73 per autra causa.
15 \74 .XIIII. Item, que tots los bens stables et movables stants non gastats, juridictions et drechs et actios, \75 pertenents aras ho davant aquesta present guerra als ciptadans et als habitadors de la ciptat \76 d'Aycs, Crestians et Juzieus, sian as-aquellos sals et entiers, per drech plenier, et as-aquellos \77 sian [10] restituits sensa dilacion, non-obstant que fossan as-autres donats ho transportats, totas \78 aytals donacions, vendicions et alienacions revocadas, et ayso atressins de tots deptes, actions \79 et obligacions s'en\80tenda, si non per aventura que per aquel fisc mesemaments, sensa man d'autre, fossan \81 aguts exegits et en us de la guerra convertits.
16 \82 .XV. [11] Item, que tots los processes, losquals per aventura serian stats fachs per los Marselhes, ho autres cayns \83 que sian, contra los ciptadans d'Aycs ho los habitans, per cayna ucayson que fossa, tro aquest \84 jorn present de la concordia fermada, sian cassets et nuls, en tal maniera que li ciptadan d'Aycs, \85 per aquestas causas, en degun temps mays, non puescan contra justicia esser molestats, ho esser \86 vexats per via de marcha, ho de represalhas, ho en autra maniera cayna que-sia, et si contra era \87 fach, si puescan deffendre per egal maniera.
17 \88 .XVI. [12] Item, que contuniaments l'avocat del conselh de la ciptat d'Aycs, ho un dels sendegues, ho autre \89 del conselh, si lo conselh specialment ho ordenava, sia en et del conselh reyal del senescal, a visar \90 et a contrastar et a conselhar, sobre aquellas causas que, per aventura, redondarian ho rendondar \91 poyrian en preiudici de la ciptat.
18 \92 .XVII. Item, que negun Official maior ho menor, de qualque nom ho dignitat que sia, ambe gages ho \93 sensa gages, non sia ni esser deya avocat ni procurador en causas quaynas que sian, civils \94 ho criminals, ventiladoyras en la ciptat d'Aycs, en quelque cort que-sia temporal sinon per \95 personas conjunctas et en drech nonmadas, et en causas en lasquals aurian donat sentencia per lur sentencia deffendre et doncxs palesaments, et non sconduda, et d'espressa licencia de lur ma\96ior. Et si lo contrari si fasia per alcun, aytal contrafasent sia de son offici, sens autra \97 sentencia, privat, et d'autraments sia punit a-l'albitri de son maior, et tot lo procets fach \98 en favor del client alqual aytal official conselh auria donat, sia nulh et sensa valor \99 et a l'autra partida sia condemnat en las despenssas.
19 \100 .XVIII. [13] Item, que tots los privileges et statuts de ladicha ciutat et de la cort ordenaria et de las autras \101 corts, de non penre alcuna causa per decrets antrepausadors ni per inventaris fasedors de bens \102 de delats et dels acusats ni per encarcerar los delats ho delinquents, per juge, clavari et notari, \103 carcerier et sotsviguiar, tenablament sian observats. Et si alcun juge, notari, sotsviguiar, cla\104vari, ho carcerier, garda, ho autre official, alcuna causa avia pres ho storsit per las causas desobredichas, lo quatriple restituisca a la partida damneiada ho enjuriada, et d'autraments \105 sia punit a-l'albitri de son maior; sinon, que aquella causa si feses a instancia de \106 part, et non per lo fisc ni per lo offici de la cort, \107 empero, per los decrets de tuador ho curador \108 cayns-que-sian, atressins si son antrepausats a instancia de part, ren non si pagui.
20 \109 .XIX. Item, que lo juge de la ciptat d'Aycs, ho autre, alqual s'apertendra, non puesca donar ni \110 deya d'aysi avant tuador ho curador a pupils et a-menors ciptadans ho habitadors de la ciptat d'Aycs, si-non eran present los parents d'aytals menors, et appellats tres \111 sendegues, que seran per temps et consentents, ho dos d'aquellos, losquals de las costumas et condicions dels tua\112dors ho curadors donados, aquel puescan enformar, et si d'autraments a la dacion si procesia, aytal \113 dacion non tenga, et lo juge que la daria, a l'albitre de maior sia punit; empero ayso non s'entenda \114 de tuadors ho curadors en testaments donats per payre ho per avi paternal.
