Accueil>Les corpus textuels>Charte docAlpHPr006

Accueil

Descriptif du projet

Les corpus textuels

Interrogations linguistiques
[vers une autre interface]

Contact

 

Choix d'édition

édition critique
édition interprétative
édition diplomatique

Montrer la structure rhétorique

non
oui

   

Téléchargement du document

fichier xml fichier pdf

Documents linguistiques galloromans
Corpus : docAlpHPr (docAlpHPr)
Responsable du corpus : Martin Glessgen
Édition de la charte : Paul Meyer

docAlpHPr006

1375.

Type de document: Compte.

Objet: Extraits du compte de 1375 rendu par deux citoyens qui agissent comme fermiers d'une taxe sur le vin et recevreurs d'une taille votée par le conseil pour rembourser un emprunt contracté afin de payer la part afférente à la cité de Sisteron dans une contribution consentie par le sénéchal de Provence en faveur d'une compagnie de Bretons.

Auteur: Vinsens Falquon et Peyre Autart, de Sisteron.

Rédacteur: Commune de Sisteron.

Support: Registre.

Lieu de conservation: Archives de Sisteron.

Édition antérieure: Meyer 1909, p. 233-235.

Commentaire: «Le compte de 1375 […] présente, d'une façon régulière, un phénomène que je n'ai point observé dans les autres documents relatifs à Sisteron que je connais, c'est la perte de la dentale entre deux voyelles, et, lorsque ces deux voyelles sont des a, la production d'une mouillure à la place de la dentale disparue. Ainsi: culleor, culleors, culleos (cullidor), venduas (vendudas, perdua (perduda), crensiers, crensiar, crensaria (crezensiers, crezensaria, où les deux e sont fondus en un seul), aordenaya (azordenada), sennaya, senaya (senhada), enfixsaya (enfixada). La perte de la dentale entre deux voyelles différentes comme dans perdua, est surabondamment constatée pour toute la Haute Provence, par de nombreux textes; pour la production d'un y entre deux a, les exemples sont moins fréquents, mais on en a pourtant dès le commencement du XVe siècle, à Seyne, à Digne, etc. Je ne doute pas que tel ait été l'usage général dans une région étendu: actuellement, la finale latine -ata est -aio dans la Haute Provence. Si les exemple de -aia sont rares, c'est vraisemblablement parce que cette prononciation passait pour propre aux gavots et était réputée moins élégante que la finale -ada.» (Meyer 1909, p. 232)

