Accueil>Les corpus textuels>Charte docAlpHPr015c

Accueil

Descriptif du projet

Les corpus textuels

Interrogations linguistiques
[vers une autre interface]

Contact

 

Choix d'édition

édition critique
édition interprétative
édition diplomatique

Montrer la structure rhétorique

non
oui

   

Téléchargement du document

fichier xml fichier pdf

Documents linguistiques galloromans
Corpus : docAlpHPr (docAlpHPr)
Responsable du corpus : Martin Glessgen
Édition de la charte : Paul Meyer

docAlpHPr015c

1442-1443.

Type de document: Procès-verbaux.

Objet: Extraits des procès-verbaux du conseil de la ville de Digne établis entre 1442 et 1443.

Auteur: Le conseil de la ville de Digne.

Rédacteur: Commune de Digne.

Scribe: Jean Filhol et Pons Esmieu.

Support: Registre.

Lieu de conservation: Archives de la préfecture de Digne, série BB.

Édition antérieure: Meyer 1909, p. 262-267.

64 [1] Et premiarament es estat ordenat[…] que lo sian acceptas al thezaurier grosses sieys et d. .viij. per doas perdizes et dos conils los quals an prezentat a messier Jorge Marc, procurador de la prezent universitat, quant es agut de prezent en esta vila.
65  […]Item, es estat ordenat que, cum lo sia cauza que moss. Jorge Marc, procurador phiscal, aya dezapauzat de l'ufici de la bayllia lo noble Juan Anthoni, de que lo conselh s'en dona maravilhas, attendut los bons portamens que a fach en lo dich uffici, en fazent justicia a .j. cascun, et autres bons portamens enves la vila, tant quant li es agut possible, non offendent justicia; empero es estat ordenat que lo se escriva a la Senhoria que l'aya recomandat en son drech et en sa justicia, supplicant a la Senhoria que li plassa de lo retornar en son uffici, attendut los sieus bons portamens et lo linhatge dont es.
66 Et aqui mezesme lo sobredich Frances Gerin, non consent ponch en la dicha ordenanssa, mas en protesta fermament? attendut que lo conselh autra ves non a volgut escrieure per el, de que en a demandat estrument cora que lo volra per mi Juan Filhol, not. dal conselh, en presencia dels conselhiers sobrenomnas.
67 Item, cum lo sia cauza que Dossa, molher d'Antoni Chays, sia fornicayris miech secreta, et nonobstant que pluzors ves sia aguda requista per notables senhors et donnas de la vila que volgues cessar et dezestir [i] al peccat, la qual non ho a volgut ni vol far, per la qual cauza, attendut la dezonesta d'ella que se fay [2] en la vezinansa, se poguessan encorre escandols irreparables et mors d'omes, et per so es estat ordenat que om la deya autra ves exortar que deya dezestir al peccat, e, al cas que non ho vualha far, que se requera moss. lo baylle que la deya far vostar d'aqui on es et metre la al luoc public [ii], e que moss. lo baylle deya pendre las enformacions dals vezins d'ayssi a dimenegue et, si li es manifest, la deya metre al luoc public.
68 [3] Item, cum lo sia causa que lo sia aguda escricha una letra a monss. lo cardenal de Sant Martin, comandatari de l'evescat d'esta vila, subreticia, de part los sindegues et conselh d'esta vila, denfra la qual letra avia una cedula defamatoria contra monss. lo sacrestan de Dinha, la qual cauza non es agut fach ni dal consentiment dals sindegues ni dal conselh, per so es estat ordenat que lo se scriva al dich moss. lo cardenal que las dichas letras ni cedula jamays non foron consentidas per los sindegues ni per lo conselh, ni las aproan en deguna maniara ni lo sagel.
69 Item, que plassa al dich moss. lo cardenal de mandar e escrieure al dich conselh lo nom e lo sobrenom d'aquel que a mandat las dichas letras e la cedula, ni qui las li a baylladas.
70 [4] [5] Et premiarament es estat ordenat[…] que lo s'escriva de part lo conselh al payre menistre que li plassa de provesir a l'ordre d'un bon et sufficient lector que sia abil a prezicar en la gleyza, et que li plassa de voler permudar et transportar alcuns frayres de mala vita que son al jort d'uey en l'ordre d'esta vila e estirpar las malas herbas que non layssan creysser las bonas, vz especialment frayre Peyre Bonet [iii].
71 [6] Et premiarament es estat ordenat[…] que lo noble Honorat German, de Sestaron, sia receubut per aquest an en baylle et capitani d'esta vila, mas que jure de observar los capitols et preveleges de la present cieutat, justa sas comessions a el consentidas.
72  […]Item, es estat ordenat que lo se fassa resposta a monss. de Rebiers justa la tenor de la letra que a mandat al conselh, sus la reception dal dich baylle, la qual resposta a fayre es estat comes als senhors sendegues, als nobles Ant. Ysoart, Me Juan dal Rochas et Me Loys Lambert.
73 [7] Et premiarament es estat ordenat[…] que lo se retenga per lo servisi de la vila, et per oviar als cazes que se podon endevenir per enfermetas et malautias, maistre Felip, mege de Sestaron, per lo present an acomensant a .XV. dal present mes de may en lay, an los patis et conventions que s'ensegon.
74 Premiarament, es estat de pati que[…] [8].
75 [9] Item, a Me Felip, mege, per aquest mes de may et per sos gages, juxta l'ordenation desus facha, vz flor. dos.
