Accueil>Les corpus textuels>Charte docAlpHPr057

Accueil

Descriptif du projet

Les corpus textuels

Interrogations linguistiques
[vers une autre interface]

Contact

 

Choix d'édition

édition critique
édition interprétative
édition diplomatique

Montrer la structure rhétorique

non
oui

   

Téléchargement du document

fichier xml fichier pdf

Documents linguistiques galloromans
Corpus : docAlpHPr (docAlpHPr)
Responsable du corpus : Martin Glessgen
Édition de la charte : Paul Meyer

docAlpHPr057

1410.

Type de document: Délibérations.

Objet: Extraits des délibérations du conseil de la ville de Manosque relatives à différents droits et devoirs des habitants de la ville.

Auteur: Le conseil de la ville de Manosque.

Rédacteur: Commune de Manosque.

Scribe: Jean Autric, notaire.

Support: Registre.

Lieu de conservation: Archives de Manosque.

Édition antérieure: Meyer 1909, p. 380-381.

1  Segon si las ordenansas fachas per lo consell de Manoasca an la voluntat del[s] sexanta prodomes de la vila sobredicha [i], coma dis lo prevelegi, per pagar la talha del rey nostre senhor de .lj. milia francs, fachas sus l'an mil e .ccccix., lo .xxj. jorn de genoyar.
2 Et premiarament an hordenat que tota persona de la vila de Manosca, maselliar o autra qual que sya, que ausira cars per vendre al mazel o alens, coma son buos, vacas, moutons, fedas, cabras, mennons, bocs, porcs, trueyas, anhels, cabris, e vedels, sian tengut de pagar a la dicha vila o al comprador d'aquella .viij. den. per lieura, de ta[n]t cant ve[n]dran.
3 Item, et que tota persona de la dicha vila de Manosca que vendra denguns bens movables e non movables, o donara en paga o autrament permutara, scambiara, exeptat sal, vin, lenhas, ortolalhas, ova, gallinas, pollaces, porcels, pagon aysins cant desus .viij. den. per lieura, ayso declarant que denguna persona que deguessa deutes, e per denguna cort sy fasya denguna execution o vendicion ad instancia de creditors, que aytals non syan tengut de ren pagar.
4  Item, et que tota persona de la dicha vila de Manoasca o habitador que vendra o faria vendre el terrador de la dicha vila o entorn ni a viron, de doas legas, denguns bens movables o dengunas mercadarias, si non que fos en vila o castel, que s'i tenga fiera o mercat, pague .viij. den. per lieura coma desus es dich.
5 Item, que tota persona de la dicha vila que vendra denayrada o mercadarias, caynas que syan, per autre, sya privat o forestiar, sya tengut de pagar .viij. den. per lieura, coma desus es dich.
6 Item, que tota persona de la dicha vila que aya servicis de blat, d'argent, tascas, facharias, parts de rayns, loguiars d'ostals, de bestias o d'autras causas, pagon .viij. den. per lieura, coma desus es dich.
7 Item, que tota persona que sia artista, menestrayl e logatier e logatieras de lurs gassanagi o affannagi pagon, aysins quant desus es dich, .viij. den. per lieura.
8 Item, e que tota persona de la dicha villa que portara o fara portar annona o autres blas al molin per molre, pague, all annar o al tornar del molin, .j. den. per cascun sestiar.
9 Item, e que tota persona de la dicha villa o habitant en aquella que aya comprat o comprara denguns blas per revendre, que cant els [1] los vendra en la vila o los enportaria deforas per far vendre, que aytal sia tengut de pagar .viij. den. per lieura a razon d'aytant quant aurian vendut o valria en la dicha vila.
10 Item, que en totas aquestas revas e empositions si exeptan totas personas preveligiadas, ambe aytal condecion que non y cometan dengun fraus.
11 Item, que denguna persona, de quayna condecion que sya non ause defraudar ny cometre dengun fraut en las revas sobredichas ny en denguna d'aquellas, e aquo sus la pena de .x. lieuras per cascun e per cascuna vegada, de la cal pena la mitat sya dal senhor e l'autra mitat sya del comun o dal comprador d'aquella.
12 Item, fon ordenat que totas aquestas revas si metan a l'encant e si vendan al plus tost .c.'om poyra, las cals revas son stadas taxadas per lo consel particularmens coma desus es scrich.

Notes de transcription
[1] Sic, corriger ela.

Notes linguistiques
[i] Le grand conseil ou conseil des soixante, dont la principale attribution était d'élire douze consuls. Voir D. Arbaud, Études hist. sur Manosque, p. 102.