Accueil>Les corpus textuels>Charte docAlpHPr004

Accueil

Descriptif du projet

Les corpus textuels

Interrogations linguistiques
[vers une autre interface]

Contact

 

Choix d'édition

édition critique
édition interprétative
édition diplomatique

Montrer la structure rhétorique

non
oui

   

Téléchargement du document

fichier xml fichier pdf

Documents linguistiques galloromans
Corpus : docAlpHPr (docAlpHPr)
Responsable du corpus : Martin Glessgen
Édition de la charte : Paul Meyer

docAlpHPr004

1540.

Type de document: Compte.

Objet: Extrait d'un compte de la ville de Seyne, établi par Micheu Silve, trésorier.

Auteur: Micheu Silve, fils de Georgy, trésorier.

Rédacteur: Commune de Seyne.

Support: Registre

Lieu de conservation: Archives de Seyne, CC 2.

Édition antérieure: Meyer 1909, p. 226-228.

1 Reson de Micheu Silve filz de feu Georgy, thesaurier de la universita de la ville de Seyna, de las causas per lo dit Micheou Silve, thesaurier, administrayas a son offlei de thesaurier, et de l'an prochanament pasa mil cinq cens et quarante, existans consols de la dicte ville los noble et egregi messier Loys Bernart, Frances Garcin, Glaudo Arnaus[…]
2 Le intragi de la dicha reson.
3 Et prumierement lo dich Michel Silve, tesaurier de la dicte ville, dit et confessa de aver agu de Anthoni Savornin, filz que era de Herieys, au tems passa thesaurier de la dicte ville, florins huitanta tres, grosses cinc et deniers cinc, as quals lo dich Anthoni Savornin a la dicha universita de Seyna era tingu per resta de sa pausaya reson, come apareys per la reson dal dich Savornin, f. .lxxxiij., g. .v., d. .v..
4 Item, dis et pausa aver exhigi et recobra de mestre Pierre Albert, notari de Agulha [i], aupres de la ciouta d'Aix, rendier de las costas de la dicha ville et de l'an prochanament passa, florins noranta cinc. f. .lxxxxv..
5 Item, lodich Michel Silve thesaurier, dis et pause de aver agu e resaupu de Pancrassi Puier, rendier de l'an prochanament passa, de la grant montangha et dal quartier dal Col de Jalin de la dicte ville, florins cent. f. .c..[…]
6  S'ensec la salhia de la dicha reson.
7 Et prumieramen lo dich Michel Silve, thesaurier, pause et dit aver paya a Jaque Bordon ho a sos factors et procuradors recebeuors das drechs reals de la dicha villa de Seyna, et per las talhas acostumayas de exhigir a la dicha villa de Seyna et deguts al re senghor nostre, et per quatre curators juxta lo numbre das fuohocs, aux quals la dicte ville de Seyna es quotezaya, a reson de quinge florins per fuohoc, coma es acostuma, et au dich senghor nostre acorda, coma appareys per quatre appodixas per aquo fachas, florins quatre cent hutanta. ff. .iiijclxxx..
8 Item, per las dichas quatre appodixas per las dichas quatre payas fachas, grosses quatre. g. .iiij..
9 Item, lo dich Michel Silve, thesaurier, dis et pausa aver paya a mestre Anthonii Nicholau notari de la dicha villa, exactor de l'argent quotiza as Tres Istas per los affayres dau pays de Provensa, florins noranta sieys. ff. .lxxxxvj..
10 Item, lodich Michel Silve, thesaurier, pausa et dis aver beyla et expedi al dich noble mestre Peyre Achart, notari et consol de la dicha villa, coma thesaurier de la baylia et de la dicha villa de Seyna, per la despenssa que devian far al consola de la dicha villa las jandarmas et garnison de Mons. magniffic et exelent Mons. lo conte Claude, senessal de Provensa [ii], que devia istar a Seyna quatre meses, et per acordi fach, florins huech cens, sive, ff. .viijc..[…]
11  Item, lodich Michel Silve, thesaurier dis et pausa de aver paya a frere Arnaud Arnaud, de la religion dal convent de Barcillona [iii], per son trabalh pati en sermonant la caresma prochanament passaya a la glisa de Nostra Dama de Nazareth de la dicta villa, florins trenta. ff. .xxx..[…]
12  Item, lo dich Michel Silve, thesaurier, pausa aver paya a mossen Glaudo Garcin, chappellan, et a mossen Anthoni Garcin, aussi chapellan, et a Anthoni son frayre florins quatre et grosses quatre per lor trabalh en sonant les campanas de la gleysa de Nostra Dama de Nazareth, per vint et sieys processions, coma per las pluyas [iv], et aquo l'an proch. passa, jusques au ters jourt de setembre proch. passa. ff. .iiij., g. .iiij..[…]
13  Item plus, lo dich Michel Silve, thesaurier, pausa aver paya a mestre Anthoni Nicholau, notari, florins unge et grosses tres, per lo consel de la dicta villa donas a ung medecin fransoys, sive picart, per la despenssa que faria a Seyna, coma costa per ordenanssa de conselh. ff. .xj., g. .iij..
14 Item, plus, dis aver paya al dich mestre Anthoni Nicolau sieys florins as quals la dicha universitat de Seyna li era tengüe [1] per la despenssa facha a sa meysson per Monsr lo archivari [v] Alberti quant annè avertir la villa sus lo affogar de Collobros [vi]. ff. .vj..
15  Item, plus dis aver paya, de comandament de messrs los consols, aver paya, per sieys polasses donas al dich Monsr lo archivari Alberti, .viij. florins. ff. .viij..
16 Item, lo dich Michel Silve, thesaurier, dis et pausa aver paya a Peyre Pascal, filh que era de Guilh., florins set, asquals la dicha universitat al dich Peyre Pascal era tengüa per lo pres de dous saumayas de civaya negra, las quals lo dich Pascal a dich de aver beyla a la dicha universita per la munition de las jandarmas dal re senghor nostre et de la banda de Thomas de Aran, per ordenance de conselh et per acorda fach antre lo dich Peyre Pascal et les consols de la dite ville passés. ff. .vij..
17 Item, dis aver paya a Glaudo Peytral florins cinc acostumas de donar as chappellans noveous que chantan lor prumera messa dedins lo consola de Seyna, et aquo en non de mossen Clemens Peytral son filz. ff. .v..[…]
18 Item, dis et pausa lo dich Michel Silve, thesaurier, aver paya a mestre Blanchi Payron, obrier dal relogi et de la campanas de las glaysas de la dicha universita, per sos gagis florins huech. ff. .viij..[…]

Notes de transcription
[1] Sic, il faudrait tengua, comme plus loin.

Notes linguistiques
[i] Eguilles, Bouches-du-Rhône, arr. et cant. d'Aix.
[ii] Claude de Tende. gouverneur de Provence (✝ 1566).
[iii] Barcelonnette.
[iv] On avait coutume de sonner les cloches en temps d'orage, mais il s'agit plutôt des sonneries en vue d'obtenir la pluie.
[v] Cet «archivari» devait être proprement l'un des «maîtres rationaux» (magistrirationales). Tandis que les maitres rationaux étaient chargés de vérifier les comptes, la fonction des archivariiétait de conserver ces comptes une fois déposés dans les archives de la Chambre des Comptes. Mais, à partir de 1448, les deux offices furent confiés à la même personne. Voir l'abbé de Coriolis, Traité sur l'administration du comté de Provence, III, 182.
[vi] Couloubroux, ham. de la com. de Seyne.