21 \115 .XX. Item, que quant s'esdevendra que alcunas femenas, avent tuas ho tutelas de lurs enfants si vol\116ran remaridar, ayso non puescan far en deguna maniera, si non segon la disposicion de \117 drech, so es a-saber premierament renduda razon, et aya fach alsdichs enfants, si son en pu\118pillari etat de tuador covenhable ho de curador; si son fora de tua, juxta la forma davant \119 dicha, esser provesit; ayso specialment aiostat que lo marit esdevenedor d'aytal femena, e-l payre, \120 frayre et filh del marit, de la tutela, ho cura de sots filhats, de tot en tot sian excluts. Si empero \121 si esdevenia alcun tuador ho curador voler contrayre matrimoni an la mayre deldich pupil, \122 ho adult, ayso non puesca far si non que premierament agues laysat la tua ho la cura, et renduda razon, \123 et si alcun fasia contra la forma d'aquest capitol, donant ho prenent tua ho cura, lo juge sia encon\124tenent fach aquo as-aytal pupil ho adult obligat en .C. liuras de coronats, per-laqual quantitat \125 las fermansas lasquals aura donat per son offici sian tenguts, et aquel que la tua ho la cura auria \126 pres, en .C. liuras sia atressins as-aytals menors obligat. Si empero la mayre contra disposicion \127 d'aquesta maniera prennia marit, apres sa mort, tots los sieus bens sian dels enfants del premier \128 marit, sensa detraction neguna.
22 \129 .XXI. Item, que negun que sia, tuador et curador d'alcun menor ho furios, ho d'autra persona alqual \130 curador sia donat, non si puesca far acquitiar ho liberar per aquel menor delqual cura ho \131 tua auria tengut, si, premierament, as-aytal menor non avia fach provesir de tuador, si es \132 pupil, ho de curador, si-es adult, et razon aya rendut davant los ausidors dels contets et \133 de las razons, losquals, cascun an, son ordenats per lo conselh de la ciptat d'Aycs, et renduda \134 aquella razon et satisfaction seguda d'aquellas causas que si deurian, ho obligacion solempna \135 de pagar las causas presats, iuxta la volontat dels ausidors, si fassa liberacion et quitacion, \136 en presencia del juge ordenari et d'aquellos ausidors, appelats los parents d'aquellos menors. \137 Si empero alcun tuador ho curador contra la forma d'aquest capitol si fasia quitar, aytal \138 quitacion non tenga, atressins si jurament hy era entrevengut et aytal tuador ho curador \139 encontenent sia reputat fraudulent et baratier, et as-albitre de juge sia punit et non-ren-mens, per la vigor d'aquest capitol, sia obligat as-aquel delqual tua ho cura a governat, aysins con \140 si deguna razon non avia rendut; lo notari atressins que aytal instrument auria fach, de-l'offici \141 de la notaria, per l'espay d'un an, sia sospendut, d'enfra loqual, si instruments avia confecit, aysins \142 coma falsari sia punit; empero, quant als contrahents ignorants, valhan los instruments.
23 \143 .XXII. Item, que lo sos-veguier d'Aycs que sera de temps, contuniadaments quant fara lo gach de nuech per la \144 ciptat d'Aycs, aya ansi hun ho dos dels prodomes ciptadans per lo conselh eligidors, a tolre op\145pressions et violencias, que motas vegadas per la familha dels sosveguier si pot fayre et esde\146venir.
24 \147 .XXIII. Item, que de totas, quals-que sian, clamors et peticions de monedas ho d'autras causas que \148 si faran en la cambra de la razon ho en la cort ordenaria, ho en autras, caynas que sian, \149 en la ciptat d'Aycs, en quant los ciptadans ho los habitadors d'Aycs serian totas confessats ho confessadas, ho de \150 lasquals a contestacion de plach non si procesiria, non si pague deguna lata et per aquellas a la cort \151 ni al fisc ren non si deya.
25 \152 .XXIIII. Item, que dels processes et peticions pendents et esdevenedors que son fachs ho si faran en la cort de la cambra \153 de la razon, ho en autra, cayna que sia, en la ciptat d'Aycs, per descucion de bens hon si procesiria de prio\154ritat et de posterioritat dels creditors, en quant los ciptadans ho los habitadors d'Aycs son tocats, \155 deguna lata non si deya ni si exegisqua.
26 \156 .XXV. Item, que de paraulas enguriosas entre los ciptadans et los habitadors de la ciptat d'Aycs proferidoyras, \157 non si fassa deguna enquesta, si-non a la denonciacion de l'enguriat, et si d'enfra dets jorns de-lo \158 temps de la desnonciacion pas es facha entre las pars, ladicha inquisicion si cancelle en tal ma\159niera que deguna non si en-segua condemnacion, si non que las paraulas enguriosas fossan dichas en la \160 cort, en presencia dels Officials, et per la cancelladura aytal los notaris non prennan si non .XII. deniers \161 de cascuna part.