1 Ayso es l'intrages de la rason de Vinsens Falquon et de mi Peyre Autart, de Sestaron [i], crensiars [ii] aordenas de la barra [iii] dal vin per lo consel de Sestaron, e receptors de la pecunia de la talha aordenaya per lodich consel, la qual cullia Mamon Grimaut, notari de Sestaron, per payar lo prest culli per mayistre Jaume Buas e per Michel Alexci notari [iv], culleos aordenas per lo dich consel, e per payar la fina[n]sa facha an la[s] conpannas daos Britons per Monsennor lo senesqual, de la qual talha e de la crensaria dal vin sobredich nos Vinsens Chabert et yeu Peyre Autart avem agut las quantitas que se segon, l'an corent mil e .iijclxxv..
2 E premiarament dison li crensiar sobredich que illi an troba vendent vin a taverna las personas d'enfra scrichas:
3 Premiarament, Bertromiau Gillem vendia vin a .vj. s. .viij. d. la copa; a paya, a rason de .xij. d. per copa e per .viiij. copas, .ix. s..
4 Item, Salvage vendia vin blanq e vermel a .viij. s. la copa; a paya .lvij. copas, a rason de .xiiij. d. per copa, .lxvj. s. .vj. d..
5  […]Peyre Raynaut mes man en vin a .viij. s. la copa, lo jort .xx. de novembre, a paya, per .xxv. copas, a rason de .xiiij. d. per copa, .xxix. s. .ij. d..
6 Aquel jort mes man en vin Antoni Chapus a .viij. s. la copa; a paya per .xlij. copas, a rason de .xiiij. d. per copa, .xlix. s..
7  Aquel jort mes man en vin St. Cordiar, a .viij. s. la copa; a paya, per .xxxix. copas, a rason de .xiiij. d. per copa, .xlv. s. .vj. d..
8 Flandina, moller de Bertran Sautron, a paya, per .xiiij. copas venduas a rason la copa de .ij. s., a paya, a rason de .iiij. d. per copa, .iiij. s. .viij. d..
9 Mamon Grimaut a paya, per .lxx. copas venduas a Jo. Rever [1], per pres la copa de .vij. s., a paya, a rason de .xiiij. d. per copa, .v. s. .xx. d..
10  Yeu Peyre Autart e Vinsens Falquo, lo jort .xij. de decembre, avem agu de mayistre Mam. Grimaut, culleor de la dicha talha, las quantitas que se segon:
11 Premiarament, lo jort sobredich, avem agut f. .l..
12 Item, lo jort .xiij. de decembre, li sobrenomma Pey Autart e Vincens Falquon avem agu de mayistre Jac. Buas e de mayistre Michel Alexci, culleors del prest davant dich, so es asaber .xxviij. f. .viij. s..[…]
13  Ayso es li rasons dal prest culli per mayistre Jaume Buas e mayistre Michel Alexci, loqual prest avem restutuyi, yeu Peyre Autart e Vincens Falquon de Sestaron, a las personas denfra scrichas, an las quantitas que se segon, e per comandament dal consel de la sipta sobredicha.
14 Premiarament, a Raymon Bermon, .x. fl.; a rendu la podixsa sennaya per a.
15 Item, a Jaume Mollet, malletiar [2], avem paya .x. f. los quals avia presta, e a rendu la podixsa li quals es sennay[a] per b.
16 Item, a Gillem Volona avem paya .v. ff. los quals avia presta a la universita, e a rendu la podixsa senaya per c.
17  Item, avem paya a Fran. Broquet .v. f. los quals avia presta per la chausa sobredicha, e non a pogu rende [3] la podixsa [4], quar perdua l'avia, a nos autre, una apodixsa la qual a facha mayistre Jac. Hugo, sennaya per hikl.
18  Item, avem paya a Monna Tosquana .v. f. los quals avia presta per la chausa sobredicha, en aysin quant ista per lo quert [v] de mayistre Michel Alexsi e Jac. Buas.
19 Item, avem paya a Jo. Salv[a]ge .viii. f. los quals avia presta per la chausa sobredicha, e non se troba li podixsa.
20 Item, avem paya a Jo. Bababos, lo jort .xv. de febriar, .xviij. f.; ista per una apodixsa scricha de sa man li quals es enfixsaya [vi].
21 Item, avem paya al dich Jo. lo premiar jort de mars, .x. f.; ista per scritura facha de la siaua man el cartolari de Vinsens Falquon.
22 Item, lo .iij. jort de mars, avem paya al dich Joan .x. f.; ista per scritura facha per la man dal dich Jo. al cartolari de Vincens.
23 Item, lo jort .viij. de mars, avem paya a Alays, moller dal dich Jo. .x. f.; ista per scritura facha per la man de Jac. Goubert al cartolari de Vincens, e Peyre Boys ho ha proa per sa scritura al dich cartolari.
24 Item, avem bayla a Bertromiau Bernart, clavari de la universita, .xj. f. .vj. s..

Notes de transcription
[1] Ou Rener.
[2] mulletiar?
[3] Sic.
[4] Ici le comptable avait écrit masarend, mots qu'il a biffés, avec raison, mais il aurait dû écrire un peu plus loin, après avia, quelque chose comme masarendu, sans quoi la phrase n'a pas de sens.

Notes linguistiques
[i] Était syndic en 1368 (Laplane, Histoire, I, 519, 520).
[ii] Fermiers.
[iii] Droit d'entrée analogue à notre octroi. Du Cange, BARRA, 11.
[iv] Jaume Buas et Michel Alexi, notaires, figurent en des actes de 1372 et 1373 (Laplane, Histoire, I, 522-3).
[v] Cahier, pour quaerst(quaternos).
[vi] Voici cette quittance, qui en effet se trouve entre deux feuillets dans le registre: «Anno Domini millesimo iijc lxxv, die xv mensis febroarii, solvit Vincentius de Falcone michi Joanni Bababoyssii, nomine universitatis, in diminucione ducentorum flor. auri mutuatorum per me Johannem dicte universitati, vz (= videlicet) decem octo flor. auri de regina, valoris cujuslibet sexdecim solidorum pro flor. In cujus rey testimonium ac dicti Vincentii cancellam (?) ego qui supradictus Johannes scripci manu propria.» Ce Jean Bababos, ou Bababoys, était conseiller en 1368 (Laplane, Histoire, I, 519).