76 [10] Item es estat ordenat que los senhors sindegues se deyan obligar, per la part tocant la vila de sinquanta sinc milia florins novellament donas al Rey per tot lo pays, juxta las comessions de Me Juan Lantelme, lo qual pren las obligansas dal dich don gracios, los quals conselhiers prometon [11] los dichs senhors sindegues de dampnage.
77 [12] Item, que se retenga lo maistre de l'escola que es vengut de novel per l'an que ven, an los gages acostumas, e que los senhors sindegues praticon si poyran tractar que andos los maistres istan ensemps, vz maistre Esteve ambe lo novel.
78 [13] Et premiarament es estat ordenat[…] que lo se retenga maistre Phelip, mege, per tres ans acomensadors a .viij. dal mes de mars prochanament venent, a trenta sinc flor. de gages per an, pagadors de tres en tres mezes, juxta la rata de la dicha soma.
79 Item, en particular, an promes de li donar, per aucmentament de sos gages, las personas desot escrichas las quantitatz sotescrichas [iv]:
80 Et primo, lo noble Ant. Ysoart, sinc sest. d'annona, cascun an.
81 Item, lo noble Loys Amalric sinc sest. d'annona cascun an.
82 Item, Loys Mataron, flor. dos.
83 Item, Me Peyre Rostanh, flor. .j..
84 Item, Juan Beran, f. dos.
85 Item, Me Peire Alzias, f. .j..
86 Item, Me Bt. Isnart, f. .j..
87 Item, Guilhem Claret, f. .j..
88 Item, Me Loys Lambert, gross. .xviij..
89 Item, Alzias Raols, g. .xviij..
90 [14] Et premiaramant es estat ordenat[…] que la vinha de la confrayria, la qual tenia a renda Juan Dozol, atendut que el s'en es annat, se poye et se foya degudamens, affin que non se azermissa et non venga a destruction.
91 Item, es estat ordenat que se payon per lo noble Jorge Trimont, thezaurier, las quantitas sotescrichas:
92 Et premiarament, al maistre de l'escola, per dos estudis prochanament passas, so es de Sant Luc, que dura entro a Chalendas, et de Chalendas que dura entro a Paschas, so es assaber flor. sieys.
93 Item, a maistre Guilhem Salva, per los gages dal relloge, florins sinc per la derriara paga.
94 Item, per la lieureya dals senhors sindegues, flor. trenta e sieys.
95 Item, al dich thezaurier, per sos gages, flor. des.
96 Item, a mi Juan Filhol, notari dal present conselh, per mos gages, flor. huech.
97 Item, al calladayre [v], per .j. home que a mes .j. jort a reparar l'intrage dal portal de Galbert, vz gross. dos.
98 Item, es estat ordenat que la reva dal mazel s'enchante, et que los senhors sindegues novels la deyan segra [15] entro a .x. sous per lieura dal sobrenchant, coma es de costuma, la qual reva aqui mezesme es estada batejada [vi] per lo dich conselh a docens flor..
99 Item, aqui mezesme, juxta la dicha costuma antica, an ordenat et constituit los ufficis novels [vii].
100 [16] [17] Item, han ordenat que Gorgi Trimon, thesaur. passat, dega rendra [18] et baylar sas rasons ad aquest present conselh, et ayso per tot aquest mes de may, sus la pena de privation de sos gages; et a las dichas rasons et dels autres thesaur. traspassas han ordenat ausidors de conte[s] los sindegues vialhs, lo senhor de Clamensana [viii], maistre Johan del Rochas, Me Loys Lambert, Loys Matharon, Jaume Cathalan, en la companhia dels sindegues novels.
101 Item, an ordenat que, sobre las commessions al jort de huey presentadas en aquest present conselh per Olivier Hodierno et Bert. Berart de Barcilona sus lo huffici de la baylia de sta vila, et, per lo dich Hodierno, Mossenhor de Calabrea [ix] et Mossenhor lo senescal nos scrivon que aquel vulhan resebre et admetre, et vice versa Mossenhor de Calabria escriou et manda per lo dich Bert. Berart que aquel vulhan admetre en lo dich huffici, lo dich conselh, coma filh de hobedientie se presenta esser hobesisent a la Senhoria; et car nos sembla que lo [19] dich Hodierno et Berart venon contra preveleges et libertas de aquest[a] present cioutat, li sobredich nomas ni l'un ni l'autre non an admes [x], confisant que la Senhoria non es per combre nostres preveleges ni libertas; et ha enformar la dicha Senhoria dels dichs preveleges han ordenat lo noble Jaume Palhol, sindegue, annar a Mossenhor de Calabrea et ha Moss. lo senescal et als senhor[s] de Conselh, et notifficar lor nostres preveleges, franquesas et libertas de aquesta present cioutat; et que sia facha al dich Palhol letra de cresensa dirigent se als senhors sobredichs et estrussions de las causas sobredichas.
102 [20] [21] Item, es estat ordenat que los senhors sindegues ambe los nobles Ant. Isoart, Loys Amalric, Me Peyre Rostanh, Juan Beran et Me Juan dal Rochas deyan provezir a las cauzas necessarias per la venguda de moss. de Calabria, lo qual vezita lo pays de prezent [xi].
103 [22] [23] Item, an ordenat que aquellos que son ordenas ausidors de contes sian aysi a .xviij. [xii] horas per donar ordre als contentes [24] de la despensa facha per moss. de Calabrea sot [25] la pena, per cascun, de .x. s. impausada per lo dich moss. lo juge, ajonch ambe aquestos maistre Peyre Rostanht.