27 \162 .XXVI. Item, que los homes habitadors et ciptadans et incolas de la ciptat d'Aycs presents et esdevenedors sian \163 et deyan esser perpetuablament et en temps esdevenedor liures et francts et en tot temps, en totas terras \164 et luacs, lasquals et losquals ha, ten et possesiys, ho aura en temps esdevenedor lodich illustre rey \165 Loys, de Provensa conte, filh nostre et los sieus en temps esdevenedors successors, d'enfra los contats \166 de Provensa et de Forcalquier ho allons hon que sian deforas losdichs contats [14], acquistats ho ac\167quistadors de tota solucion, paga et prestacion de pesage, de lesda, de vectigal, de reva et de \168 dacia et de emposicion constituydas et constituydoyras, et deguts et devedoyras, per quals-que sia mercadarias \169 et causas aquellas comprant ho vendent ho portant, mandant ho passant, per los luacs desobredichs, \170 per mar ho per terra ho per aygua et specialment per lo drech pretendut de la cadena de l'Illa de Sant \171 Genieys, en tal maniera que, en lodich luac, ren non si pague per los ciptadans ho habitadors \172 de la ciptat d'Aycs, et las gardias de la cadena sian tenguts de ubrir ladicha cadena sensa \173 exegir alcuna causa, en tal maniera que a la solucion d'aquellas, per las causas et las mercadarias \174 aquellas, non sian tenguts ni sian constrechs los sobredichs de la ciptat d'Aycs en neguna \175 maniera.
28 \176 .XXVII. Item, que las causas civils et criminals tocants, activament ho passiva, los ciptadans et los ha\177bitadors de la ciptat d'Aycs, non si cometran ni si mouran de las mans del juge ordenari \178 de ladicha ciptat d'Aycs, loqual, d'enfra ladicha ciptat, aquellas tractar et termenar aya, \179 sensa sportulas, en tal maniera que, per aquellas, de-foras la dicha ciptat, los sobredichs cip\180tadans ho habitadors d'aquella non sian trachs ni gitats en deguna maniera.
29 \181 .XXVIII. Item, que en la cambra de la razon d'Aycs, sobre la prescripcion de deutes, quals-que-sian, si observe \182 drech comun, l'estatut de ladicha Cambra non-obstant, en tal maniera que exepcion de \183 prescripcion, so es de passament de temps, per los ciptadans et habitadors d'Aycs en aquella cort \184 puesca esser oppausada et allegada, tots los autres statuts et le-scilh de ladicha cambra en \185 lur fermesa duradors; et que neguna femena, per ucayson de qual-que sia obligacion personal, facha \186 et fasedoyra, sobre causa civil, non-obstant l'estatut de la cambra sobredicha, non sia encar\187cerada ni arrestada en deguna maniera.
30 \188 .XXIX. Item, que lo avocat e-ls sendegues de la ciptat d'Aycs presents et esdevenedors, tant quant viuran \189 et lurs familiars domestegues, per los dichs contats et las autras terras deldich rey Loys, de \190 Provensa conte, filh nostre, agudas et avedoyras, puescan armas denedadas portar, atressins \191 depausat l'offici de la votation et del sendeguat.
31 \192 .XXX. Item, que totstemps, en la taxacion de cascun parlament tocant los ciptadans de la ciptat d'Aycs, \193 sian an lo juge de ladicha ciptat dos prodomes, per lo conselh de la ciptat d'Aycs elegidors, sensa \194 la presencia d'aquellos et l'enformacion, aquel juge, a la taxacion del dich parlament non deya \195 procesir, et que a l'exaction d'aquel d'autrament non si procesisqua.
32 \196 .XXXI. [15] Item, que tots officials tant maiors quant menors de la ciptat d'Aycs, presents et esdevene\197dors, per los bens que an, ho auran, en ladicha ciptat et en son terrador, en los carts de ladicha \198 ciptat contribuisquan et pagon aysins coma los autres ciptadans d'aquella.
33 \199 .XXXII. Item, que las ordenacions et los termes en temps passat ordenats per lo conselh de-la dicha ciptat \200 sobre los avers et las talas, bans et penas, d'aqui ordenadas juxta la tenor d'aquellas, sian ob\201servadas et sian mandadas observar ambe effet.
34 \202 .XXXIII. Item, que tota persona de la ciptat d'Aycs, en ladicha ciptat perpetuablament, liberament et impuna, \203 puesca et valha tostemps fayre congregacion et acampament de sal et tenir en son hostal, ho \204 allons, d'enfra ladicha ciptat et aquella adurre, vendre, comprar et trayre, sensa gabelladura \205 [16] ho autre drech, qual-que-sia, a lur bon plaser.
35 \206 .XXXIIII. Item, que totas las causas et questions termenadas ho pendents en qualque cort que sian, ecclesiastical \207 ho seglar, sian et esser deyan en aquel stat en que eran en lo temps de la concordia fer\208madoyra, et las termenadas per termenadas s'ayan, et totas las causas fachas et gestas valhan \209 et tengan en tal maniera que incompetencia de juge ho de official non puesca esser allegada, et \210 las causas comessas davant los donats commissaris sian pertractadas.
36 \211 .XXXV. Item, que lo borc de Sant Salvayre, delqual la simpla juridiction et lo mixt imperi al prebost \212 de la gleysa catredal d'Aycs si dis pertenir, d'aysi avant sia et esser deya en quant a nos sera \213 possible, per tostemps del demani Reyal, aysins coma l'autra ciptat mesema d'Aycs, quar \214 el es membre d'aquella, et en ayso, an lodich nostre-senhier lo papa que el consenta farem nostre poder, et competent \215 escambi en aquel cas darem per ayso a la gleysa de la ciptat d'Aycs ho al prebost sobredich.
37 \216 .XXXVI. [17] Item, que los ciptadans e-ls habitadors de la ciptat d'Aycs, juxta la lur antiga costuma, et approbada, \217 et en-contrari juysi sovennament obtenguda, et per privileges Reyals confermada, puescan et \218 valhan lenhas talhar, et bestiar payser, et lenhayrar, et pastorgar, per si et lurs pastors, de \219 sa de la, en luacs campestres, non couturats et en silvas et en boscts, per .V. legas tot en torn \220 la ciptat d'Aycs, aysins com-a temps passat an costumat de far.
38 \221 .XXXVII. Item, que tots aquels de la ciptat d'Aycs puescan, juxta la costuma desobredicha, reyregaiar \222 et penre gage ambe armas, ho sensa armas, per si ho per autres, as-aquestas causas conduch \223 ho leguats per lur propria volontat, neguna licencia de maior non requista, tots et quals-que \224 sian, paysans ho foras de pays, losquals contra lurs privileges, uses et costumas approha\225das, ellos gaiarian ho penrian, directament ho per traversa, ho d'autrament, contra l'us et las \226 libertats d'aquellos ciptadans, los vexarian ho molestarian, tant d'enfra la ciptat d'Aycs quant de-foras.
39 \227 .XXXVIII. Item, que, servadas las causas que si devon servar, puescan marchar ho marcha empausar \228 contra aquels que los marcharian, et semblants imposicions far a tots aquellos que as-ellos, \229 ho sobre las causas d'ellos, marcha ho imposicion farian en deguna maniera.
40 \230 .XXXIX. Item, que juxta lo privilegi a ellos autreiat per la sobredicha de bona memoria, madama \231 mayre nostra, Johanna Reyna, en lo castel de Boc, castellan si pause ahuras et per tostemps, \232 a la nominacion et a-la election del conselh de la ciptat d'Aycs, juxta la forma en aquel \233 privilegi contenguda.
41 \234 .XL. Item, que lo conselh de la dicha ciptat puesca statut et statuts fayre, ho ley muni\235cipal, a lur bon plaser et volontat, et tolre et mudar en los negocis et en las causas \236 civils entre los ciptadans e-ls habitans de la ciptat d'Aycs et als autres aqui contra\237hents, atressins si a las leys et al drech comun eran contraris, sensa prejudici de la cort \238 et atressins dels foresties.
42 \239 .XLI. Item, si si esdevenia, laqual causa Dieuxs non vuelha, alcuns dels ciptadans d'Aycs losquals son aguts eysilhats et contumaces a la ciptat d'Aycs, et aquellos guerra an fach \240 per singulars inimicicias ho universals, alcuns dels ciptadans et habitadors d'Aycs que-per temps \241 de la guerra en-aquella ciptat an stat, ausire ho nafrar, ho d'autrament injuriar as-aquellos far ho offendre en personas ho en bens, per si ho per autres, lo senhor maior \242 breument e rigorosa justicia ministrar dilatava, que licita causa sia as-aytal que auria \243 suffert l'enjuria et a sots parents et amicxs, si de lur propria auctoritat venjar et senblant \244 injuria [18] far liberament et sens pena, durant lo temps de .V. ans, dos [19] lo temps d'aquesta present \245 concordia fermada et contra aytal aysins venjant si directament ho indirecta, non si puesca enquerre ni en alcuna maniera procesir.