Notes de transcription
[1] $1442, lundi 15 janvier.
[2] Il doit y avoir quelque erreur ou omission dans le texte.
[3] $1442, lundi 19 février.
[4] $1442, samedi 31 mars.
[5] Suivent des extraits du registre BB 4. Les premiers articles, jusqu'au 19 avril 1443 inclusivement, sont de la main de Jean Filhol qui commence l'année à Noël.
[6] $1442, mardi 1er mai.
[7] $1442, samedi 5 mai.
[8] La suite manque. La page suivante (fol. vj r°) a été laissée blanche, les clauses du contrat n'ayant pas été écrites.
[9] $1442, mardi 22 mai.
[10] $1442, lundi 6 août.
[11] Il manque un verbe, p.-ê. degardar; cf. 1444, 2 juin, div. 108.
[12] $1442, lundi 10 septembre.
[13] $1443, mardi 26 février.
[14] $1443, dimanche 7 avril.
[15] Sic.
[16] $1443, 1er mai.
[17] De l'écriture de Pons Esmieu.
[18] Sic.
[19] Corriger li.
[20] $1443, mercredi 24 juillet.
[21] Écriture de J. Filhol.
[22] $1443, 6 septembre.
[23] Écriture de Pons Esmieu.
[24] Sic, forme qui reparaît plus loin, 21 janv. 1449 (div. 139).
[25] Lecture douteuse; le mot est barbouillé.

Notes linguistiques
[i] Desistiren esp., cat. et port. C'est un terme de droit qui reparaît plus loin (3 février 1447, div. 122) sous la forme probablement erronée, desister.
[ii] Dont il a été question au 3 mai 1436, div. 9.
[iii] Déjà mentionné défavorablement dans la délibération du 15 avril 1440, div. 30.
[iv] Ce Philippe devait être un médecin en renom, car non seulement on lui alloue un traitement bien plus élevé que celui de ses prédécesseurs (cf. 17 déc. 1436, div. 18, et 20 oct. 1441, div. 61), mais nous voyons les principaux habitants se cotiser pour lui constituer un supplément important.
[v] Paveur (Mistral).
[vi] Batejar, dans les documents latins baptizare, est l'expression dont on se servait généralement en Provence pour exprimer la mise à prix d'une adjudication. Cf. Du Cange, BAPTIZARE 1; Guichard, Cominalat de Digne, II, 338 (acte de 1362).
[vii] Ces offices sont ceux de syndics (2), de conseillers (12), de notaire (1), de trésorier (1), de trésorier du pont (1), de recteur de l'hôpital (1), de peseurs du pain (2).
[viii] Clamensane, arr. de Sisteron.
[ix] Le duc de Calabre, fils du roi René et lieutenant-général de Provence.
[x] Nous ne savons pourquoi cette année deux candidats aux fonctions de bailli étaient présentés, ni pour quel motif le conseil les refusa l'un et l'autre. Rappelons que l'un d'eux, Bertrand Berart (ou Bernart), de Barcecelonette, avait déjà été bailli en 1440.
[xi] Le duc de Calabre séjourna à Sisteron au mois d'août de cette année (Laplane, Hist. de Sisteron. I, 286).
[xii] On compte les heures de 1 à 24 (comme en Italie) à partir du coucher du soleil. 18 heures équivaut à une heure de l'après-midi.