43 \246 .XLII. Item, que negun creysement ni augment non si puesca far mays en nengun temps sobre la sal \247 ho autres drechs de la cort, en prejuyci dels ciptadans et incolas de la ciptat d'Aycs, \248 mays aquella sal puescan penre et comprar lo pres acostumat.
44 .XLIII. [20] Item, que de las conoysensas donadoyras et proferidoyras per los stimadors jurats de ladicha \249 ciptat juxta l'antigua costuma si recorra et s'apelle als autres stimadors que son pa\250ssats davant ellos, et d'aqui avant, d'aquellos autres stimadors ho de la connoysensa \251 d'aquellos, si recorra als sendegues de ladicha ciptat que seran per temps, losquals de cert \252 sendegues aquella question termenar puescan et deyan, juxta lur consciencia et arbitre de \253 volontat et de la connoysensa per aquellos donadoyra ho proferidoyra non si puesca reco\254rre, supplicar ni appellar a alcun juge ni a sobeyran.
45 \255 .XLIIII. Item, que negun fortalici ho fortificacion separada de la fortificacion comuna non si fara \256 en la dicha ciptat d'Aycs, ni si fabrique de nou mays en degun temps, et si si fasia, \257 si puesca et si deya fondre sensa dilacion.
46 \258 .XLV. Item, que tots los sobredichs capitols generals, tota la Union d'Aycs tocants, quant a la \259 utilitat et a la honor de la ciptat d'Aycs et dels ciptadans d'aquella, sayan de tot en \260 tot, en totas pars, per expresses, et d'aquellos deyan usar et alegrar si, aysins quant si \261 per aquella ciptat d'Aycs e-ls ciptadans d'aquella specialment fossan fachs.
47 \262 .XLVI. Item, que los ciptadans de la ciptat d'Aycs, incolas et habitadors, non sian tenguts de pa\263gar ren ni ren donar al juge maior ho as-autre, cayn que sia, per registrar quals que sian letras de justicia ho de gracia, mays lo regestrador sia content de sots gages \264 et aytals letras sensa pres sian tenguts de regestrar.
48 \265 .XLVII. Item, que los pastors et las gardias dels avers dels ciptadans et dels habitadors \266 d'Aycs, puescan armas portar, seguent et paysent lurs avers per tots los terradors et quals-que-sian dels luacs dels contats desobredichs et de las terras as-aquels adjacents.
Notes de fiche
[a] Extraits des chapitres de paix de la reine Marie.
Notes de transcription
[1] 3 lignes en titre, grandes lettres, le Sen lettrine. Les autres paragraphes commencent par une lettrine.
[2] En marge gauche, une main sortant d'une manchette volantée pointe l'index vers l'article.
[3] Les numéros de §§ sont en marge, en chiffres romains, au niveau des 2e ou 3e lignes.
[4] Le soublié a été rétabli au-dessus de la ligne.
[5] En marge à droite, accolade sur la hauteur du § et mention nonen lettres cinq fois plus hautes que les autres.
[6] En marge gauche, une main sortant d'une manchette volantée pointe l'index vers l'article.
[7] En marge gauche, croix potencée.
[8] lurtaché mais lisible.
[9] En marge gauche, une main sortant d'une manchette volantée pointe l'index vers l'article.
[10] Sen lettrine car il commence une page, bien que se trouvant au milieu d'une phrase.
[11] En marge droite, dessin de profil d'une tête barbue, bouche entrouverte qui dit non.
[12] En marge gauche, une main sortant d'une manchette volantée pointe l'index vers l'article.
[13] En marge droite, une main sortant d'une manchette volantée pointe l'index vers l'article.
[14] Ces quatre derniers mots sont soulignés dans le manuscrit.
[15] En marge gauche, une main sortant d'une manchette volantée pointe l'index vers l'article.
[16] En début de ligne: durarayé par soulignement pointillé et reporté en fin de ligne précédente, en écriture un peu plus petite, car gabellafinissait 1 cm avant la fin de ligne.
[17] En marge gauche, une main sortant d'une manchette volantée pointe l'index vers l'article.
[18] Lettrine pour le iinitial de injuriaqui commence une page.
[19] Avec le sens de àpartirde.
[20] En marge gauche, une main sortant d'une manchette volantée pointe l'index vers l'article.